dimarts, 2 de gener de 2018

L'arbre còsmic o arbre universal: Yggdrasil

Yggdrasil és el que a la mitologia nord-europea o escandinava es coneix com a 'freixe perenne', 'arbre de la vida' o 'freixe de l'univers'. Es una representació de l'univers conegut en forma d'arbre còsmic. Les seves fulles, el tronc, les arrels i les branques mantenen units els diferents mons: Asgard, Midgard, Helheim, Niflheim, Muspell, Svartalfheim, Alfheim, Vanaheim i Jötunheim. De la seva arrel emana la font que omple el pou del coneixement, custodiada per Mimir.

Als peus de l'arbre es trobava el déu Heimdall, que era l'encarregat de protegir-lo dels atacs del drac Níðhöggr i d'una multitud de cucs que tractaven de corroir les seves arrels i enderrocar als déus, als quals aquest arbre contenia o representava. Però també comptava amb l'ajuda de les nornes, que el cuidaven regant-lo amb les aigües del pou d'Urd. Un pont unia l'Yggdrasil amb l'estatge dels déus, el Bifröst, l'arc de Sant Martí. Tots els déus creuaven pel pont per entrar al Midgard.

Yggdrasil traspua mel i acull a un àliga sense nom que entre els seus ulls té un falcó que es diu Veuðrfölnir, a un cèrvol anomenat Ratatösk, a un drac anomenat Níðhöggr i a quatre esquirols, Dáinn, Dvalinn, Duneyrr i Duraþrór. A prop de les seves arrels habiten les nornes.

Etimologia

Etimològicament, Yggdrasil s'ha interpretat com un kenning, és a dir, una perífrasi derivada dels mites nòrdics. En aquest cas, el kenning significa «Cavall d'Odin», ja que Yggr (o Uggr, «temible, ferotge») és un dels apel·latius d'Odín, i Yggs és el genitiu de Yggr. Drasill (o drösull, «errant, vagabund») és una expressió poètica per a «cavall». Aquest nom reflectiria aparentment la imatge d'Odín pujant i baixant a voluntat pel tronc i per les branques del freixe, és a dir, metafòricament «cavalcant» entre els mons. Altres autors interpreten el nom com «arbre terrible» o «cadafal dels penjats», en referència a com va penjar Odin de l'arbre durant nou dies.

Alguns experts també asseguren que Yggdrasill pot relacionar amb "la forca". Aquesta interpretació es produeix perquè drasill significa "cavall" i Ygg (r) és un dels molts noms d' Odin. El poema de l'Edda poètica Hávamál descriu com Odin es va sacrificar penjant d'un arbre, fent d'aquest arbre la forca d'Odin. Aquest arbre pot haver estat Yggdrasil. Les forques es poden anomenar "el cavall dels penjats" i, per tant, la forca d'Odin podria haver-se convertit en l'expressió "cavall d'Odin", que esdevingué el nom de l'arbre. 

La paraula Yggdrasil apareix a l'Edda poètica, compilada al segle XIII a partir de fonts tradicionals anteriors, i a l'Edda en prosa, escrita al segle XIII per Snorri Sturluson. En ambdues fonts, Yggdrasil és un immens freixe que és al centre del cosmos i és considerat com a sagrat. Els déus van a Yggdrasil diàriament per reunir-se amb les seves things. (Un thing, en nòrdic antic þing, era l'assemblea de govern a les societats de tribus germàniques, formada pels homes lliures de la comunitat i presidida per lagmans o jutges.) 

Els Nou Regnes o Mons del Yggdrasil 

Pels nòrdics, el món dels humans no era res més que una branca del gran Yggdrasil, el freixe del món. Nou mons posseeix Yggdrasil, i per tots ells va passar Odín abans d'obtenir el secret de les runes. L'arbre es divideix en tres parts: Niflheim (arrel), Midgard (tronc) i Asgard (copa). Es pot notar en això la representació del cicle de naixement, vida i mort que ja trobem a les nornes.

Les arrels són tres. La primera es dirigeix ​​cap a la Font de Hvergelmir. La segona a la font de Mimir. I l'última, a la Casa de les Nornes, el destí. 

Els mons són els següents per ordre ascendent:

- Helheim, la llar dels morts.

Svartálfaheim, la llar dels elfs foscos

Niflheim, la llar de les boires i el terror.

Jötunheim, la llar dels gegants.

Midgard, la llar dels humans (també conegut com Mannaheim). Els déus creuaven el pont Bifröst per arribar a Midgard.

Vanaheim, la llar dels vanir (la tribu dels déus de la naturalesa i de la fertilitat).

Alfheim, la llar dels elfs de la llum (també conegut com Ljusalfheim).

Asgard, el regne dels déus (Aesir).

Muspelheim, el món primordial de foc, allí es troba el Ginnungagap.

Les branques de l'Yggdrasil s'estenen fins al cel, i l'arbre està recolzat per tres arrels que s'estenen molt lluny, a altres llocs; una al pou Urðarbrunnr en el cel, una per a la primavera Hvergelmir, i una altra per al pou Mímisbrunnr. Les criatures viuen dins de l'Yggdrasil, incloent el drac Níðhöggr , una àguila sense nom, i els cérvols Dáinn, Dvalinn, Duneyrr i Duraþrór.

En el Rúnatal, una de les parts dels Hávamál, s'explica que les runes (nom que els nòridcs donen al seu alfabet) no foren creades -tenen el que se'n diu una ‘preexistència’ telúrica- sinó arrancades de la terra pel déu Odin, i a les estrofes 138 i 139 dels Hávamál els experts interpreten que Odin va arreplegar, des del subsòl, les runes a través del seu propi sacrifici a l'arbre Yggdrasil. El text és escrit en norrè occidental antic i la seva traducció al català és com segueix:
Veit ec at ec hecc vindgameiði á
nætr allar nío,
geiri undaðr oc gefinn Óðni,
siálfr siálfom mér,
á þeim meiði, er mangi veit,
hvers hann af rótom renn.  
Við hleifi mic sældo né við hornigi,
nýsta ec niðr;
nam ec upp rúnar,
œpandi nam,
fell ec aptr þaðan.

Sé que vaig penjar d'un arbre gronxat pel vent
nou nits senceres,
ferit amb una llança i donat a Odin,
jo mateix [ofert] a mi mateix,
en aquell arbre del qual ningú no coneix
fins on arriben ses arrels.
No m'hi donaren pa ni cap banya,
vaig mirar cap a sota,
Vaig prendre les runes,
cridant les vaig prendre,
i després d'allà [a terra] vaig tornar a caure.

Font: wikipèdia





T'agrada la mitologia? Vols conèixer la rica espiritualitat dels nostres avantpassats? T'interessa l'enigmàtic món de les tradicions catalanes i europees? Vols saber que hi ha al darrera de les llegendes i de les rondalles?




#internacional

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada