dilluns, 19 de febrer de 2018

Els tresors mortuoris que amagava el Mercat de Sant Antoni

Els tresors mortuoris que amagava el Mercat de Sant Antoni

Els arqueòlegs han localitzat llits funeraris amb conjunts escultòrics relacionats amb el déu Bacus

SÍLVIA MARIMON Barcelona 19/02/20 | ARA

01. Restes de la cremació d'una pira funerària. 02. Cilindres d'un llit funerari decorat amb figures relacionades amb Bacus. 03. Petit amulet amb el déu Bes. 04. Retrat funerari de marbre d'un adolescent. / EMILIANO HINOJO GARCÍA / AJUNTAMENT DE BARCELONA




"La vida dels morts rau en la memòria dels vius", va escriure el filòsof i polític romà Ciceró. Els romans creien que perduraven mentre algú recordés el seu nom i enterraven els seus morts als marges dels camins. Així els qui viatjaven llegien els noms de les làpides i els morts no s'esvaïen per sempre més. Part d'un ramal de la Via Augusta passava per l'actual Mercat de Sant Antoni barceloní i, amb les excavacions amb motiu de la reforma de l'edifici del mercat, ha quedat al descobert una calçada d'uns 50 metres gairebé intacta. I al costat de la via romana hi descansaven els morts. Els arqueòlegs del Servei d'Arqueologia de l'Ajuntament de Barcelona han localitzat una necròpoli que va estar en funcionament entre mitjans del segle I dC i inicis del segle II dC. "Va pertànyer probablement a una o diverses famílies d'extracció social elevada o acomodada", assegura Emiliano Hinojo García, arqueòleg i director de la intervenció arqueològica.​

Els romans eren molt laxos en els rituals i sota el Mercat de Sant Antoni s'han localitzat incineracions i inhumacions. Però la troballa més singular han sigut les restes de sis llits funeraris que es van fer amb fusta, ferro i bronze i es van revestir amb els ossos de bous i cavalls. "És la primera vegada que podem veure no només els llits sinó també el recinte on van ser cremats", assegura Carme Miró, responsable del Pla Bàrcino. Els ossos revestien part del llit amb què el difunt era traslladat i després incinerat, a vegades durant cinc o sis dies, en una pira. Era una cerimònia llarga en què s'orava, es plorava, es llançaven flors, es cantava i es tocava música.



Retrat mortuori d'un adolescent

"Els elements de decoració dels peus dels llits són vegetals i geomètrics, però sobretot destaquen els conjunts escultòrics relacionats amb el déu Bacus o Dionís en l'època grega", assenyala Hinojo. A les peces que la restauradora Isabel Pellejero ha reconstruït amb els petits fragments de restes òssies localitzades es poden identificar alguns dels personatges que acompanyaven el déu del vi i del deliri místic, símbol del cicle de la mort i la resurrecció: les mènades dansaires, els silens i sàtirs, la indumentària de pell de lleopard o els instruments musicals. Els romans optaven normalment per la incineració dels adults però acostumaven a inhumar els infants. Al Mercat de Sant Antoni s'hi han trobat quatre adults i deu infants inhumats. Entre el seu aixovar hi ha un guttus (biberó) de ceràmica, vasets on es guardaven les llàgrimes de les ploraneres, plats, àmfores per al vi -els morts s'havien d'alimentar-, una gran quantitat de vidre i terracota i un petit amulet amb la representació del déu Bes, una deïtat egípcia, força lletja -tenia panxa i treia la llengua-, que protegia contra els mals esperits i a qui li agradaven les coses bones de la vida.

El retrat d'un adolescent

Mentre buscaven entre les restes cremades, els arqueòlegs van topar amb el primer retrat funerari, esculpit en marbre de Carrara, d'un barceloní: un adolescent de mirada lànguida i rostre delicat que probablement va viure -no se sap si a la colònia de Bàrcino o en una vil·la agrícola fora muralles- a l'època de la dinastia Júlio-Clàudia (del 27 aC al 68 dC). A prop del noi, un dels primers habitants de Bàrcino de qui podem conèixer el rostre, hi havia les restes d'una dona a qui van enterrar de bocaterrosa. "Acostumaven a enterrar així els criminals o els que morien d'una malaltia infecciosa o d'una forma violenta, perquè creien que així no podia contaminar els vius", diu Miró. "En el cas de dones, es podria deure també a adulteris, avortaments o naixements de criatures deformes", afegeix Hinojo.



Una reproducció d'una pira funerària

En temps dels romans, els cementiris acostumaven a ser sempre fora dels nuclis urbans per qüestions d'higiene. Al voltant hi plantaven vinyes i plantes. "Vull que al voltant de les meves cendres hi hagi fruiters de tota mena i moltes vinyes. Perquè és absurd tenir en vida les cases ben parades i no tenir cura de les que haurem d'habitar més temps", escrivia Petroni. "Ara estem fent anàlisis bioarqueològiques per saber quin tipus de plantes i vegetació hi havia", diu Miró.



El déu Bes.

Museïtzar la Via Augusta

La previsió és que en un futur la Via Augusta que passa pel mercat sigui visible (es troba entre el terra del mercat i la primera planta de l'aparcament). El ramal que passava per Sant Antoni unia Iluro (Mataró), Baetulo (Badalona) i Bàrcino (Barcelona), i arribava fins a Ad Fines (Martorell), on enllaçava un altre cop amb la via principal. A prop hi havia un curs d'aigua canalitzat.



Les restes trobades dels llits funeraris

"Segurament són les restes d'un dels eixos de la centuriació de Bàrcino", destaca Hinojo. Lescenturiatio eren les quadrícules amb què es dividia la colònia. "És força excepcional perquè les quadrícules eren una ordenació simbòlica i no sempre quedaven reflectides físicament sobre el terreny", afegeix Hinojo.

dilluns, 5 de febrer de 2018

Cicle Temàtic “De la prehistòria als ibers” | Centre Comarcal Lleidatà de Barcelona

Cicle Temàtic “DE LA PREHISTÒRIA ALS IBERS”.

Es durà a terme en el Centre Comarcal Lleidatà de Barcelona (Gran Via de les Corts Catalanes, 592, Pral. Barcelona) entre els dies 1 de febrer del 2018 i el 8 de març del 2018. L´accés és lliure estant obert a tothom i es prega màxima puntualitat.

Programa: 

Dijous 01 Febrer – A les 19,15 hores
*LES ESTÀTUES-MENHIRS  DEL  MEGÀLIT DE SERÒ (ARTESA DE SEGRE)        
A càrrec de: Ramón I. Canyelles (Investigador i Astrònom).


Dijous 08 Febrer – A les 19,15 hores
*TARTESSOS: DEL MITE A L´ARQUEOLOGIA            
A càrrec de: Jaume Cluet (Especialista en Turisme Cultural)


Dijous 15 Febrer – A les 19,15 hores
*PETJADA I COLÒNIES DELS FENICIS, GRECS I PÚNICS A L´ANTIGA IBÈRIA              
A càrrec de: Jaume Cluet (Especialista en Turisme Cultural)



Dijous 22 Febrer – A les 19,15 hores
*  POBLAMENT IBER A CATALUNYA              
A càrrec de: Ignasi Garcés, Professor d´Història Antiga (Universitat de Barcelona)


Dijous 1 Març – A les 19,15 hores
* LLENGUES I ESCRIPTURES DELS IBERS            
A càrrec de: AntonI Jaquemot (Especialista en Léxic Ibèric)


Dijous 8 Març – A les 19,15 hores
* ELS VILARS D´ARBECA I ELS PRINCEPS ILERGETES                                            
A càrrec de: Joan B. Lopez, Professor del Departament de Prehistòria (Universitat de Lleida)


Promou “Fórum Cultural Odissea” amb el Patrocini de:

Centre Comarcal Lleidatà
https://www.cclleidata.cat/

Consell Comarcal de les Garrigues
http://www.ccgarrigues.com/

Grup de Recerques de les Terres de Ponent
http://grupderecerquesterresdeponent.blogspot.com.es/ 

Estels, Megàlits i Cavernes
https://www.facebook.com/estelsmegalitsicavernes/

Magazine Cultural L´Espiral del Coneixement
http://laespiraldelconocimiento.es/

Kulturalia Viatges
http://www.kulturalia.es/





T'agrada la mitologia? Vols conèixer la rica espiritualitat dels nostres avantpassats? T'interessa l'enigmàtic món de les tradicions catalanes i europees? Vols saber que hi ha al darrera de les llegendes i de les rondalles?




#agenda #noticies #fires #conferencies #investigacio 

La dona professional a la història de l'arqueologia | Conferència al MAC

La Arqueología y ellas: la mujer profesional en la Historia de la Arqueología | Conferència a càrrec de la Dra. Margarita Díaz-Andreu (ICREA-UB) | Dijous 8 de febrer del 2018. A les 19h. | Al Museu d'Arqueologia de Catalunya - MAC (Passeig de Santa Madrona, 39-41. Parc de Montjuïc. Barcelona)

En aquesta conferència es durà a terme un anàlisi de com i quan la dona es va integrar en el treball professional de l'arqueologia, tant als museus, àrea en la que l'alemanya Johanna Mestorf va ser pionera al segle XIX, com en el treball de camp, en el que dones com la britànica Tessa V. Wheeler van tenir-hi un paper fonamental; com a la universitat, on Ana María Muñoz Amilibia va acabar sent exemple d'aquest últim, convertint-se en la primera catedràtica de l'estat espanyol.

En un segon lloc, s'oferirà una reflexió sobre com i en quines circumstàncies les dones van fer l'entrada en la disciplina, quines van ser les expectatives que vna mantenir, i la realitat amb la que es van trobar, en què va consistir la seva feina i quina va ser la seva projecció a l'exterior. Es comentarà, a més a més, com ha canviat el paper de la dona professional de l'arqueologia fins arribar als nostres dies.

Cal inscriure-s'hi prèviament a macvisites.acdpc@gencat.cat o al 934232149.

Més informació





T'agrada la mitologia? Vols conèixer la rica espiritualitat dels nostres avantpassats? T'interessa l'enigmàtic món de les tradicions catalanes i europees? Vols saber que hi ha al darrera de les llegendes i de les rondalles?





#conferencies #investigacio #agenda #noticies

diumenge, 4 de febrer de 2018

Bendis, deessa tràcia | Mitologia tràcia

Bendis és una deessa tràcia, de la caça, que els antics grecs van identificar amb la seva deessa Artemisa i, per tant, amb els altres dos avatars de l'antiga triple deessa minoica, les deesses Hécate i Perséfone. Bendis era caçadora, com Artemisa. En una copa sense peu de figures vermelles, trobada a Verona, se la veu acompanyada de sàtirs dansaires i mènades. Més que amb l'olímpica Artemisa, Bendis sembla que fou considerada una deessa nocturna, relacionada amb Hécate.

El seu culte va ser introduït a l'Ática i la seva irrupció acostuma a vincular-se al fet que en aquesta època (431 a. C.) existien bones relacions entre Atenes i el rei odrisi Sitalces. També amb la possible existència d'una colònia tràcia al Pireu, donat que el lloc del culte es va establir a Muníquia, prop del santuari d'Artemisa, divinitat amb la qual tendia a assimilar-se. Excepte en El Pireu, en cap altre lloc de Grècia s'ha trobat culte a Bendis. 

Bendis va arribar a ser tan popular que en època de Plató (c. 400 a. C.) les seves festivitats van ser naturalitzades com a cerimònies oficials de la ciutat-estat d'Atenes, anomenades les Bendideas. Entre els seus rituals hi havia les lampadedromies (carreres de torxes nocturnes), esmentades per Plató a la seva obra La República, 328:

«¿No has sentit que hi ha una carrera de torxes aquesta nit a cavall en honor de la deessa?» «A cavall?», Vaig dir jo. «És una idea nova. Portaran torxes i se les passaran els uns als altres quan corrin a cavall, o com és això? »« Així mateix », va dir Polemarc," «I, a més, hi haurà una festa nocturna que serà digna de veure».


^ Estel·la votiva (propietat del Museu Britànic) on es pot apreciar com la deessa Bendis es mostra en una escala més gran que els seus adoradors mortals.

Les Bendideas també tenien com a protagonista una processó solemne conjunta d'atenesos i tracis al santuari de la deessa, localitzat a la badia del Pireu. Un skyphos (tassa de ceràmica) amb figures vermelles (propietat de la universitat de Tübingen), realitzada sobre el 440-430 a. C., sembla commemorar l'arribada del culte, que devia ser autoritzat recentment. Aquesta peça mostra a Temis (representada amb el vestit tradicional de les ateneses) i a Bendis amb botes i amb una capa de pell de guineu.

Una petita estela votiva de marbre, c. 350-325 a. C., trobada al Pireu (propietat del Museu Britànic), mostra a la deessa i als seus devots en un baix relleu. La imatge permet observar que la deessa ha estat molt influenciada per la concepció predominant a Atenes sobre Artemisa: Bendis vesteix un curt quitó, com Artemisa, però amb mànigues asiàtiques ajustades, amb una pell d'animal, com Artemisa, i té una llança, però a diferència de la deessa grega, porta un mantell traci cordat amb un fermall. Vesteix botes altes. Una figureta de terracota del segle IV a. C., propietat del Museu del Louvre, la mostra vestida de manera semblant i portant una llança que sembla de fusta.


^ Bendis amb la seva gorra tràcia s'acosta al deu Apol·lo, assegut. Cràtera amb figures vermelles modelada pel Pintor de Bendis, ca. 380-370 a. C.

Els atenesos sempre es van mostrar oberts en les seves relacions amb els déus i les creences provinents de l'estranger. Van acollir molts cultes forasters, fins al punt que es van fer guanyar les burles dels poetes còmics. Això va passar molt especialment  amb els cultes tracis i frigis.(1) 

Plató,(2) per exemple, esmenta el culte de Bendis, (3) i Demòstenes (4) es refereix als ritus frigis quan acusa Esquines i a la seva mare per celebrar cerimònies d'iniciació i a ell per assistir-hi i participar en el seguici bàquic (5) i llançar els crits de «evoî saboî i hýēs áttēs, áttēs, áttēs hýēs» que són veus sagrades pròpies del culte de Sabaci i de la Mare. (6)

En canvi, els "ritus frigis" que Estrabó esmenta, es referien al culte a la deessa Cibel·les, el qual també va ser acollit a Atenes al segle V.

Els atenesos podrien haver seguit el culte de Bendis igual que els tracis dionisíacs es van delectar amb Cotis, tal i com esmenta Èsquil. Les arcaiques figures de culte que s'han trobat en excavacions a Tràcia o a Bulgària tendeixen a identificar-se amb Bendis.

Com a curiositat, cal dir que moderns seguidors de la Deessa han reviscut el culte a Bendis.



Notes:

(1) Cratino, per exemple, ridiculitzava els cultes tracios en els seus tracias i als seguidors d'Adonis en els seus Boukóloi (cf. fr.15 Kock).

(2) Plató, La República, 327 a-b, 354 a

(3) Es refereix a les Bendideas (Bendideia), les festes de Bendis, que se celebraven al Pireu al mes de Targelión (equivalent aproximadament a juny)

(4) Demóstenes, Sobre la Corona 260.

(5) El thíasos o seguici de Dionís.

(6) Estrabó. Geografia X.3.18.






T'agrada la mitologia? Vols conèixer la rica espiritualitat dels nostres avantpassats? T'interessa l'enigmàtic món de les tradicions catalanes i europees? Vols saber que hi ha al darrera de les llegendes i de les rondalles?

divendres, 2 de febrer de 2018

V Premi Rafel Tudó per estudis de dansa tradicional catalana

L’Esbart Català de Dansaires fa públiques les bases del V Premi Rafel Tudó per a estudis sobre dansa tradicional catalana: estudis històrics, antropològics o etnològics; projectes pedagògics; estudis sobre un ball concret, un tipus de ball o els balls d’una zona geogràfica; reculls musicals, reconstruccions, etc.

El Premi Rafel Tudó, de periodicitat quinquennal, va ser instaurat per l’Esbart Català de Dansaires l’any 2008 per reconèixer els estudis sobre dansa de Catalunya i facilitar-ne l’edició. El premi per a la persona o col·lectiu guanyador és un objecte commemoratiu, l’edició de l’obra i cinquanta exemplars d’aquesta.

L’admissió d’obres que optin al V Premi Rafel Tudó es tancarà el dia 24 de juny i l’obra premiada es donarà a conèixer el mes de setembre, coincidint amb les Festes de la Mercè de Barcelona, i es lliurarà el mes de novembre de 2018.

BASES DEL PREMI:

El Premi Rafel Tudó convocat per l’Esbart Català de Dansaires té per objectiu el reconeixement de treballs realitzats sobre dansa tradicional catalana: estudis històrics, antropològics o etnològics; estudis sobre un ball concret, un tipus de ball o d’una zona geogràfica; materials pedagògics; reculls musicals; reconstruccions, etc. 

El Premi Rafel Tudó es va convocar per primera vegada l’any 1998 i té periodicitat quinquennal. L’Esbart Català de Dansaires és una entitat barcelonina fundada l’any 1908 especialitzada en dansa tradicional catalana. La present convocatòria s’emmarca en la commemoració de l’Any Capmany, amb motiu dels cent-cinquanta anys del naixement del folklorista barceloní Aureli Capmany. 

1. PARTICIPANTS Poden participar al V Premi Rafel Tudó les persones físiques, ja sigui de forma individual o en grup. No existeix cap limitació llevat de les que es deriven d’aquestes bases. 

2. DOTACIÓ DE L’OBRA PREMIADA El Premi Rafel Tudó de l’Esbart Català de Dansaires està dotat amb: 

· Trofeu commemoratiu del V Premi Rafel Tudó. 
· Edició de l’obra. 
· Cinquanta exemplars de l’obra editada. 

3. CARACTERÍSTIQUES DE LES OBRES Les obres presentades han de complir els requisits següents: · ser inèdites i · ser presentades sota pseudònim Poden ser presentades en qualsevol suport o format, adjuntant sempre una còpia en paper. Es valorarà l’adequació de l’obra per a la seva publicació. 

4. PRESENTACIÓ Les obres s’han de presentar en un sobre tancat en el que hi consti de manera clara el títol de l’obra i el pseudònim i una adreça electrònica. El sobre ha de contenir: 

· l’original, en qualsevol suport o format, · una còpia impresa en fulls DINA4, 
· tot el material d’acompanyament, si n’hi ha, 
· un sobre tancat, identificat amb el pseudònim, que contingui les dades de l’autor/a o autors: nom i cognoms, número de DNI, adreça postal, telèfon i adreça electrònica. Quan es tracti d’una obra col·lectiva, només cal fer constar les dades de la persona que representa el col·lectiu i relacionar els noms i cognoms dels components del grup. 

5. TERMINI I LLOC DE PRESENTACIÓ El termini de presentació finalitzarà el dia 30 de juny de 2018, a les 24 h.

Les obres es poden presentar: 

· per correu postal certificat, adreçat a Esbart Català de Dansaires. V Premi Rafel Tudó La Casa dels Entremesos Plaça de les beates, 2 08003 Barcelona 
· personalment, a la recepció de La Casa dels Entremesos, seu social de l’Esbart Català de Dansaires, a l’adreça indicada anteriorment, de dimarts a dissabte de 10 a 13 i de 16 a 19 h. La persona que faci l’entrega rebrà un document de presentació en el que constarà el títol de l’obra i la data de lliurament. 

6. JURAT Pel V Premi Rafel Tudó, l’Esbart Català de Dansaires designarà un jurat format per cinc persones relacionades amb la dansa tradicional catalana. Presidirà el Jurat del V Premi Rafel Tudó el president de l’Esbart Català de Dansaires o la persona que ell delegui. 

7. RESOLUCIÓ DEL JURAT El Jurat nomenat per l’Esbart Català de Dansaires resoldrà el V Premi Rafel Tudó abans del dia 24 de setembre de 2018. El premi pot ser declarat desert. L’obra guanyadora es farà pública durant els actes de les Festes de la Mercè 2018. El premi es lliurarà el mes de novembre de 2018. 

8. CESSIÓ DELS DRETS D’AUTOR La persona o persones premiades cediran a l’Esbart Català de Dansaires els drets d’autor de l’obra premiada per a una edició no superior a 1.000 exemplars. 

9. EDICIÓ DE L’OBRA PREMIADA L’obra premiada s’editarà abans del 24 de desembre de 2019. L’obra s’editarà segons les seves característiques i els criteris d’edició de l’Esbart Català de Dansaires. 

10.DEVOLUCIÓ DE LES OBRES NO PREMIADES Les obres no premiades poden ser recuperades pels autors en el termini màxim de dos mesos a comptar des de l’endemà de la publicació de l’obra premiada. Per demanar la devolució d’una obra no premiada, els autors poden adreçar-se a: info@esbartcatala.org 

Caldrà recollir els originals a la seu social de l’Esbart Català de Dansaires. Un exemplar de les obres presentades quedarà dipositada a la Biblioteca de l’Esbart Català de Dansaires que no en farà cap ús públic sense el permís dels autors. 

11. INCIDÈNCIES Qualsevol incidència no prevista en aquestes bases serà resolta per l’Esbart Català de Dansaires i el Jurat del V Premi Rafel Tudó. 

12.ACCEPTACIÓ DE LES BASES La participació al V Premi Rafel Tudó pressuposa l’acceptació íntegra d’aquestes bases. Per més informació podeu adreçar-vos a info@esbartcatala.org
 

OBRES PREMIADES I EDITADES 

I PREMI RAFEL TUDÓ, 1998 Núria Viñolas per l’estudi: Sant Feliu de Codines: tradicions i danses publicat per l’Esbart Català de Dansaires l’any 2001 

II PREMI RAFEL TUDÓ, 2003 Ramon Vallverdú per l’estudi: Foc en dansa: els balls de diables tradicionals del Penedès i el Camp de Tarragona publicat per l’Esbart Català de Dansaires, Carrutxa i l’Ajuntament de l’Arboç l’any 2006 

III PREMI RAFEL TUDÓ, 2008 Declarat desert 

IV PREMI RAFEL TUDÓ, 2013 Roser Reixach i Brià per l’estudi: La Trencadansa de Prats de Lluçanès: perfum de Festa Major publicat per l’Esbart Català de Dansaires l’any 2015 


Esbart Català de Dansaires 
La Casa dels Entremesos 
Plaça de les Beates, 2 
08003 Barcelona 


#danses #catalunya #premis #concursos #estudis #investigació

dilluns, 29 de gener de 2018

El rei Jaume I en l'imaginari popular i en la literatura | Llibre






El rei Jaume I en l'imaginari popular i en la literatura
Autors: Carme Oriol i Emili Samper
Editorial: Publicacions Universitat Rovira i Virgili
Any: 2010 - 216 pàgines









El llibre El rei Jaume I en l'imaginari popular i en la literatura presenta onze aportacions fetes per especialistes que estudien la importància de la figura del monarca català en aquests dos àmbits. El rei Jaume I és un personatge molt popular en la nostra cultura i un referent indiscutible en l'imaginari dels diversos territoris que la conformen. Protagonista de rondalles i llegendes, la seva figura ha estat evocada també per escriptors i artistes. 

Realitat i ficció s'abracen en un àmbit i altre i han creat la imatge que tenim avui dia del rei conqueridor de terres i cors. Aquest volum ofereix un recorregut per aquests viaranys, guiats per la figura del rei.




T'agrada la mitologia? Vols conèixer la rica espiritualitat dels nostres avantpassats? T'interessa l'enigmàtic món de les tradicions catalanes i europees? Vols saber que hi ha al darrera de les llegendes i de les rondalles?



#llibres

Es Puig de Ses Bruixes | Llegenda de Mallorca | Mitologia

<El terrorífic Puig de ses Bruixes de l'illa de Mallorca.

A l'illa de Mallorca, passant per la carretera que va de Llucmajor cap a Algaida, a uns pocs quilòmetres de l'entrada de Llucmajor, podem entreveure una petita muntanya que, juntament amb el massís de Randa, constitueixen la línia característica de Llucmajor. En aquesta serralada es troba el singular Puig de Ses Bruixes, amb una alçada de tan sol tres-cents cinquanta-nou metres. Però pels que no l'han vist mai, cal dir que el seu aspecte és prou imponent. 

Fa molts anys, els habitants de Llucmajor i Algaida sofrien els atacs i les bromes continuades de les centenars de bruixes que habitaven Es Puig de Ses Bruixes. Les molt entremaliades, quan veien que algun veí passava amb el seu carro de rucs pel camí prop del cim, sortien rabents, volant en silenci sobre les seves escombres, i atacaven la seva víctima. I fent-se invisibles, les bruixes muntaven totes damunt el vehicle del pobre home, aturant-lo amb el seu gran pes, sense que el carreter pogués saber-ne el motiu. Un cop el carro clavava les seves rodes en el fang i ja no podia avançar ni endavant ni enrere, les bruixes esclataven de riure en veure la cara de desesperació del pobre pagès. I quan aquest començava a córrer per atonyinar-les, les bruixes muntaven burletes sobre les seves escombres i emprenien el vol de tornada a la muntanya, estenent les seves rialles per tota la vall.

Aquestes bruixes feien tantes malifetes com aquesta, que ben aviat la seva mala fama va arribar a les oïdes del Rei en Jaume, a causa de les continuades queixes dels veïns de la contrada, que setmana rere setmana patien algun dels atacs de les bruixotes. El monarca es va comprometre a fer-les fora del puig i es va presentar ell mateix, en persona, acompanyat de dos sacerdots i d'un escolanet. La comitiva reial va pujar amb el seu carro fins al cim i les bruixes es van espantar només de veure arribar a tant digne personatge. I, segons diuen, el rei en Jaume, per assegurar-se que mai més no tornessin a molestar els veïns, va plantar al capdamunt del Puig una enorme creu. Per aquest motiu, les bruixes se'n van anar per sempre més d'Es Puig de ses Bruixes i no se les va tornar a veure per la contrada.

Es comenta que aquest pujol duia per nom Puig de Sant Joan i que així està documentat en suposats documents del segle XIV. Però els habitants de l'illa, tossudament, potser per culpa de les llegendes, segueixen anomenant al lloc Es Puig de Ses Bruixes essent, finalment, aquest nom el reconegut com a oficial en l'actualitat.


https://www.taringa.net/posts/apuntes-y-monografias/1662397/Leyendas-de-Mallorca.html
https://kennaribcn.com/puig-ses-bruixes-leyendas-mallorca/
http://balearoculta.blogspot.com.es/2012/06/la-leyenda-de-es-puig-de-ses-bruixes.html



T'agrada la mitologia? Vols conèixer la rica espiritualitat dels nostres avantpassats? T'interessa l'enigmàtic món de les tradicions catalanes i europees? Vols saber que hi ha al darrera de les llegendes i de les rondalles?




#llegendes #paisoscat

La Llopa de Calella | Mitologia catalana


< Imatge de la primera Llopa, creada el 1982.

Diuen que la llegenda de la Llopa de Calella (Maresme) prové d’uns fets succeïts durant la primera meitat del segle XX. Aquesta història, que asseguren els viletans de Calella i de Sant Pol de Mar que és verídica, comença amb una troballa d'en Francesc Coll (més conegut com en Quico de ca l’Urrel·li), que era un rabasser de Calella.

Un dia, en Quico explicà exaltat a la gent de la taverna de la vila, que havia vist un llop en baixar pel torrent de Can Comas. Al cap d’uns dies, féu saber a l’alcalde, que havia vist dos llops més. Al poble, alarmats pel cas, es convocà una reunió de pagesos a l’Ajuntament i es decidí fer una expedició per foragitar les bèsties. Pagesos, voluntaris i uns quants sometents, van anar al lloc on hi havia hagut les aparicions i veieren que, enmig d’un camp de patates, hi havia les dues bèsties prenent el sol. Acte seguit, dispararen contra elles, de tal manera que l'una va morir i l’altra va poder escapar. 

El pobre animal mort fou exposat a la porxada de l’horta de l’alcalde, per tal que tot el poble el pogués anar a veure el cadàver. Mentre el lloc s’omplia de la xerrameca dels habitants de Calella, que hi deien tots la seva, una senyora que vivia a una finca situada entre Sant Pol de Mar i Calella, estava desesperada perquè havia perdut un dels seus gossos llop que li guardaven la propietat. Com cada dia, els animals havien marxat de la casa atrets per la flaire de l’escorxador per atipar-se de les deixalles i fer la digestió al sol, però aquell cop només havia tornat el gos, que estava molt intranquil. 

Al cap d’una estona, arribà el masover de la finca explicant que a Calella havien mort un llop. La pobra dona va córrer a casa de l’alcalde i, davant de la comprovació de la seva temença, explicà a tot els calellencs l'errada. Havien mort la seva gossa Lea. Des d’aleshores, cada cop que es parla dels calellencs als pobles dels voltants, els ciutadans exclamen “Calella, la Llopa!”. 

Després es va saber que els Muntaner, una família important de Sant Pol, propietària d’una casa pairal enmig del bosc d'en Moré, van comprar una gossa de raça llop a una granja d’Arenys de Mar. No cal dir que en aquella època a Sant Pol i els seus voltants aquesta raça de gossos era completament desconeguda. A la gosseta li varen posar de nom “Lea”. Era una gosseta molt maca i molt bona a la que tots els nens i les nenes del poble de Sant Pol de Mar coneixien i estimaven molt perquè jugava amb ells, els deixava que l’acaronèssin i moltes vegades els acompanyava de camí a l’escola.

Quan la “Lea” es va fer gran va tenir un fill, també de raça llop, a qui els Muntaner varen posar de nom “Grey”. La Lea i en Grey s’ho passaven d’allò més bé jugant i corrent pels boscos i vinyes del voltant del mas. Passejaven per Cal Xai, les Valls, la Cabra, Gorinons i Can Soques. I així de feliços feien la seva vida al mas, fins que un bon dia un vell captaire a qui la Senyora Muntaner sempre donava almoina va recomanar a la senyora que no anés al bosc, ja que a Calella li havien dit que a la muntanya hi havia una llopa amb els seus cadells i que com a prova havien caçat la mare i la tenien penjada al mig del poble. 

La senyora Muntaner en sentir això i recordar que no havia vist la Lea durant tot el matí, va témer el pitjor. Va cercar la gossa per tot el mas, però només va trobar en Grey, arrupit sota el llit i tremolant com una fulla. Així que la dona va decidir acostar-se a Calella per comprovar el que li havia explicat el captaire. Quan la senyora Muntaner arribà a Calella trobà a la plaça de l’ajuntament un nombrós grup de persones que escoltaven com uns caçadors explicaven, tots cofois, com havien mort la llopa, la qual estava penjada amb una corda al coll al mig de la plaça. La senyora Muntaner en sentir la seva història els va demanar quina classe de caçadors eren que havien matat la seva estimada gossa pensant que era una lloba. En sentir aquestes paraules tota la gent de la plaça, inclosos els caçadors, varen marxat amb les galtes vermelles de la vergonya.

En tornar al mas la senyora Muntaner demanà al masover que li cuidava les terres que anés a recollir la Lea a la plaça i la varen enterrar sota un arbre, que és on acostumava a dormir a la fresca amb en Grey, el qual, mai va oblidar la seva mare i, tal com li va ensenyar la senyora Muntaner, li portava cada dia mentre va viure un ram de floretes allà on era enterrada. 

A resultes d’aquest fet, quan els de Calella, per fer burla, preguntaven als santpolencs: Sant Pol quina hora és?, aquests responíen: “L’hora de matar la llopa”. Amb lo qual, les mofes entre els dos pobles es van acabar aviat.

La Llopa, símbol de la vila de Calella. 

Calella ja té La Llopa com un dels seus símbols, que fins-i-tot figura a l'escut de la ciutat, i com una de les seves bèsties festives. La primera recreació figurativa de l'animal i la seva inauguració daten de l'any 1982, obra del constructor Josep Cardona, popularment conegut com a Nona. Va ser inaugurada conjuntament amb en Bernat II i la Timbor de Fenollet. La figura es va realitzar per poder tenir un símbol més de representació de la ciutat de Calella. Amb la seva creació es va donar l’opció a joves portadors o a persones que per qüestions físiques no podien fer-se càrrec dels gegants, a poder iniciar-se en la dansa amb figures de la cultura gegantera.

El 15 de setembre de 2007, la Colla de Geganters/es i Grallers/es de Calella va inaugurar la nova i actual Llopa, construïda per en Toni Mujal, durant el pregó de la Festa Major de la Minerva.

Representa la gossa llop de la història popular de Calella. És duta per dos persones, per poder simular les 4 potes de l’animal. Aquesta està feta de fibra de vidre, fusta i alumini. Llueix vestimentes diferents segons l’ocasió: vestimenta ignifuga o de lluïment. Aquesta vestimenta es compon, en ambdós casos, d’un mantell negre per ocultar els portadors i una manta grana, amb un brodat de l’escut de la ciutat de Calella al llom de la bèstia. Té 6 punts de foc distribuïts per igual a costat i costat de la boca i 3 punts de foc suplementaris al dors, just sobre la cua.

La Llopa nova té ball i música pròpies. La música va ser escrita per Aniol Noguera i Clofent el maig de 2002 per homenatjar aquesta figura tant significativa de la Colla i de la història de la nostra ciutat. La dansa va ser estrenada durant la inauguració de la nova Llopa (2007). La coreografia va ser creada per la Colla de Geganters i Grallers de Calella per celebrar aquest nou moment històric per la Llopa. Des d’aquell moment es va establir com a ball protocol·lari de la Festa Major. Fa 2’30m de llarg, 2m d’altura, 0’80m d’amplada i pesa uns 20kg.


Font: https://ca.wikipedia.org/wiki/Calella
Font: http://blocs.xtec.cat/santpausantpol/sant-pol-de-llegenda/
Font: http://gegantscalella.blog.cat/figures/




T'agrada la mitologia? Vols conèixer la rica espiritualitat dels nostres avantpassats? T'interessa l'enigmàtic món de les tradicions catalanes i europees? Vols saber que hi ha al darrera de les llegendes i de les rondalles?




#llegendes #paisoscat




diumenge, 28 de gener de 2018

La sardana i la religió de les bruixes | Jordi Bilbeny

Us recomanem llegir el llibre 'La sardana i la religió de les bruixes' d'en Jordi Bilbeny. Aquesta publicació ja és tot un referent en l'àmbit de l'estudi del món mitològic i folklòric dels Països Catalans, indispensable pels amants de la història i de les llegendes, les danses i les tradicions del nostre país.

La sardana i la religió de les bruixes
Autor: Jordi Bilbeny
Editorial: Librooks
Any: 2015

Sinopsi:

El 5 d’agost del 1552, a Olot, els cònsols i jurats de la Casa de l’Almoina, convocats i reunits pel nunci Pere Salvador Brugats, prohibeixen «lo ball de la sardana y altres balls deshonests». És el primer registre de l’existència de la sardana, que apareix com un ball enemic de la moral i les creences establertes per l’Església catòlica.

A partir d’aquest succés, Jordi Bilbeny engega un «gran viatge a la recerca dels fets» que indaga entre els «bocins de mirall» del passat la relació entre les bruixes, conservadores de les tradicions i els cultes precatòlics, i la dansa catalana per excel•lència. La sardana i la religió de les bruixes és una obra exhaustiva que revela els fonaments pagans de la sardana i la persecució a què va ser sotmesa pels estaments de l’Església i les classes dominants, paral•lela a la que es va dur a terme contra la bruixeria.

De les actes dels processos inquisitorials fins a festes populars com el Ball del Cornut de Cornellà del Terri, de l’obra de poetes com Salvador Espriu a les arrels basques de la cultura ibera, Bilbeny ens embarca en un viatge per l’imaginari cultural català, sempre desvetllant les veritats que s’amaguen més enllà dels relats oficials. En la seva cerca, ens descobreix l’autèntic caràcter d’alguns dels indrets mítics de la geografia de Catalunya i, en última instància, ens porta a reflexionar no només sobre la sardana i moltes de les nostres tradicions, sinó sobre el veritable origen de la cultura catalana.

L'autor:

Jordi Bilbeny (Arenys de Mar, 1961) és llicenciat en Filologia catalana per la Universitat Autònoma de Barcelona. La seva tesi doctoral sobre la censura aplicada als llibres d’Història moderna a Catalunya i Espanya va ser aturada per la Universitat de Barcelona per motius obvis de contigut. És el fundador de l’Institut Nova Història i autor polifacètic de nombrosos llibres i articles sobre la censura de la història i la catalanitat de la descoberta d’Amèrica, així com de llibres de poesia i assajos de temàtica diversa. L’any 2014 va publicar la reedició de Brevíssima relació de la destrucció de la història amb Librooks. Des de fa més de 20 anys, exerceix una incansable tasca de conferenciant i divulgador que l’ha portat a plantejar les seves tesis per tota Catalunya.




T'agrada la mitologia? Vols conèixer la rica espiritualitat dels nostres avantpassats? T'interessa l'enigmàtic món de les tradicions catalanes i europees? Vols saber que hi ha al darrera de les llegendes i de les rondalles?




#llibres

Es Bosc des Diable de Formentera | Mitologia Països Catalans

Us reproduïm una terrorífica llegenda de Formentera, recollida al llibre Leyendas de Formentera del mitòleg José Luis Gordillo.


  Ara en diuen Es Bosc de la Pujada, però fa centenars d'anys l'anomenaven Es Bosc d'es Diable. Em refereixo, és clar, a aquesta part de la pineda que avui dia queda a la dreta de la carretera -segons es puja a La Mola, a l'illa de Formentera-, poc després de sobrepassar l'inici de la curta desviació que condueix a dues modernes urbanitzacions hoteleres.

  Quan succeí el que relataré, aquell racó del bosc, des de la muntanya de Sa Talaia al mar, era impenetrable. Segles de respecte per part de l'home havien fet créixer allí una espessor on s'hi entrellaçaven el pi bord, el pi verd, la savina, el ginebre, la mata, el matapoll, l'espinalera... en definitiva, un embolic vegetal que constituïa el reducte protector per a molts animals del bosc quan eren perseguits pels caçadors, que en aquells temps anaven armats amb ballestes. Diuen les velles de Formentera que els habitants de l'illa tenien molt de respecte per aquell racó de món, donat que havien observat que era l'únic lloc on es produïa un arbust anomenat Garrover des Diable. (Aquest arbust no és altre que l'anomenat en català garrofer bord, garrofer pudent, garrofer del diable, garroferet de moro, arbre monjat o bajoca de moro, en llatí anagyris foetida. Es un arbust amb propietats verinoses).

  Aquest vegetal, com el lector ja haurà suposat, té unes fulles de les quals es pot dir qualsevol cosa excepte que facin bona olor. Ni tan sols és un garrofer, però com que produeix uns fruits relativament semblants a les garrofes, l'han anomenat Garrover. Les velles de la zona diuen que si el garrofer veritable el va fer Crist, com un regal per a l'home, aquest altre garrofer, en canvi, repulsiu i pudent, el va fer el diable, per contrarestar la bondat del do diví. Raó per la qual aquesta zona de Formentera, on hi ha aquests arbres, s'anomena popularment Es Bosc des Diable.

 Va esdevenir-se que un dia, un caçador morisc que portava moltes llunes perseguint un ase negre salvatge per l'illa, es desesperava perquè sempre que estava a punt d'aconseguir acostar-se a l'animal, aquest se li escapava, àgil com era, refugiant-se al Bosc des Diable. Igual que fan els pastors i els caminants, que enlloc de creuar aquest bosc, s'estimen més envoltar-lo sense entrar-hi, així feia el morisc. Els pastors sempre xiulaven per recollir el ramat quan les cabres i les ovelles s'acostaven a aquella espessor, i els animals retrocedien. Per això, el nostre caçador es veia obligat a abandonar la persecució un dia i un altre, tot just la peça havia travessat els límits de la zona prohibida. El caçador era jove i vigorós, però la por aixeca murs fins i tot per als mes valents.

  El nostre caçador, somiava amb capturar l'ase viu, i això li impedia fer ús del seu ballesta, de manera que només podia utilitzar els llaços i les trampes. El seu interès per caçar l'animal va créixer tant que un infaust dia, vencent els seus temors, en lloc de parar-se al límit de l'arboreda, va penetrar-hi amb gosadia, violant la reserva del bosc. En seguir la pista que la peça anava deixant, es va internar en el secret paratge i va avançar tant va arribar a sentir el mar, fet que indicava que estava ja més a prop de la costa que del camí des del qual havia entrat. Rabiós, dues vegades va intentar disparar la seva ballesta quan li va semblar veure l'animal; boig pel delit, ja no volia ni capturar viu a l'ase salvatge, sinó matar-lo. Però entre l'embolic vegetal, no servien de res les fletxes.

  A tot això, cal afegir que era molt difícil avançar per Es Bosc del Diable, perquè les branques dels arbres eren tan atapeïdes que provocaven ferides al jove morisc, que sagnava per la cara, els braços i les cames com un penitent. I no cal dir, que en aquesta arriscada aventura, tota la roba li va quedar esgarrinxada. El noi no podia entendre perquè l'ase, inexplicablement, podia passar pel mateix lloc que ell, sense patir les ferides. Però aviat ho va poder esbrinar. Va succeir que, mentre s'entretenia en arreglar l'arma i afinar la punteria, ja molt a prop del penya-segat, en un reduït clar del bosc, es va topar amb l'animal. I diu la llegenda que llavors l'ase li va parlar.

  Una pudor insuportable acompanyava les increïbles i obscenes paraules que anava proferint la bèstia. I mentre això s'esdevenia, el bosc es va anar enfosquint i es va anar encenent una llum misteriosa, com una aura flamígera, tot al voltant del perseguit ase. El caçador, mort de por, va comprendre que tenia davant seu l'abominable figura del diable, que l'increpava i l'amenaçava. En veure el dimoni, el jove va quedar tant atemorit que va deixar caure a terra la ballesta i un terrible calfred li va recórrer l'esquena. Les cames li tremolaven i la suor de la cursa se li va gelar de cop al rostre. Llavors el maligne va avançar cap a ell, lentament. Segur del tràgic final d'aquella trobada, el caçador només va pensar en com fugir del lloc cames ajudeu-me, i va arrencar a córrer esbojarrat, pel barranc, directe cap a la mar. De tal manera, que ara havien canviat les tornes i era l'ase qui el perseguia el caçador pel Bosc des Diable.

  Udolant de paüra, el jove corria a gambades, amb desesper, cap al penya-segat, cercant un camí per arribar a l'aigua i fugir nedant, doncs li semblava a ell que a la mar trobaria la seva salvació. Però en el seu objectiu, va tenir la mala sort de perdre l'equilibri mentre feia un salt impossible, i va caure rodant, rebotant per les roques, fins a la pedregosa riba on les onades trenquen sorolloses la maror. Al lloc on el caçador es va estimbar, avui en diuen Caló des Mort. I a la vora del barranc hi ha encara unes visibles petjades, com de peülles, que es comenta que són les que va deixar el diable, en la seva malèfica persecució del jove. Tothom qui visiti aquesta bonica i enigmàtica zona de Formentera les podrà contemplar per sempre més. Però compte no us endinseu en el Bosc des Diable.

Font:  José Luis Gordillo Courcieres. Leyendas de Formentera. Ediciones Cosmos. Valencia. 1976.



T'agrada la mitologia? Vols conèixer la rica espiritualitat dels nostres avantpassats? T'interessa l'enigmàtic món de les tradicions catalanes i europees? Vols saber que hi ha al darrera de les llegendes i de les rondalles?
Informa't dels nostres cursos i classes



#paisoscat



divendres, 26 de gener de 2018

Diccionari dels llocs imaginaris dels Països Catalans | Llibres

Diccionari dels llocs imaginaris dels Països Catalans


Portada
Autor: Joan-Lluís Lluís
Editorial: La Magrana

De la A d'Acrollam a la Z de Zona Extralimitada, aquest diccionari proposa incursions del tot inèdites en una geografia que ens és alhora propera i desconeguda. Són els Països Catalans reconstruïts en 627 articles que descriuen cada un algun lloc imaginari de la literatura, des d'un poblet somort a un estat potent, des d'una illa misteriosa a una muntanya inaccessible...

Joan-Lluís Lluís proposa aquí una veritable suma geogràfica i literària a partir d'obres d'uns tres-cents vuitanta escriptors d'expressió catalana, però també francesa, espanyola, anglesa i alemanya. No hi manquen la localització com més precisa millor de cada indret ni les seves característiques humanes, naturals i culturals o la seva història local. Ni tan sols hi manquen, quan s'escau, els museus més notables o els hotels i els albergs on el viatger pot allotjar-se... 

Es tracta, en definitiva, de la construcció d'una geografia catalana virtual, sovint contradictòria, a vegades metafòrica, fantasiosa o realista, utòpica o quotidiana, derisòria o punyent. En una obra barroca i sorprenent, única en la nostra literatura, Joan-Lluís Lluís ret un doble homenatge: a la imaginació dels escriptors i als Països Catalans.



T'agrada la mitologia? Vols conèixer la rica espiritualitat dels nostres avantpassats? T'interessa l'enigmàtic món de les tradicions catalanes i europees? Vols saber que hi ha al darrera de les llegendes i de les rondalles?
Informa't dels nostres cursos i classes



#llibres

dijous, 25 de gener de 2018

Salvador Dalí i el mite de Leda | Art i Mitologia

< Salvador Dalí. Leda atòmica, 1949

Us reproduïm aquest interessant article sobre les referències mitològiques que podem trobar en l'obra de l'artista català Salvador Dalí. En aquest cas, l'autora analitza la interpretació que Dalí va fer del mite de Leda en la seva obra Leda atòmica.

Referències mitològiques en l’obra de Salvador Dalí: el mite de Leda

Autora: Rosa Maria Maurell 
Centre d'Estudis Dalinians. Fundació Gala-Salvador Dalí

Tant en l'obra escrita de Salvador Dalí com en la pictòrica apareixen nombroses referències mitològiques; en aquesta ocasió ens fixarem en el mite de Leda.

L'oli titulat Leda atòmica (1949) es troba a la Sala del Tresor del Teatre-Museu Dalí de Figueres. Salvador Dalí es va inspirar en el mite clàssic per fer aquesta obra. La versió més popular explica que Leda era filla del rei d'Etòlia, Testi i d'Eurítemis. Leda es va casar amb Tindàreu, qui expulsat de Ladecemònia va trobar acolliment al palau de Testi. Zeus, pare dels déus, es va enamorar de la bella Leda i com que aquesta el rebutjava es va transformar en cigne. Es diu que la mateixa nit que Tindàreu es va unir a Leda també ho va fer Zeus, en forma de cigne; de la unió del cigne i Leda en van resultar dos ous, i de cadascun d'ells va sortir una bessonada: Càstor i Pòl.lux-anomenats els Diòscurs-i Hèlena i Clitemnestra, un de cada parell era mortal i l'altre immortal.

Dalí va començar a pintar la seva Leda a partir del 1945, als Estats Units; el quadre representa Leda, vista de cara, asseguda en un pedestal, i amb la mà esquerra a frec d'un cigne que se li acosta com per besar-la. Al voltant de la figura principal podem observar diversos objectes, com ara un llibre, una esquadra, un ou que podria representar el fruit de la unió del cigne amb Leda del qual nasqueren els bessons. Com a fons veiem les roques del cap Norfeu, situat entre Roses i Cadaqués, a banda i banda, que serveixen de referent de la seva terra.

Leda atòmica està pensada seguint la divina proporció segons Luca Paccioli, del Renaixement italià. Leda i el cigne s'inscriuen en un pentàgon a l'interior del qual s'ha inserit una estrella de cinc puntes de la qual Dalí ha fet diversos esbossos. L'harmonia de les referències ha estat calculada per l'artista segons el matemàtic Matila Ghyka que ensenyava aleshores a la universitat de San Diego. Els seus treballs mostren que la divina proporció és el fonament de tota obra. Dalí, en contra del que pensen els seus contemporanis que les matemàtiques distreuen/interrompen la inspiració artística considera que qualsevol obra d'art per ser-ho s'ha de fonamentar en la composició, en el càlcul.

La seva esposa i musa li féu de model i en la interpretació daliniana del mite veiem que l'amor es tracta d'una manera més espiritual que en altres pintors que han vist la vessant més carnal del mite, la unió física de Zeus-cigne i de Leda, com ara Miquel Àngel o Nicolas Poussin. Tot és eteri, cap element es toca amb cap altre ni tan sols el mar amb la terra. De fet el pintor en la seva obra Rostres Ocults ja ens parla d'un amor intens sense contacte físic, que ell anomena cledalisme. En altres obres de Dalí com ara la Madonna de Port Lligat (1952) o Figura rinoceròntica de l'Il.lisos de Fídias (1954) també les figures centrals estan en levitació.

Seguint amb el mite clàssic es diu que Dalí s'identificaria amb Pòl.lux i que el seu germà mort, Salvador, podria representar el bessó mortal, Càstor, i de l'altra parella la seva germana Anna Maria seria la mortal Clitemnestra i Gala la divina Hèlena, la bellesa de la qual era tan gran que va provocar la guerra entre el poble grec i el poble troià.

El pintor pot identificar fàcilment la seva esposa amb Hèlena perquè és per a ell el seu motiu d'inspiració, contemplant-la és capaç de crear obres sublims.

Finalment, Salvador Dalí, a un dels seus escrits ens diu quina és la finalitat de la seva obra: "Vaig començar a pintar la Leda Atòmica que exalta Gala, la deessa de la meva metafísica i vaig aconseguir crear 'l'espai-suspès".




T'agrada la mitologia? Vols conèixer la rica espiritualitat dels nostres avantpassats? T'interessa l'enigmàtic món de les tradicions catalanes i europees? Vols saber que hi ha al darrera de les llegendes i de les rondalles?
Informa't dels nostres cursos i classes



#paisoscat

dimecres, 24 de gener de 2018

El Ball de l'Àliga de Barcelona | Mitologia catalana


Si sou de Barcelona o teniu previst visitar la ciutat comtal durant els dies de la festivitat de Santa Eulàlia, patrona històrica de la vila, no us podeu perdre el Ball de l'Àliga de la Ciutat, que tindrà lloc el divendres 9 de febrer del 2018, sortint de la Plaça de Sant Jaume.

Aquest acte és un dels més solemnes de les Festes d’Hivern de la ciutat. En la penombra del vespre, l’Àliga de la Ciutat surt de l’Ajuntament de Barcelona per anar a buscar la basílica de Santa Maria del Mar, acompanyada pel seu seguici (integrat pel Lleó de la Ciutat, els Gegants de Santa Maria del Mar, els Ministrils de la Ciutat i el Penó de Santa Eulàlia). S’hi afegeixen els Trabucaires d’en Perot Rocaguinarda. També hi participaran els Músics del Pi i els de Santa Maria del Mar.

A les 20h a la plaça de Sant Jaume, l’Àliga sortirà de l’Ajuntament per, un cop fetes les salutacions pertinents, iniciar el passeig pel carrer de Jaume I, plaça de l’Àngel, carrers de l’Argenteria, dels Sombrerers, placeta de Montcada, passeig del Born, carrer de Santa Maria, Fossar de les Moreres i plaça de Santa Maria.

A la plaça de la Basílica i a les 20.45h, el Lleó de la Ciutat i els Gegants de Santa Maria del Mar faran els seus balls, i dins l’església -just davant l’altar-, dansarà l’Àliga de la Ciutat a les 21h.

I què ballarà l'Àliga? Doncs 'El Ball de l'Àliga', 'El Ball per a ballar la aliga per xirimies' o 'El Ball per a ballar l'Àliga de Barcelona'. Aquesta és una composició en forma de dansa, que el document anomena "mantuano" fent referència a una melodia de baix molt popular des del renaixement i utilitzada en aquesta composició. És una partitura de dos seccions: una lenta de ritme binari simple (4x4) i una altra ràpida de ritme complex binari amb sensació ternària (6x4), a quatre veus i pensada per ser interpretada amb instruments de vent o fusta xeremia, continguda en un manuscrit de l'any 1756 que es conserva a l'Arxiu de la Basílica de Santa Maria del Pi de Barcelona (APSMP). Malgrat la datació del document sembla que la música del 'Ball de l'Àliga' podria ser molt més antiga. Aquesta composició musical té grans semblances amb el Ball de l'Àliga de la Patum de Berga.

L’Àliga de Barcelona és un element del bestiari popular català de la ciutat de Barcelona i forma part del Seguici Popular de la Ciutat de Barcelona junt a altres animals simbòlics, com ara la Mulassa, el Lleó, el Drac o la Víbria. És juntament amb els Gegants de la Ciutat el màxim representant protocol·lari de la ciutat de Barcelona. Habitualment es pot visitar al Palau de la Virreina, on és exposada de manera permanent.

L'Àliga de Barcelona està documentada des del segle XIV, i va viure la seva època més plena al segle XVI i al XVII, quan restava sota protecció del Consell Municipal i, per aquest motiu, s'havia de presentar a qualsevol cerimònia, festa oficial o acte on assistís qualsevol del membre del Consell en representació de la ciutat. També tenia i té el privilegi de poder ballar dins les esglésies i a la processó de Corpus tenia el dret de desfilar just davant de la Custòdia.

La figura va tenir gran popularitat fins al XVIII. A partir de llavors, amb el Decret de Nova Planta (1716) i les prohibicions de 1771, minvaren els seus privilegis i simbolismes fins a arribar a la seva darrera referència l'any 1807 per les festes de canonització de sant Josep Oriol.

L'agost de 1989, l'Àliga de Barcelona fou recuperada com a element del Projecte de Recuperació de la Imatgeria Festiva de la Ciutat Vella sota responsabilitat de l'Associació de Festes de la Plaça Nova. La nova imatge va ser feta per Manel Caserras i Boix. Se'n va responsabilitzar l'Associació de Festes de la Plaça Nova i es va presentar aquell mateix any a l'agost, per les festes de Sant Roc de la Plaça Nova. 



T'agrada la mitologia? Vols conèixer la rica espiritualitat dels nostres avantpassats? T'interessa l'enigmàtic món de les tradicions catalanes i europees? Vols saber que hi ha al darrera de les llegendes i de les rondalles?
Informa't dels nostres cursos i classes



#paisoscat

Cursos de tècniques pessebrístiques 2018 de l'Escola de Barcelona


















Cursos de tècniques pessebrístiques 2018 de l'Escola de Barcelona 

No perdeu l'oportunitat d'aprendre la tècnica pessebrística de la mà de l'Escola de Barcelona. L’Associació de Pessebristes de Barcelona és una entitat sense ànim de lucre que va néixer l'any 1863, a la ciutat de Barcelona.

El seu objectiu principal és fomentar el coneixement del treball artesanal així com protegir la tradició i el patrimoni de l’art pessebrista. Compten amb un dels patrimonis etnogràfics més importants de Barcelona, així com del món pessebrista a nivell internacional.

Som els creadors del corrent artístic Escola de Barcelona i fundadors de la Federació Internacional de Pessebristes. No hi ha un únic model vàlid de pessebre, sinó que tots els pessebres són vàlids. Qualsevol demostració artística i creativa personal, ja té validesa per si mateixa.

Aprèn a fer el pessebre. Apunteu-vos als seus cursos.

CURS INICIACIÓ I 

Duració 2 bocs de 30 hores.
Primer bloc del 6 de febrer al 10 d’abril del 2018, de 17,30 a 20 30.
Segon mòdul del 24 d’abril al 10 de juliol del 2018, de 17,30 a 20,30.

CURS DE PERFECCIONAMENT

Duració 2 bocs de 30 hores.
Primer bloc del 7 de febrer al 11 d’abril del 2018, de 17,30 a 20 30.
Segon mòdul del 25 d’abril al 11 de juliol del 2018, de 17,30 a 20,30.

CURS DE TUTORIA

Duració 2 mòduls de 30 hores.
Primer mòdul del 9 de febrer al 13 d’abril del 2018, de 17,30 a 20 30.
Segon mòdul del 27 d’abril al 13 de juliol del 2018, de 17,30 a 20,30.

Per a més informació: hola@pessebristesdebarcelona.cat o tel. 93 315 21 57

Web: http://www.pessebristesdebarcelona.cat/2018/01/21/cursos-de-lescola-de-barcelona-2018/



T'agrada la mitologia? Vols conèixer la rica espiritualitat dels nostres avantpassats? T'interessa l'enigmàtic món de les tradicions catalanes i europees? Vols saber que hi ha al darrera de les llegendes i de les rondalles?

#noticies #formacio