Us presentem una bonica llegenda del Montseny, recollida pel geògraf i mitòleg Martí Boada al seu llibre Llegendes del Montseny:
Prop de Viladrau, al cantó de les aigües vessants de Sant Segimon, hi travessa una torrentera on moltes vegades hi baixen a abeurar els ramats que pasturen en aquest bell indret. Diuen que moltes vegades, en les fredes nits d’hivern quan els cims de l’alt Montseny estan coberts de neu i les aigües del torrent són fortes i ràpides, surten dels afraus i gorgs, les encantades i ballen i canten per la superfície. Ningú les entén, barrejats llurs ecos amb els xiulets del vent i el bramul de els famolenques feres que baixen al pla a capturar les seves preses.
Quan ve l’estiu i amb ell la nit de Sant Joan, llavors ja canvia la cosa i surten les encantades en aquesta nit, a cantar belles cançons com ningú les ha sentit mai. Afortunat el mortal que aquell dia pot veure-les, es pot dir que ja ha fet la seva fortuna. Això va succeir a tres xicots, fills de Can Bosc l’un; de la Sala, l’altre; i de Can Gat, el tercer; tots tres del poble de Viladrau.
Plens de coratge, malgrat la por i de les prediccions que els veïns i parents els hi feien per la seva temeritat, emprengueren el camí de la torrentera, era la bella nit de Sant Joan i al punt de les dotze hores i estant-se allà ben amagats, veieren sortir del fons d’una balma a les Encantades que anaven estenent roba pels marges del torrent. Tot d’una ells sortiren i prengueren a corre cuita una peça de la roba estesa.
Les Encantades al veure’s descobertes desaparegueren com per art de màgia. Era un tovalló que així que l’agafaren anà allargant-se, allargant-se sense parar. Per fi quan ja no s’estirà més, els tres nois se’l partiren i tan bon punt ho fou, va quedar cada tros convertit en peces d’or, i esdevingueren rics com ningú altre.
Però els hi entrà l’ambició, i volgueren fer-se rics; i així, decidiren cadascú per la seva banda, sense dir res als seus companys, de tornar, l’any següent, al mateix indret. Quan fou mitja nit aparegueren les Encantades, i els tres minyons, tots d’una i sobtadament es tiraren damunt d’un tovalló de la roba que tenien aquelles estesa, al mateix temps que desaparegueren roba i Encantades. I els tres xicots estira que estira del tovalló, aquest en lloc d’allargar-se es féu a trossos; caient d’ell, en lloc de monedes com l’any abans, moltes pedres.
Font: Llegendes del Montseny, Martí Boada.
Torrent de Sant Segimont, prop de la població de Viladrau, al Montseny.
T'agrada la mitologia? Vols conèixer la rica espiritualitat dels nostres avantpassats? T'interessa l'enigmàtic món de les tradicions catalanes i europees? Vols saber que hi ha al darrera de les llegendes i de les rondalles?
Curs d'Introducció a la Mitologia Catalana 2021
Classes particulars virtuals: contacta'ns a cemcatinfo@gmail.com
