Pàgines

19.2.18

Els tresors mortuoris que amagava el Mercat de Sant Antoni

Els tresors mortuoris que amagava el Mercat de Sant Antoni. Els arqueòlegs han localitzat llits funeraris amb conjunts escultòrics relacionats amb el déu Bacus



"La vida dels morts rau en la memòria dels vius", va escriure el filòsof i polític romà Ciceró. Els romans creien que perduraven mentre algú recordés el seu nom i enterraven els seus morts als marges dels camins. Així els qui viatjaven llegien els noms de les làpides i els morts no s'esvaïen per sempre més. Part d'un ramal de la Via Augusta passava per l'actual Mercat de Sant Antoni barceloní i, amb les excavacions amb motiu de la reforma de l'edifici del mercat, ha quedat al descobert una calçada d'uns 50 metres gairebé intacta. I al costat de la via romana hi descansaven els morts. Els arqueòlegs del Servei d'Arqueologia de l'Ajuntament de Barcelona han localitzat una necròpoli que va estar en funcionament entre mitjans del segle I dC i inicis del segle II dC. "Va pertànyer probablement a una o diverses famílies d'extracció social elevada o acomodada", assegura Emiliano Hinojo García, arqueòleg i director de la intervenció arqueològica.​

Els romans eren molt laxos en els rituals i sota el Mercat de Sant Antoni s'han localitzat incineracions i inhumacions. Però la troballa més singular han sigut les restes de sis llits funeraris que es van fer amb fusta, ferro i bronze i es van revestir amb els ossos de bous i cavalls. "És la primera vegada que podem veure no només els llits sinó també el recinte on van ser cremats", assegura Carme Miró, responsable del Pla Bàrcino. Els ossos revestien part del llit amb què el difunt era traslladat i després incinerat, a vegades durant cinc o sis dies, en una pira. Era una cerimònia llarga en què s'orava, es plorava, es llançaven flors, es cantava i es tocava música.



Retrat mortuori d'un adolescent

"Els elements de decoració dels peus dels llits són vegetals i geomètrics, però sobretot destaquen els conjunts escultòrics relacionats amb el déu Bacus o Dionís en l'època grega", assenyala Hinojo. A les peces que la restauradora Isabel Pellejero ha reconstruït amb els petits fragments de restes òssies localitzades es poden identificar alguns dels personatges que acompanyaven el déu del vi i del deliri místic, símbol del cicle de la mort i la resurrecció: les mènades dansaires, els silens i sàtirs, la indumentària de pell de lleopard o els instruments musicals. Els romans optaven normalment per la incineració dels adults però acostumaven a inhumar els infants. Al Mercat de Sant Antoni s'hi han trobat quatre adults i deu infants inhumats. Entre el seu aixovar hi ha un guttus (biberó) de ceràmica, vasets on es guardaven les llàgrimes de les ploraneres, plats, àmfores per al vi -els morts s'havien d'alimentar-, una gran quantitat de vidre i terracota i un petit amulet amb la representació del déu Bes, una deïtat egípcia, força lletja -tenia panxa i treia la llengua-, que protegia contra els mals esperits i a qui li agradaven les coses bones de la vida.

El retrat d'un adolescent

Mentre buscaven entre les restes cremades, els arqueòlegs van topar amb el primer retrat funerari, esculpit en marbre de Carrara, d'un barceloní: un adolescent de mirada lànguida i rostre delicat que probablement va viure -no se sap si a la colònia de Bàrcino o en una vil·la agrícola fora muralles- a l'època de la dinastia Júlio-Clàudia (del 27 aC al 68 dC). A prop del noi, un dels primers habitants de Bàrcino de qui podem conèixer el rostre, hi havia les restes d'una dona a qui van enterrar de bocaterrosa. "Acostumaven a enterrar així els criminals o els que morien d'una malaltia infecciosa o d'una forma violenta, perquè creien que així no podia contaminar els vius", diu Miró. "En el cas de dones, es podria deure també a adulteris, avortaments o naixements de criatures deformes", afegeix Hinojo.



Una reproducció d'una pira funerària

En temps dels romans, els cementiris acostumaven a ser sempre fora dels nuclis urbans per qüestions d'higiene. Al voltant hi plantaven vinyes i plantes. "Vull que al voltant de les meves cendres hi hagi fruiters de tota mena i moltes vinyes. Perquè és absurd tenir en vida les cases ben parades i no tenir cura de les que haurem d'habitar més temps", escrivia Petroni. "Ara estem fent anàlisis bioarqueològiques per saber quin tipus de plantes i vegetació hi havia", diu Miró.



El déu Bes.

Museïtzar la Via Augusta

La previsió és que en un futur la Via Augusta que passa pel mercat sigui visible (es troba entre el terra del mercat i la primera planta de l'aparcament). El ramal que passava per Sant Antoni unia Iluro (Mataró), Baetulo (Badalona) i Bàrcino (Barcelona), i arribava fins a Ad Fines (Martorell), on enllaçava un altre cop amb la via principal. A prop hi havia un curs d'aigua canalitzat.



Les restes trobades dels llits funeraris

"Segurament són les restes d'un dels eixos de la centuriació de Bàrcino", destaca Hinojo. Lescenturiatio eren les quadrícules amb què es dividia la colònia. "És força excepcional perquè les quadrícules eren una ordenació simbòlica i no sempre quedaven reflectides físicament sobre el terreny", afegeix Hinojo.


01. Restes de la cremació d'una pira funerària. 02. Cilindres d'un llit funerari decorat amb figures relacionades amb Bacus. 03. Petit amulet amb el déu Bes. 04. Retrat funerari de marbre d'un adolescent. / EMILIANO HINOJO GARCÍA / AJUNTAMENT DE BARCELONA




T'agrada la mitologia? Vols conèixer la rica espiritualitat dels nostres avantpassats? T'interessa l'enigmàtic món de les tradicions catalanes i europees? Vols saber que hi ha al darrera de les llegendes i de les rondalles?

Curs d'Introducció a la Mitologia Catalana 2021
Classes particulars virtuals: contacta'ns a cemcatinfo@gmail.com 



5.2.18

Cicle Temàtic “De la prehistòria als ibers” | Centre Comarcal Lleidatà de Barcelona

Cicle Temàtic “DE LA PREHISTÒRIA ALS IBERS”.

Es durà a terme en el Centre Comarcal Lleidatà de Barcelona (Gran Via de les Corts Catalanes, 592, Pral. Barcelona) entre els dies 1 de febrer del 2018 i el 8 de març del 2018. L´accés és lliure estant obert a tothom i es prega màxima puntualitat.

Programa: 

Dijous 01 Febrer – A les 19,15 hores
*LES ESTÀTUES-MENHIRS  DEL  MEGÀLIT DE SERÒ (ARTESA DE SEGRE)        
A càrrec de: Ramón I. Canyelles (Investigador i Astrònom).


Dijous 08 Febrer – A les 19,15 hores
*TARTESSOS: DEL MITE A L´ARQUEOLOGIA            
A càrrec de: Jaume Cluet (Especialista en Turisme Cultural)


Dijous 15 Febrer – A les 19,15 hores
*PETJADA I COLÒNIES DELS FENICIS, GRECS I PÚNICS A L´ANTIGA IBÈRIA              
A càrrec de: Jaume Cluet (Especialista en Turisme Cultural)



Dijous 22 Febrer – A les 19,15 hores
*  POBLAMENT IBER A CATALUNYA              
A càrrec de: Ignasi Garcés, Professor d´Història Antiga (Universitat de Barcelona)


Dijous 1 Març – A les 19,15 hores
* LLENGUES I ESCRIPTURES DELS IBERS            
A càrrec de: AntonI Jaquemot (Especialista en Léxic Ibèric)


Dijous 8 Març – A les 19,15 hores
* ELS VILARS D´ARBECA I ELS PRINCEPS ILERGETES                                            
A càrrec de: Joan B. Lopez, Professor del Departament de Prehistòria (Universitat de Lleida)


Promou “Fórum Cultural Odissea” amb el Patrocini de:

Centre Comarcal Lleidatà
https://www.cclleidata.cat/

Consell Comarcal de les Garrigues
http://www.ccgarrigues.com/

Grup de Recerques de les Terres de Ponent
http://grupderecerquesterresdeponent.blogspot.com.es/ 

Estels, Megàlits i Cavernes
https://www.facebook.com/estelsmegalitsicavernes/

Magazine Cultural L´Espiral del Coneixement
http://laespiraldelconocimiento.es/

Kulturalia Viatges
http://www.kulturalia.es/





T'agrada la mitologia? Vols conèixer la rica espiritualitat dels nostres avantpassats? T'interessa l'enigmàtic món de les tradicions catalanes i europees? Vols saber que hi ha al darrera de les llegendes i de les rondalles?




#agenda #noticies #fires #conferencies #investigacio 

La dona professional a la història de l'arqueologia | Conferència al MAC

La Arqueología y ellas: la mujer profesional en la Historia de la Arqueología | Conferència a càrrec de la Dra. Margarita Díaz-Andreu (ICREA-UB) | Dijous 8 de febrer del 2018. A les 19h. | Al Museu d'Arqueologia de Catalunya - MAC (Passeig de Santa Madrona, 39-41. Parc de Montjuïc. Barcelona)

En aquesta conferència es durà a terme un anàlisi de com i quan la dona es va integrar en el treball professional de l'arqueologia, tant als museus, àrea en la que l'alemanya Johanna Mestorf va ser pionera al segle XIX, com en el treball de camp, en el que dones com la britànica Tessa V. Wheeler van tenir-hi un paper fonamental; com a la universitat, on Ana María Muñoz Amilibia va acabar sent exemple d'aquest últim, convertint-se en la primera catedràtica de l'estat espanyol.

En un segon lloc, s'oferirà una reflexió sobre com i en quines circumstàncies les dones van fer l'entrada en la disciplina, quines van ser les expectatives que vna mantenir, i la realitat amb la que es van trobar, en què va consistir la seva feina i quina va ser la seva projecció a l'exterior. Es comentarà, a més a més, com ha canviat el paper de la dona professional de l'arqueologia fins arribar als nostres dies.

Cal inscriure-s'hi prèviament a macvisites.acdpc@gencat.cat o al 934232149.

Més informació





T'agrada la mitologia? Vols conèixer la rica espiritualitat dels nostres avantpassats? T'interessa l'enigmàtic món de les tradicions catalanes i europees? Vols saber que hi ha al darrera de les llegendes i de les rondalles?





#conferencies #investigacio #agenda #noticies

4.2.18

Bendis, deessa tràcia | Mitologia tràcia

Bendis és una deessa tràcia, de la caça, que els antics grecs van identificar amb la seva deessa Artemisa i, per tant, amb els altres dos avatars de l'antiga triple deessa minoica, les deesses Hécate i Perséfone. Bendis era caçadora, com Artemisa. En una copa sense peu de figures vermelles, trobada a Verona, se la veu acompanyada de sàtirs dansaires i mènades. Més que amb l'olímpica Artemisa, Bendis sembla que fou considerada una deessa nocturna, relacionada amb Hécate.

El seu culte va ser introduït a l'Ática i la seva irrupció acostuma a vincular-se al fet que en aquesta època (431 a. C.) existien bones relacions entre Atenes i el rei odrisi Sitalces. També amb la possible existència d'una colònia tràcia al Pireu, donat que el lloc del culte es va establir a Muníquia, prop del santuari d'Artemisa, divinitat amb la qual tendia a assimilar-se. Excepte en El Pireu, en cap altre lloc de Grècia s'ha trobat culte a Bendis. 

Bendis va arribar a ser tan popular que en època de Plató (c. 400 a. C.) les seves festivitats van ser naturalitzades com a cerimònies oficials de la ciutat-estat d'Atenes, anomenades les Bendideas. Entre els seus rituals hi havia les lampadedromies (carreres de torxes nocturnes), esmentades per Plató a la seva obra La República, 328:

«¿No has sentit que hi ha una carrera de torxes aquesta nit a cavall en honor de la deessa?» «A cavall?», Vaig dir jo. «És una idea nova. Portaran torxes i se les passaran els uns als altres quan corrin a cavall, o com és això? »« Així mateix », va dir Polemarc," «I, a més, hi haurà una festa nocturna que serà digna de veure».


^ Estel·la votiva (propietat del Museu Britànic) on es pot apreciar com la deessa Bendis es mostra en una escala més gran que els seus adoradors mortals.

Les Bendideas també tenien com a protagonista una processó solemne conjunta d'atenesos i tracis al santuari de la deessa, localitzat a la badia del Pireu. Un skyphos (tassa de ceràmica) amb figures vermelles (propietat de la universitat de Tübingen), realitzada sobre el 440-430 a. C., sembla commemorar l'arribada del culte, que devia ser autoritzat recentment. Aquesta peça mostra a Temis (representada amb el vestit tradicional de les ateneses) i a Bendis amb botes i amb una capa de pell de guineu.

Una petita estela votiva de marbre, c. 350-325 a. C., trobada al Pireu (propietat del Museu Britànic), mostra a la deessa i als seus devots en un baix relleu. La imatge permet observar que la deessa ha estat molt influenciada per la concepció predominant a Atenes sobre Artemisa: Bendis vesteix un curt quitó, com Artemisa, però amb mànigues asiàtiques ajustades, amb una pell d'animal, com Artemisa, i té una llança, però a diferència de la deessa grega, porta un mantell traci cordat amb un fermall. Vesteix botes altes. Una figureta de terracota del segle IV a. C., propietat del Museu del Louvre, la mostra vestida de manera semblant i portant una llança que sembla de fusta.


^ Bendis amb la seva gorra tràcia s'acosta al deu Apol·lo, assegut. Cràtera amb figures vermelles modelada pel Pintor de Bendis, ca. 380-370 a. C.

Els atenesos sempre es van mostrar oberts en les seves relacions amb els déus i les creences provinents de l'estranger. Van acollir molts cultes forasters, fins al punt que es van fer guanyar les burles dels poetes còmics. Això va passar molt especialment  amb els cultes tracis i frigis.(1) 

Plató,(2) per exemple, esmenta el culte de Bendis, (3) i Demòstenes (4) es refereix als ritus frigis quan acusa Esquines i a la seva mare per celebrar cerimònies d'iniciació i a ell per assistir-hi i participar en el seguici bàquic (5) i llançar els crits de «evoî saboî i hýēs áttēs, áttēs, áttēs hýēs» que són veus sagrades pròpies del culte de Sabaci i de la Mare. (6)

En canvi, els "ritus frigis" que Estrabó esmenta, es referien al culte a la deessa Cibel·les, el qual també va ser acollit a Atenes al segle V.

Els atenesos podrien haver seguit el culte de Bendis igual que els tracis dionisíacs es van delectar amb Cotis, tal i com esmenta Èsquil. Les arcaiques figures de culte que s'han trobat en excavacions a Tràcia o a Bulgària tendeixen a identificar-se amb Bendis.

Com a curiositat, cal dir que moderns seguidors de la Deessa han reviscut el culte a Bendis.



Notes:

(1) Cratino, per exemple, ridiculitzava els cultes tracios en els seus tracias i als seguidors d'Adonis en els seus Boukóloi (cf. fr.15 Kock).

(2) Plató, La República, 327 a-b, 354 a

(3) Es refereix a les Bendideas (Bendideia), les festes de Bendis, que se celebraven al Pireu al mes de Targelión (equivalent aproximadament a juny)

(4) Demóstenes, Sobre la Corona 260.

(5) El thíasos o seguici de Dionís.

(6) Estrabó. Geografia X.3.18.






T'agrada la mitologia? Vols conèixer la rica espiritualitat dels nostres avantpassats? T'interessa l'enigmàtic món de les tradicions catalanes i europees? Vols saber que hi ha al darrera de les llegendes i de les rondalles?

2.2.18

V Premi Rafel Tudó per estudis de dansa tradicional catalana

L’Esbart Català de Dansaires fa públiques les bases del V Premi Rafel Tudó per a estudis sobre dansa tradicional catalana: estudis històrics, antropològics o etnològics; projectes pedagògics; estudis sobre un ball concret, un tipus de ball o els balls d’una zona geogràfica; reculls musicals, reconstruccions, etc.

El Premi Rafel Tudó, de periodicitat quinquennal, va ser instaurat per l’Esbart Català de Dansaires l’any 2008 per reconèixer els estudis sobre dansa de Catalunya i facilitar-ne l’edició. El premi per a la persona o col·lectiu guanyador és un objecte commemoratiu, l’edició de l’obra i cinquanta exemplars d’aquesta.

L’admissió d’obres que optin al V Premi Rafel Tudó es tancarà el dia 24 de juny i l’obra premiada es donarà a conèixer el mes de setembre, coincidint amb les Festes de la Mercè de Barcelona, i es lliurarà el mes de novembre de 2018.

BASES DEL PREMI:

El Premi Rafel Tudó convocat per l’Esbart Català de Dansaires té per objectiu el reconeixement de treballs realitzats sobre dansa tradicional catalana: estudis històrics, antropològics o etnològics; estudis sobre un ball concret, un tipus de ball o d’una zona geogràfica; materials pedagògics; reculls musicals; reconstruccions, etc. 

El Premi Rafel Tudó es va convocar per primera vegada l’any 1998 i té periodicitat quinquennal. L’Esbart Català de Dansaires és una entitat barcelonina fundada l’any 1908 especialitzada en dansa tradicional catalana. La present convocatòria s’emmarca en la commemoració de l’Any Capmany, amb motiu dels cent-cinquanta anys del naixement del folklorista barceloní Aureli Capmany. 

1. PARTICIPANTS Poden participar al V Premi Rafel Tudó les persones físiques, ja sigui de forma individual o en grup. No existeix cap limitació llevat de les que es deriven d’aquestes bases. 

2. DOTACIÓ DE L’OBRA PREMIADA El Premi Rafel Tudó de l’Esbart Català de Dansaires està dotat amb: 

· Trofeu commemoratiu del V Premi Rafel Tudó. 
· Edició de l’obra. 
· Cinquanta exemplars de l’obra editada. 

3. CARACTERÍSTIQUES DE LES OBRES Les obres presentades han de complir els requisits següents: · ser inèdites i · ser presentades sota pseudònim Poden ser presentades en qualsevol suport o format, adjuntant sempre una còpia en paper. Es valorarà l’adequació de l’obra per a la seva publicació. 

4. PRESENTACIÓ Les obres s’han de presentar en un sobre tancat en el que hi consti de manera clara el títol de l’obra i el pseudònim i una adreça electrònica. El sobre ha de contenir: 

· l’original, en qualsevol suport o format, · una còpia impresa en fulls DINA4, 
· tot el material d’acompanyament, si n’hi ha, 
· un sobre tancat, identificat amb el pseudònim, que contingui les dades de l’autor/a o autors: nom i cognoms, número de DNI, adreça postal, telèfon i adreça electrònica. Quan es tracti d’una obra col·lectiva, només cal fer constar les dades de la persona que representa el col·lectiu i relacionar els noms i cognoms dels components del grup. 

5. TERMINI I LLOC DE PRESENTACIÓ El termini de presentació finalitzarà el dia 30 de juny de 2018, a les 24 h.

Les obres es poden presentar: 

· per correu postal certificat, adreçat a Esbart Català de Dansaires. V Premi Rafel Tudó La Casa dels Entremesos Plaça de les beates, 2 08003 Barcelona 
· personalment, a la recepció de La Casa dels Entremesos, seu social de l’Esbart Català de Dansaires, a l’adreça indicada anteriorment, de dimarts a dissabte de 10 a 13 i de 16 a 19 h. La persona que faci l’entrega rebrà un document de presentació en el que constarà el títol de l’obra i la data de lliurament. 

6. JURAT Pel V Premi Rafel Tudó, l’Esbart Català de Dansaires designarà un jurat format per cinc persones relacionades amb la dansa tradicional catalana. Presidirà el Jurat del V Premi Rafel Tudó el president de l’Esbart Català de Dansaires o la persona que ell delegui. 

7. RESOLUCIÓ DEL JURAT El Jurat nomenat per l’Esbart Català de Dansaires resoldrà el V Premi Rafel Tudó abans del dia 24 de setembre de 2018. El premi pot ser declarat desert. L’obra guanyadora es farà pública durant els actes de les Festes de la Mercè 2018. El premi es lliurarà el mes de novembre de 2018. 

8. CESSIÓ DELS DRETS D’AUTOR La persona o persones premiades cediran a l’Esbart Català de Dansaires els drets d’autor de l’obra premiada per a una edició no superior a 1.000 exemplars. 

9. EDICIÓ DE L’OBRA PREMIADA L’obra premiada s’editarà abans del 24 de desembre de 2019. L’obra s’editarà segons les seves característiques i els criteris d’edició de l’Esbart Català de Dansaires. 

10.DEVOLUCIÓ DE LES OBRES NO PREMIADES Les obres no premiades poden ser recuperades pels autors en el termini màxim de dos mesos a comptar des de l’endemà de la publicació de l’obra premiada. Per demanar la devolució d’una obra no premiada, els autors poden adreçar-se a: info@esbartcatala.org 

Caldrà recollir els originals a la seu social de l’Esbart Català de Dansaires. Un exemplar de les obres presentades quedarà dipositada a la Biblioteca de l’Esbart Català de Dansaires que no en farà cap ús públic sense el permís dels autors. 

11. INCIDÈNCIES Qualsevol incidència no prevista en aquestes bases serà resolta per l’Esbart Català de Dansaires i el Jurat del V Premi Rafel Tudó. 

12.ACCEPTACIÓ DE LES BASES La participació al V Premi Rafel Tudó pressuposa l’acceptació íntegra d’aquestes bases. Per més informació podeu adreçar-vos a info@esbartcatala.org
 

OBRES PREMIADES I EDITADES 

I PREMI RAFEL TUDÓ, 1998 Núria Viñolas per l’estudi: Sant Feliu de Codines: tradicions i danses publicat per l’Esbart Català de Dansaires l’any 2001 

II PREMI RAFEL TUDÓ, 2003 Ramon Vallverdú per l’estudi: Foc en dansa: els balls de diables tradicionals del Penedès i el Camp de Tarragona publicat per l’Esbart Català de Dansaires, Carrutxa i l’Ajuntament de l’Arboç l’any 2006 

III PREMI RAFEL TUDÓ, 2008 Declarat desert 

IV PREMI RAFEL TUDÓ, 2013 Roser Reixach i Brià per l’estudi: La Trencadansa de Prats de Lluçanès: perfum de Festa Major publicat per l’Esbart Català de Dansaires l’any 2015 


Esbart Català de Dansaires 
La Casa dels Entremesos 
Plaça de les Beates, 2 
08003 Barcelona 


#danses #catalunya #premis #concursos #estudis #investigació