La descoberta d'un carro cerimonial de bronze de fa aproximadament 2.500 anys al jaciment de Casas del Turuñuelo, a Guareña (Badajoz, Extremadura), és considerada una de les troballes arqueològiques més importants de l'any a Europa. La peça, presentada públicament a finals de juny i objecte de nombroses anàlisis durant aquest juliol, és única a la península Ibèrica tant per la seva tecnologia com per la seva iconografia. Els experts creuen que podria pertànyer a la cultura Tartèssica.
El carro va aparèixer al sector sud del complex monumental, en un espai de clara funció ritual, molt a prop de l'anomenada "sala del banquet". Se n'ha conservat aproximadament la meitat: dues rodes i bona part de la caixa principal. Tot i estar incomplet, el seu estat de conservació és excepcional i permet estudiar-ne amb detall tant la fabricació com la decoració.
Un dels aspectes que més ha sorprès els investigadors és la riquesa simbòlica de la peça. Al frontal hi figura Aquelou, una divinitat fluvial del món grec vinculada sovint a l'inframón, representada amb trets que recorden les gorgones. Als laterals hi apareixen dos grius, éssers mitològics amb cap d'àliga i cos de lleó, i als extrems dues figures humanes sostenen l'estructura, com si fossin atlants. Aquest conjunt iconogràfic no té paral·lels coneguts a la península i només troba certes semblances en alguns carros etruscs de la Itàlia central.
Els arqueòlegs creuen que no era un vehicle destinat al transport quotidià, sinó un objecte ritual, probablement emprat durant cerimònies religioses relacionades amb banquets i ofrenes aromàtiques. El fet que aparegués al costat d'un altar i dins d'un edifici que va ser incendiat i enterrat deliberadament reforça la hipòtesi que va formar part del gran ritual de clausura del santuari, suposadament tartèssic.
Des del 2015, el jaciment ha proporcionat descobertes extraordinàries: el sacrifici ritual de desenes de cavalls i altres animals, escultures antropomorfes, objectes d'ivori, teixits, inscripcions i ara aquest carro cerimonial. Tot plegat mostra que aquesta civilització no era una societat perifèrica, sinó una cultura sofisticada, amb una arquitectura monumental i profundament integrada en les xarxes comercials del Mediterrani del segle V aC.
La campanya de 2026 també ha recuperat ceràmiques procedents de l'Àtica grega, un recipient d'alabastre d'origen egipci i nombrosos fragments d'ivori decorat. Aquest conjunt confirma l'existència d'intercanvis comercials de llarga distància entre el sud-oest de la península Ibèrica i les principals cultures mediterrànies de l'època.
L'equip responsable de la descoberta
La investigació està dirigida per l'Instituto de Arqueología de Mérida (IAM), un centre mixt del CSIC i la Junta d'Extremadura. Els codirectors de l'excavació són els arqueòlegs Esther Rodríguez González i Sebastián Celestino Pérez, especialistes reconeguts internacionalment en l'estudi de la cultura tartèssica.
Rodríguez ha qualificat el carro com "un dels descobriments més rellevants" efectuats fins ara al jaciment, mentre que Celestino considera que la seva funció estaria vinculada als rituals celebrats abans de l'abandonament intencionat de l'edifici. L'equip insisteix que encara calen estudis metal·lúrgics, isotòpics i iconogràfics per determinar amb precisió l'origen de la peça i el seu significat.
La recerca és marcadament interdisciplinària. Hi participen arqueòlegs, restauradors, químics, especialistes en metalls antics, ceramòlegs i experts en iconografia mediterrània. Un cop finalitzada l'excavació, el carro va ser traslladat immediatament al Servei de Conservació, Restauració i Estudis Científics del Patrimoni Arqueològic (SECYR) de la Universitat Autònoma de Madrid, on se'n duu a terme la restauració i la documentació científica per evitar l'oxidació del bronze.
Les representacions mitològiques d'Aquelau i de la Gorgona
Les figures d'Aquelou i de la gorgona representades al carro de Casas del Turuñuelo són especialment rellevants perquè revelen fins a quin punt les elits tartèssiques coneixien i reinterpretaven la iconografia del Mediterrani oriental. La seva presència en un objecte ritual suggereix que el carro no era només una peça de prestigi, sinó també un vehicle carregat de significat religiós.
Aquelou (en grec, Achelōos) era una de les divinitats fluvials més importants de la mitologia grega. Inicialment personificava el riu Aquelou, al nord-oest de Grècia, però amb el temps es va convertir en el model simbòlic de tots els grans rius.
Els grecs el consideraven un déu vinculat a la fertilitat, ja que els rius aportaven aigua, sediments i vida als camps. També representava la força imprevisible de la natura: els rius podien alimentar una comunitat, però també provocar inundacions devastadores.
En la mitologia, Aquelou és conegut sobretot per la seva lluita amb Hèracles per aconseguir la mà de Deianira. Durant el combat, el déu es transforma successivament en serp i en brau. Hèracles acaba arrencant-li una de les banyes, que es convertirà en la famosa cornucòpia, o "banya de l'abundància", símbol de prosperitat. Per això, Aquelou sovint es representa amb:banyes de brau, barba abundant, rostre humà però amb trets animals i cos parcialment serpentí o taurí.
Les gorgones, d'altra banda, són criatures femenines de la mitologia grega. La més famosa és Medusa, l'única mortal de les tres germanes. Segons el mite, Medusa tenia serps en lloc de cabells i qualsevol persona que la mirés directament quedava convertida en pedra. Finalment fou decapitada per Perseu, que després utilitzà el seu cap com una arma.
La imatge de la gorgona no tenia només un significat negatiu. Els grecs la feien servir com a símbol protector. El seu rostre —anomenat gorgoneion— decorava escuts, temples, portes i objectes rituals perquè es creia que allunyava els mals esperits i protegia els espais sagrats.
En la mitologia, Aquelou és conegut sobretot per la seva lluita amb Hèracles per aconseguir la mà de Deianira. Durant el combat, el déu es transforma successivament en serp i en brau. Hèracles acaba arrencant-li una de les banyes, que es convertirà en la famosa cornucòpia, o "banya de l'abundància", símbol de prosperitat. Per això, Aquelou sovint es representa amb:banyes de brau, barba abundant, rostre humà però amb trets animals i cos parcialment serpentí o taurí.
Les gorgones, d'altra banda, són criatures femenines de la mitologia grega. La més famosa és Medusa, l'única mortal de les tres germanes. Segons el mite, Medusa tenia serps en lloc de cabells i qualsevol persona que la mirés directament quedava convertida en pedra. Finalment fou decapitada per Perseu, que després utilitzà el seu cap com una arma.
La imatge de la gorgona no tenia només un significat negatiu. Els grecs la feien servir com a símbol protector. El seu rostre —anomenat gorgoneion— decorava escuts, temples, portes i objectes rituals perquè es creia que allunyava els mals esperits i protegia els espais sagrats.
El que fa excepcional el carro de Casas del Turuñuelo és que la figura central sembla combinar característiques d'Aquelou amb trets propis d'una gorgona. Aquesta fusió iconogràfica és molt poc freqüent.
Els investigadors interpreten que aquesta representació podria simbolitzar diverses idees alhora:el control de les aigües i de la fertilitat, el pas entre el món dels vius i el dels morts,
la protecció de l'espai ritual, el poder de les divinitats ctòniques, relacionades amb la terra i l'inframón. En altres paraules, la imatge reuniria el poder creador dels rius amb la capacitat protectora i apotropaica de la gorgona.
La presència de dos grius mitològcs
Un altre dels elements més destacats del carro és la presència de dos grius (o grifons), unes criatures mitològiques que, igual que Aquelou i la gorgona, tenen una llarga tradició al Pròxim Orient i al món grec. La seva aparició no és merament decorativa: en l'antiguitat, els grius eren símbols de poder, protecció i connexió amb el món diví.
El griu és un ésser híbrid format per les parts més poderoses de dos animals:cap, bec i ales d'àliga;
cos, potes posteriors i cua de lleó. La combinació no és casual. L'àliga era considerada la reina dels ocells i dominava el cel, mentre que el lleó era el rei de les bèsties terrestres. Unint tots dos animals, el griu es convertia en una criatura que simbolitzava el domini del cel i de la terra, és a dir, una autoritat absoluta.
Els primers grius apareixen fa més de quatre mil anys a l'Orient Pròxim, especialment a l'antic Egipte, Mesopotàmia i Anatòlia. Des d'allà, el seu motiu iconogràfic es va estendre gràcies al comerç cap al món fenici, grec i etrusc. Els fenicis, grans navegants del Mediterrani, van contribuir decisivament a difondre aquesta figura fins a la península Ibèrica. No és estrany, doncs, que una cultura tan connectada amb el comerç mediterrani com la tartèssica incorporés aquesta iconografia.
En la mitologia grega, els grius apareixen sovint com a guardians de tresors i d'objectes sagrats. Diverses llegendes expliquen que protegien l'or d'uns territoris remots situats al nord del món conegut i que combatien qualsevol intrús que intentés robar-lo.
Més enllà dels mites, l'art antic els representa habitualment vigilant temples, palaus, tombes, trons reials o carros cerimonials. Per aquest motiu, la seva funció era principalment apotropaica, és a dir, protectora: allunyaven les forces malignes i preservaven els espais consagrats.
Al carro descobert a Casas del Turuñuelo, els dos grius ocupen una posició destacada dins la decoració de bronze. Tot indica que no són un simple ornament, sinó que formen part d'un programa iconogràfic coherent. Els investigadors proposen que aquests animals protegien simbòlicament el vehicle i el ritual en què participava. Si el carro transportava encens, ofrenes o objectes sagrats durant les cerimònies, els grius actuarien com a guardians d'aquest espai sacralitzat.
La seva presència també reforça el caràcter aristocràtic de la peça. En el Mediterrani antic, els grius solen aparèixer associats a les elits polítiques i religioses, ja que representaven força, legitimitat i proximitat amb les divinitats.
La combinació dels tres grans motius —Aquelou, la gorgona i els grius— sembla respondre a una idea molt elaborada:Aquelou representa la força vital de les aigües, la fertilitat i el vincle amb el món subterrani. La gorgona protegeix el lloc sagrat i allunya el mal amb el seu poder apotropaic.
Els grius custodien el vehicle i les ofrenes, actuant com a guardians del poder i del món diví.
+ informació
+ informació
_02.jpg)
