Llegenda portuguesa recollida a la regió de l'Algarve. A Portimão, Faro.
Antigament vivia a la Rua da Praça, a Portugal, una família composta per la mare, tres filles i tres germans, pertanyent a la família Athaides. El cap de la casa era militar i treballava a Lisboa, on era molt estimat pels reis de Portugal.
Durant una nit d'estiu, un dissabte, les quatre dones estaven resant al seu oratori, que donava a la plaça quan, de sobte, va entrar una oreneta per una finestra que tenien oberta. L'oreneta és un au molt estimada a l'Algarve, on se l'anomena l'Au de Nostra Senyora'. L'ocell va volar per l'oratori, fins que una de les noies va aconseguir atrapar-lo. Van cridar els germans, que estaven jugant en una habitació propera amb alguns amics, i després que tothom hagués examinat l'animal, una de les dames va demanar que la tornessin a deixar lliure. Però la més jove, va enganxar amb delicadesa una nota a l'ala de l'ocell, amb un missatge on hi va escriure: "D'on veniu i cap a on aneu?". Després "van deixar anar l'oreneta, que va sortir volant rabent amb l'alegre cridòria pròpia d'aquests ocells.
El mateix dia de l'any següent, la mateixa oreneta va tornar a entrar a la sala de l'oratori, on hi havia reunide les senyores; llavors la més jove es va aixecar i altra vegada va aconseguir atrapar l'ocell. La va examinar i va veure que duia una nota nova lligada a l'ala; va cridar els germans, es van aplegar tota la família, i van llegir el paper, que deia: 'Sóc del convent de S. Francisco de Gôa'. Aquesta resposta va produir en la jove una gran impressió: li va semblar que aquestes paraules eren una invitació de la Mare de Déu per a que entres en un convent; i convençuda, malgrat que els germans van intentar dissuadir-la, ella va insistir en aquesta resolució. Li varen comunicar al pare i aquest tornà immediatament a l'Algarve. I veient que la filla volia entrar al convent, la va ajudar a fer-ho realitat.
Aquesta llegenda, que encara circula avui a l'Algarve, te dos finals. La relatada al mitòleg per un capellà, diu així:
En efecte, tot estava preparat per a que la jove fos ingressada al convent, però la nit d'aquell mateix dia, la noia va morir.
La segona versió, menys tràgica, diu així:
En veient el pare que la seva filla tenia la determinació d'entrar al convent, li va donar l'assistència necessària, i tota la família va acompanyar la noia a Lisboa. Durant el vespre de la professó, la reina es va assabentar del fet i va mostrar interès per conèixer els nous professats. La noia va ser presentada a la reina pel seu pare. I la reina, en acomiadar-se, li va dir:
"Filla meva, tan de bo jo pogués fer el mateix que tu".
Quan es va dur a terme la professó, tothom es va sorprendre de veure la jove completament feliç, fins-i-tot quan li varen tallar les seves famoses trenes. Mentrestant, els membres de la seva família, incapaços de contenir les llàgrimes, les deixaven córrer amb profusió. La nova dama, inclinant-se amb respecte davant el seu pare i els seus germans, es va retirar al convent, on fou una monja de moltes virtuts, esdevenint-hi abadessa.
Font: Francisco Xavier d'Ataíde Oliveira. A Monografia de Alvor, Faro, Algarve em Foco, 1993 [1907], p.196-198
Font: http://www.lendarium.org/narrative/a-andorinha-a-mensagem-e-o-convento/?category=2
T'agrada la mitologia? Vols conèixer la rica espiritualitat dels nostres avantpassats? T'interessa l'enigmàtic món de les tradicions catalanes i europees? Vols saber que hi ha al darrera de les llegendes i de les rondalles?
#llegendes
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada