dilluns, 29 de gener de 2018

La Llopa de Calella | Mitologia catalana


< Imatge de la primera Llopa, creada el 1982.

Diuen que la llegenda de la Llopa de Calella (Maresme) prové d’uns fets succeïts durant la primera meitat del segle XX. Aquesta història, que asseguren els viletans de Calella i de Sant Pol de Mar que és verídica, comença amb una troballa d'en Francesc Coll (més conegut com en Quico de ca l’Urrel·li), que era un rabasser de Calella.

Un dia, en Quico explicà exaltat a la gent de la taverna de la vila, que havia vist un llop en baixar pel torrent de Can Comas. Al cap d’uns dies, féu saber a l’alcalde, que havia vist dos llops més. Al poble, alarmats pel cas, es convocà una reunió de pagesos a l’Ajuntament i es decidí fer una expedició per foragitar les bèsties. Pagesos, voluntaris i uns quants sometents, van anar al lloc on hi havia hagut les aparicions i veieren que, enmig d’un camp de patates, hi havia les dues bèsties prenent el sol. Acte seguit, dispararen contra elles, de tal manera que l'una va morir i l’altra va poder escapar. 

El pobre animal mort fou exposat a la porxada de l’horta de l’alcalde, per tal que tot el poble el pogués anar a veure el cadàver. Mentre el lloc s’omplia de la xerrameca dels habitants de Calella, que hi deien tots la seva, una senyora que vivia a una finca situada entre Sant Pol de Mar i Calella, estava desesperada perquè havia perdut un dels seus gossos llop que li guardaven la propietat. Com cada dia, els animals havien marxat de la casa atrets per la flaire de l’escorxador per atipar-se de les deixalles i fer la digestió al sol, però aquell cop només havia tornat el gos, que estava molt intranquil. 

Al cap d’una estona, arribà el masover de la finca explicant que a Calella havien mort un llop. La pobra dona va córrer a casa de l’alcalde i, davant de la comprovació de la seva temença, explicà a tot els calellencs l'errada. Havien mort la seva gossa Lea. Des d’aleshores, cada cop que es parla dels calellencs als pobles dels voltants, els ciutadans exclamen “Calella, la Llopa!”. 

Després es va saber que els Muntaner, una família important de Sant Pol, propietària d’una casa pairal enmig del bosc d'en Moré, van comprar una gossa de raça llop a una granja d’Arenys de Mar. No cal dir que en aquella època a Sant Pol i els seus voltants aquesta raça de gossos era completament desconeguda. A la gosseta li varen posar de nom “Lea”. Era una gosseta molt maca i molt bona a la que tots els nens i les nenes del poble de Sant Pol de Mar coneixien i estimaven molt perquè jugava amb ells, els deixava que l’acaronèssin i moltes vegades els acompanyava de camí a l’escola.

Quan la “Lea” es va fer gran va tenir un fill, també de raça llop, a qui els Muntaner varen posar de nom “Grey”. La Lea i en Grey s’ho passaven d’allò més bé jugant i corrent pels boscos i vinyes del voltant del mas. Passejaven per Cal Xai, les Valls, la Cabra, Gorinons i Can Soques. I així de feliços feien la seva vida al mas, fins que un bon dia un vell captaire a qui la Senyora Muntaner sempre donava almoina va recomanar a la senyora que no anés al bosc, ja que a Calella li havien dit que a la muntanya hi havia una llopa amb els seus cadells i que com a prova havien caçat la mare i la tenien penjada al mig del poble. 

La senyora Muntaner en sentir això i recordar que no havia vist la Lea durant tot el matí, va témer el pitjor. Va cercar la gossa per tot el mas, però només va trobar en Grey, arrupit sota el llit i tremolant com una fulla. Així que la dona va decidir acostar-se a Calella per comprovar el que li havia explicat el captaire. Quan la senyora Muntaner arribà a Calella trobà a la plaça de l’ajuntament un nombrós grup de persones que escoltaven com uns caçadors explicaven, tots cofois, com havien mort la llopa, la qual estava penjada amb una corda al coll al mig de la plaça. La senyora Muntaner en sentir la seva història els va demanar quina classe de caçadors eren que havien matat la seva estimada gossa pensant que era una lloba. En sentir aquestes paraules tota la gent de la plaça, inclosos els caçadors, varen marxat amb les galtes vermelles de la vergonya.

En tornar al mas la senyora Muntaner demanà al masover que li cuidava les terres que anés a recollir la Lea a la plaça i la varen enterrar sota un arbre, que és on acostumava a dormir a la fresca amb en Grey, el qual, mai va oblidar la seva mare i, tal com li va ensenyar la senyora Muntaner, li portava cada dia mentre va viure un ram de floretes allà on era enterrada. 

A resultes d’aquest fet, quan els de Calella, per fer burla, preguntaven als santpolencs: Sant Pol quina hora és?, aquests responíen: “L’hora de matar la llopa”. Amb lo qual, les mofes entre els dos pobles es van acabar aviat.

La Llopa, símbol de la vila de Calella. 

Calella ja té La Llopa com un dels seus símbols, que fins-i-tot figura a l'escut de la ciutat, i com una de les seves bèsties festives. La primera recreació figurativa de l'animal i la seva inauguració daten de l'any 1982, obra del constructor Josep Cardona, popularment conegut com a Nona. Va ser inaugurada conjuntament amb en Bernat II i la Timbor de Fenollet. La figura es va realitzar per poder tenir un símbol més de representació de la ciutat de Calella. Amb la seva creació es va donar l’opció a joves portadors o a persones que per qüestions físiques no podien fer-se càrrec dels gegants, a poder iniciar-se en la dansa amb figures de la cultura gegantera.

El 15 de setembre de 2007, la Colla de Geganters/es i Grallers/es de Calella va inaugurar la nova i actual Llopa, construïda per en Toni Mujal, durant el pregó de la Festa Major de la Minerva.

Representa la gossa llop de la història popular de Calella. És duta per dos persones, per poder simular les 4 potes de l’animal. Aquesta està feta de fibra de vidre, fusta i alumini. Llueix vestimentes diferents segons l’ocasió: vestimenta ignifuga o de lluïment. Aquesta vestimenta es compon, en ambdós casos, d’un mantell negre per ocultar els portadors i una manta grana, amb un brodat de l’escut de la ciutat de Calella al llom de la bèstia. Té 6 punts de foc distribuïts per igual a costat i costat de la boca i 3 punts de foc suplementaris al dors, just sobre la cua.

La Llopa nova té ball i música pròpies. La música va ser escrita per Aniol Noguera i Clofent el maig de 2002 per homenatjar aquesta figura tant significativa de la Colla i de la història de la nostra ciutat. La dansa va ser estrenada durant la inauguració de la nova Llopa (2007). La coreografia va ser creada per la Colla de Geganters i Grallers de Calella per celebrar aquest nou moment històric per la Llopa. Des d’aquell moment es va establir com a ball protocol·lari de la Festa Major. Fa 2’30m de llarg, 2m d’altura, 0’80m d’amplada i pesa uns 20kg.


Font: https://ca.wikipedia.org/wiki/Calella
Font: http://blocs.xtec.cat/santpausantpol/sant-pol-de-llegenda/
Font: http://gegantscalella.blog.cat/figures/




T'agrada la mitologia? Vols conèixer la rica espiritualitat dels nostres avantpassats? T'interessa l'enigmàtic món de les tradicions catalanes i europees? Vols saber que hi ha al darrera de les llegendes i de les rondalles?




#llegendes #paisoscat




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada