La història del pensament antic ha estat sovint víctima d’una visió teleològica que condemnava els relats mitològics al territori de la llum fosca i de la infantesa intel·lectual de la humanitat, una mera ombra destinada a dissipar-se amb l’adveniment de la raó filosòfica. Tanmateix, l’obra de Jean-Pierre Vernant va erigir-se com un gir historiogràfic fonamental en demostrar que el mite grec no constituïa un recull d’errors o d’incoherències narratives, sinó una arquitectura conceptual d’un rigor absolut, un sistema de pensament complet i articulat a través del qual els antics van cartografiar la totalitat de la seva experiència cosmo-sociològica.
Mitjançant el mètode de l’estructuralisme històric, Jean-Pierre Vernant va mostrar la lògica profunda d’aquestes narracions, revelant que l’esperit grec no operava per oposicions d’exclusió, sinó per tensions de polaritat i complementarietat, tal com ho palesa l’estreta relació entre la immobilitat sagrada d’Hestia i el moviment incessant d’Hermes, on el centre del llar i el camí exterior no es neguen, sinó que es defineixen mútuament com a condició indispensable per organitzar l’espai humà i la ciutat.
Aquesta mateixa coherència interna s’estén a la definició de la condició humana en el mite de Prometeu, on la divisió del bou sacrificial estableix una línia infrangible entre la immortalitat divina, la mortalitat de l’home subjecte al treball i a la fam, i la naturalesa salvatge de les bèsties, composant així un ordre totalitzador que respon amb precisió a les preguntes fonamentals sobre el destí, el matrimoni i la feina.
D’aquesta manera, Vernant qüestiona la tesi d’una ruptura brutal entre el mite i el logos, mostrant que la primera filosofia presocràtica no va sorgir del buit ni va destruir la mentalitat mitològica, sinó que va heretar-ne les mateixes preguntes, estructures i categories com el caos, el cosmos o la justícia, traslladant-les simplement a un nou registre del llenguatge.
La mitologia es revela, en darrera instància, no pas com un dogma immutable, sinó com un repertori obert de models intel·lectuals, una vertadera matriu del pensament on conceptes com la intel·ligència astuta de la mētis permetien a l’home antic orientar-se en un món incert, consagrant el mite com una forma de racionalitat plenament legítima i indissociable de la mateixa civilització hel·lènica.
En el camp dels estudis grecs, pertany, juntament amb Pierre Vidal-Naquet i Marcel Detienne, a un corrent influenciat pels mètodes de l'antropologia estructural. Al llarg de la seva obra -especialment a “Mythe et pensée chez les Grecs”- ha insistit amb rigor que el pensament mític posseeix una racionalitat pròpia, amb els seus codis, la seva gramàtica i la seva lògica interna. No es tracta d’una etapa prelògica que la raó supera, sinó d’un sistema simbòlic coherent i complet.
Influenciat per Louis Gernet , es va dedicar a l'antropologia de l'antiga Grècia. A partir de la dècada del 1970, ell, Pierre Vidal-Naquet i Marcel Detienne van ser considerats, inicialment pels seus col·legues hel·lenistes americans, com a formadors d'una " Escola de París ", una escola de pensament l'obra de la qual es va inspirar en l'antropologia estructural, iniciada en el camp de l'etnologia per Claude Lévi-Strauss.
Obres
· Les Origines de la pensée grecque, Paris, CNRS, collection « Mythes et religions », 1962 ; 10e édition: Presses Universitaires de France, coll. « Quadrige », 2007 (ISBN 978-2-13-054565-1).
Influenciat per Louis Gernet , es va dedicar a l'antropologia de l'antiga Grècia. A partir de la dècada del 1970, ell, Pierre Vidal-Naquet i Marcel Detienne van ser considerats, inicialment pels seus col·legues hel·lenistes americans, com a formadors d'una " Escola de París ", una escola de pensament l'obra de la qual es va inspirar en l'antropologia estructural, iniciada en el camp de l'etnologia per Claude Lévi-Strauss.
Aquesta influència és explícita a partir de la publicació el 1960 de l'article "El mite hesiòdic de les races: un assaig d'anàlisi estructural". En general, aquesta escola dóna importància a les representacions (formes de pensar) per a la comprensió de certs fets històrics, però ha estat criticada, especialment a Itàlia, per haver descuidat els fets històrics i els aspectes literaris i individuals dels autors, fins al punt d'haver manipulat el text, notablement abusant de les categories de polisèmia i ambigüitat.
Stella Georgoudi considera que Jean-Pierre Vernant "va obrir una bretxa en el món sovint tancat i conservador de la recerca sobre el món antic. D'article en article, d'una obra a la següent, va renovar, fins i tot va revolucionar, l'aproximació a l'antiga Grècia, afavorint un enfocament multidisciplinari, basant-se no només en la filosofia, la psicologia històrica i l'antropologia social, sinó també en la filologia, la història i la iconografia".
Stella Georgoudi considera que Jean-Pierre Vernant "va obrir una bretxa en el món sovint tancat i conservador de la recerca sobre el món antic. D'article en article, d'una obra a la següent, va renovar, fins i tot va revolucionar, l'aproximació a l'antiga Grècia, afavorint un enfocament multidisciplinari, basant-se no només en la filosofia, la psicologia històrica i l'antropologia social, sinó també en la filologia, la història i la iconografia".
En els seus escrits, Vernant explora com l'home grec antic es va construir i transformar en les seves maneres d'actuar i pensar. La religió juga un paper considerable en la seva obra, i en particular els mites grecs. Sovint ha parlat del que és comú però també diferent entre els grecs i l'Occident modern, sobretot pel que fa a la pràctica de la democràcia.
Els origens del pensament grec
Els orígens del pensament grec és un assaig seu publicat el 1962 com a part de la sèrie Mites i religions, editada per Georges Dumézil. L'obra analitza les condicions sociopolítiques, espirituals i intel·lectuals de l'aparició de la polis (o "ciutat-estat") a l'antiga Grècia, des del període micènic fins al segle V aC. Havent-se convertit en un clàssic, aquesta obra ha reviscolat el debat sobre les característiques específiques del pensament grec.
Aquest assaig analitza les condicions en què va sorgir el coneixement racional a principis del segle VI aC a Grècia , i el seu auge a costa d'una forma de pensament basada en els mites. Un nou tipus de reflexió va aparèixer en aquest moment a la colònia grega jònica de Milet (actualment a Turquia ). La seva originalitat rau en el seu desig de proporcionar una explicació secular (no religiosa) a la gènesi del cosmos.
Els orígens del pensament grec és un assaig seu publicat el 1962 com a part de la sèrie Mites i religions, editada per Georges Dumézil. L'obra analitza les condicions sociopolítiques, espirituals i intel·lectuals de l'aparició de la polis (o "ciutat-estat") a l'antiga Grècia, des del període micènic fins al segle V aC. Havent-se convertit en un clàssic, aquesta obra ha reviscolat el debat sobre les característiques específiques del pensament grec.
Aquest assaig analitza les condicions en què va sorgir el coneixement racional a principis del segle VI aC a Grècia , i el seu auge a costa d'una forma de pensament basada en els mites. Un nou tipus de reflexió va aparèixer en aquest moment a la colònia grega jònica de Milet (actualment a Turquia ). La seva originalitat rau en el seu desig de proporcionar una explicació secular (no religiosa) a la gènesi del cosmos.
Aquest pensament també es distingeix pel seu caràcter geomètric (se centra en les relacions d'igualtat i proporcionalitat) i per la influència que rep del nou tipus d'organització social característica de la polis. Segons Jean-Pierre Vernant , la investigació de les condicions en què va sorgir aquest pensament condueix a una descripció de la transició de la civilització micènica a l'univers social i espiritual de la polis.
Biografia acadèmica
Orfe de guerra i pupil·lat de la nació, va estudiar a París al Liceu Carnot i després a classes preparatòries a Louis-le-Grand. Durant els seus estudis a la Sorbona, es va associar amb alguns dels seus companys d'estudis com Pierre Hervé i Valentin Feldman. Com el seu germà Jacques Vernant, va estudiar filosofia.
Després va ser nomenat professor de filosofia al liceu Pierre-de-Fermat de Tolosa. Avui dia, la sala de conferències de l'escola porta el seu nom. A Tolosa, va conèixer millor Ignace Meyerson, impulsor de la psicologia històrica, a les conferències del qual havia assistit a la Sorbona abans de la guerra. .
El 1946, va ser nomenat professor al Liceu Jacques-Decour de París. Més tard explicaria que, com a investigador políticament compromès, el seu interès per la història de l'Antiguitat provenia sobretot del fet que era un camp en què el Partit Comunista Francès no tenia cap interès polític a actuar, esperant d'aquesta manera tenir " una llibertat de pensament molt més gran que si treballés en el camp de la vida contemporània ".
El 1948, va ingressar al CNRS . El 1957, va esdevenir director d'estudis de la VI secció (ciències econòmiques i socials) , dirigida per Fernand Braudel , de l' École pratique des hautes études , on va romandre fins al 1975. A partir del 1960, va tenir entre els seus oients Pierre Vidal-Naquet i Marcel Detienne , amb qui va col·laborar en alguns treballs.
Malgrat la fluixa acollida del món oficial dels hel·lenistes, va rebre el suport de l'activitat editorial de François Maspero , que va publicar la seva obra "Myth and Thought Among the Greeks" el 1965 , a la col·lecció " Textes à l'appui " de Pierre Vidal-Naquet . Després, el comparatista Georges Dumézil li va encarregar un breu assaig per a la col·lecció "Myths and Religions" de la PUF, que es va convertir en "The Origins of Greek Thought" (Els orígens del pensament grec ) (1962).
Convençut de la necessitat del comparatisme, el 1964 va participar en la fundació del Centre de Recerca Comparativa sobre Societats Antigues, que més tard es va anomenar Centre Louis Gernet , compost principalment per hel·lenistes i alguns llatinistes. Posteriorment va ser elegit professor al Collège de France.
El 23 d'octubre de 2006En el marc dels "Dilluns al Collège de France", Jean-Pierre Vernant va impartir una conferència sobre l' Odissea a l'institut Le Corbusier d' Aubervilliers, un establiment classificat a la ZEP.
Després va ser nomenat professor de filosofia al liceu Pierre-de-Fermat de Tolosa. Avui dia, la sala de conferències de l'escola porta el seu nom. A Tolosa, va conèixer millor Ignace Meyerson, impulsor de la psicologia històrica, a les conferències del qual havia assistit a la Sorbona abans de la guerra. .
El 1946, va ser nomenat professor al Liceu Jacques-Decour de París. Més tard explicaria que, com a investigador políticament compromès, el seu interès per la història de l'Antiguitat provenia sobretot del fet que era un camp en què el Partit Comunista Francès no tenia cap interès polític a actuar, esperant d'aquesta manera tenir " una llibertat de pensament molt més gran que si treballés en el camp de la vida contemporània ".
El 1948, va ingressar al CNRS . El 1957, va esdevenir director d'estudis de la VI secció (ciències econòmiques i socials) , dirigida per Fernand Braudel , de l' École pratique des hautes études , on va romandre fins al 1975. A partir del 1960, va tenir entre els seus oients Pierre Vidal-Naquet i Marcel Detienne , amb qui va col·laborar en alguns treballs.
Malgrat la fluixa acollida del món oficial dels hel·lenistes, va rebre el suport de l'activitat editorial de François Maspero , que va publicar la seva obra "Myth and Thought Among the Greeks" el 1965 , a la col·lecció " Textes à l'appui " de Pierre Vidal-Naquet . Després, el comparatista Georges Dumézil li va encarregar un breu assaig per a la col·lecció "Myths and Religions" de la PUF, que es va convertir en "The Origins of Greek Thought" (Els orígens del pensament grec ) (1962).
Convençut de la necessitat del comparatisme, el 1964 va participar en la fundació del Centre de Recerca Comparativa sobre Societats Antigues, que més tard es va anomenar Centre Louis Gernet , compost principalment per hel·lenistes i alguns llatinistes. Posteriorment va ser elegit professor al Collège de France.
El 23 d'octubre de 2006En el marc dels "Dilluns al Collège de France", Jean-Pierre Vernant va impartir una conferència sobre l' Odissea a l'institut Le Corbusier d' Aubervilliers, un establiment classificat a la ZEP.
Jean-Pierre Vernant, que va morir el 9 de gener de 2007 a casa seva, a Sèvres, i és enterrat al cementiri de Bruyères.
Obres
· Les Origines de la pensée grecque, Paris, CNRS, collection « Mythes et religions », 1962 ; 10e édition: Presses Universitaires de France, coll. « Quadrige », 2007 (ISBN 978-2-13-054565-1).
· Mythe et Pensée chez les Grecs. Études de psychologie historique, Paris, Éditions Maspero, 1965 ; rééd. Paris, La Découverte, 2007.
· Mythe et Société en Grèce ancienne, Paris, Éditions Maspero, 1974.
· Religion grecque, religions antiques, Paris, Éditions Maspero, 1976.
· Religion, histoires, raisons, Paris, Éditions Maspero, 1979.
· La Mort dans les yeux. Figures de l’autre en Grèce ancienne, Paris, Hachette, 1985.
· L’individu, la mort, l’amour. Soi-même et l’autre en Grèce ancienne, Paris, Gallimard, 1989.
· Mythe et Religion en Grèce ancienne, Paris, Éditions du Seuil, 1990. - rééd. 2014.
· Figures, idoles, masques, Paris, Julliard, 1990.
· Entre mythe et politique, Paris, Le Seuil, 1996.
· L’Univers, les dieux, les hommes. Récits grecs des origines, Paris, Le Seuil, 1999.
· Ulysse et Persée, Paris, Bayard, collection «Parler de la Grèce avec les enfants», 2004.
· La Traversée des frontières, Paris, Le Seuil, «La librairie du xxie siècle», 2004, rééd. «Points Essais».
· Pandora, la première femme, Paris, Éditions Bayard, 2005 [reprise d'une conférence donnée à la Bibliothèque nationale de France le 6 juin 2005]
· L'Odyssée, Paris, Bayard, «Collège de France», 2011 (ISBN 9782227483101)
.jfif)
.jpg)
