dimarts, 23 de gener de 2018

La Cocollona de Girona | Mitologia catalana

  "Diu la llegenda que a la riba esquerra de l’Onyar, al barri del Mercadal, a Girona, hi havia un convent de monges poc devotes i que portaven una vida desordenada. Entre elles hi havia una novícia amb veritable vocació religiosa que retreia a les seves companyes la vida que portaven.

  Les altres monges, per no sentir els seus retrets, la van tancar en una cel·la al soterrani del convent. Va romandre tancada durant molts anys i, degut a la foscor i a la humitat, li van anar sortint per tot el cos unes gruixudes escates, fins a quedar tota ella convertida en un terrible cocodril. Tanmateix, degut a la santedat i puresa espiritual de la noia, també li van aparèixer a l’esquena unes meravelloses ales de papallona, de colors bonics i alegres, i amb aquesta darrera aportació, va esdevenir un animal nou: La Cocollona.

  Quan amb els anys, la Cocollona va morir, el seu fantasma va seguir fent aparicions i sovint se la veu nedant pel riu Onyar, molt a prop d'on havia estat empresonada la noia. Diuen que solament es deixa veure les nits de lluna plena, cap a l’alba. Els gironins més sensibles, poden veure el fantasma de la bèstia nedant riu amunt, fins que surt el primer raig de llum."

La Cocollona és una criatura de la mitologia moderna relacionada amb la ciutat de Girona i amb el riu Onyar. L'investigador Carles Vivó es va interessar pel món de les llegendes gironines i en va recopilar algunes al seu llibre Llegendes i misteris de Girona (1989). A més, juntament amb Josep Tarrés i Emili Massanes, van crear les seves pròpies llegendes, que s'afegiren a les clàssiques, i que ja han passat a formar part del patrimoni ciutadà. Entre aquestes noves faules hi trobem la llegenda de La Cocollona, una narració apòcrifa de l'Emili Massana que, amb la col·laboració d'en Vivó, ha arrelat en l'imaginari col·lectiu de la ciutat i ja és la llegenda més popular del barri del Mercadal i una de les més conegudes de Girona. 

Es comenta que l'Emili Massana va descobrir la paraula Cocollona gràcies a la mala pronúncia d'una petita neboda seva. Immediatament va copsar que podia ser una paraula composta de coco-dril i papa-llona. I així va néixer el nom i la idea del monstre gironí. El personatge es va anar enriquint posteriorment, gràcies a les aportacions en converses i tertúlies fins que, a poc a poc, es va anar constituint el cos definitiu de la llegenda. 

La Cocollona també té una cançò, composta pel mateix Carles Vivó, realitzada amb motiu d'una representació de titelles:

Jo sóc la Cocollona,
el monstre de Girona,
les nits de lluna plena,
amb pluja o amb serena,
passejo per l'Onyar.

Vivia en un convent
tot ple de mala gent.
Estava situat
en lloc privilegiat
a prop del riu Onyar.

Jo era pura i bleda,
m'agradava la seda,
jo no feia mai bromes
ni anava al llit amb homes,
ni nedava a l'Onyar.

Però les altres monges
anaven amb canonges
i jo, escandalitzada,
volia estar allunyada,
molt lluny del riu Onyar.

La Mare Superiora
no em deixà sortir a fora
i em tancà sota terra 
en el costat esquerre
del nostre riu Onyar.

Com que era un lloc humit
i pudia a florit
i estava ple de rates,
em varen sortir escates
com carpa de l'Onyar.

Em vaig tornar rèptil
com si fos cocodril.
Del cos monstre semblava,
però l'ànima volava,
gavina de l'Onyar.

Per ser tan bona dona,
ales de papallona
a l'esquena em van créixer,
i així fou com va néixer
el monstre de l'Onyar.

Amb cos de cocodril,
i ales de colors mil,
com les de papallona,
jo sóc la Cocollona,
i nedo per l'Onyar.


Font: Extret de Llegendes i misteris de Girona, de Carles Vivó. Quaderns de la Revista de Girona, 1989. Diputació de Girona i Caixa de Girona. ISBN: 84-86377-60-9.

Font: http://www.pedresdegirona.com/separata_cocollona.htm



Font: 
http://www.girona.cat/museuhistoria/cat/agenda_activitat_reserva.php?idReg=356&data=03/01/17%20a%20les%2010.30%20h

Font: http://ciutatdegirona.info/llegendes/la-cocollona/



T'agrada la mitologia? Vols conèixer la rica espiritualitat dels nostres avantpassats? T'interessa l'enigmàtic món de les tradicions catalanes i europees? Vols saber que hi ha al darrera de les llegendes i de les rondalles?



#paisoscat

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada