dijous, 4 de gener de 2018

La Molsosa | Mitologia catalana

La Molsosa és una deessa femenina o esperit femení dels boscos. Un dels éssers més misteriosos de la mitologia catalana. La seva principal característica és que per allí on passava deixava al seu voltant un rastre o camí de molsa verda, fresca i humida.

Sens dubte, La Molsosa és una divinització de la humitat vegetal dels boscos que produeix la molsa, tan apreciada pels amics de fer el pessebre de Nadal i tant important per a l'ecosistema forestal durant tot l'any. Els carboners creien que La Molsosa els atacava cada any perquè ella era una guardiana del bosc i ells li tallaven els arbres per poder fer el carbó vegetal. Tanmateix, mantenien amb La Molsosa una relació d'amor i odi, perquè també sabien que la molsa és una protectora de la fertilitat dels boscos i dels arbres i, a més, una poderosa aliada que pot ajudar a evitar els incendis forestals.

Era vista especialment durant el període de finals de setembre a finals d'octubre, temps de molsa, però durant la resta de l'any també fa aparicions i petites passejades, i per això és possible trobar molsa a les obagues d'algunes muntanyes.  

Fou descrita pels carboners de la comarca de la Cerdanya com una mena de bèstia de quatre potes, amb el cos cobert de molsa o d’un pelatge herbós. Tanmateix, malgrat que els carboners la descriuen amb un aspecte feréstec, hi ha divergències sobre aquest punt, car algunes llegendes comenten que sovint els homes del bosc s'aparellaven amb ella. Per tant, potser no devia tenir un aspecte tan monstruós i devia relacionar més amb les fades, les dones d'aigua i les deesses del bosc que sovint apareixien on hi havia aigua, a les fonts, els llacs, les gorges o els rius.

Hi ha també qui veu en La Molsosa un esperit del bosc, de forma femenina i coberta d'un pelatge verdós semblant a la molsa. Pel mitòleg i folklorista català Joan Amades, la Molsosa és un vestigi dels nostres antics genis dels boscos, emparentada amb l’Home d’Escorça i l’Home de Molsa, en Jan Pelut i en Jan de l’Onso Pelut, el Carmançó o el Simiot. Però si en l’aspecte i en l’hàbitat hi té semblances, de tots aquests personatges, només ella pertany al gènere femení i crida l’atenció pel seu fort component maternal. Per tant, tenim motius per pensar que els orígens de la Molsosa s’acosten més a les Deesses Mare que a tots aquests homenots sorgits de les entranyes del bosc. 

La Molsosa i els carboners

Explica en Joan Amades a Folklore de Catalunya que aquests carboners, a l'inici de la campanya i un cop acabada de fer la barraca, duien a terme un antic ritual per protegir-la, entre d'altres coses, dels efectes de La Molsosa. Així, primer, des de lluny, hi tiraven pedres amb un mandró o fona; després, per guardar-la del vent, en tiraven enlaire, set pedres a cadascun dels quatre punts cardinals; i, en acabat, per guardar-la del foc, hi voltaven saltant i ballant amb un buscall encès a la mà. 

Dies més tard, un cop encesa la carbonera, ens diu l'Amades que els carboners executàvem un estrany ball: “saltaven de manera força desordenada al so ronc i monòton d’un corn marí i d’un timbal metàl·lic format per la paella de fregir, que hom copejava a ritme amb la pena de la destral. Duien buscalls a la mà, que sotragaven, i es copejaven uns als altres en passar-se per la vora. […] Els vells deien que ballant espantaven La Molsosa, que no es gosava acostar per desbaratar-los la pira fumejant, car la vista del foc la desesperava, i mirava d’esbarriar-lo perquè no arribés a encendre el bosc; per això calia esquivar-la en començar a cremar, que era el moment més perillós de la seva acció.”

Per tant, els carboners veien La Molsosa com una amenaça a la seva activitat professional, però també a una deessa protectora del bosc i un remei efectiu contra els incendis forestals, a causa de la seva humitat.

El foc i pedres que els carboners utilitzaven servien per mantenir lluny la Molsosa i estalviar-se els seus atacs d'humitat. Tanmateix, tenir-la ben a prop, amb una bona relació, també aportava un gran benefici als carboners, donat que els protegia dels incendis. De fet, expliquen les llegendes que alguns bosquerols s’havien avingut a aparellar-s’hi i en poc temps es feien rics. Podem suposar que això passava perquè, com les dones d’aigua, la Molsosa devia conèixer tots els secrets de la natura, quina i on trobar la millor fusta per treballar o llenya per carbonar, l’efecte de les llunes, si havia de venir mal temps que pogués perjudicar les feines i qui sap quantes coses més. 

La Molsosa tenia un gran desig maternal, d’aquí la seva fal·lera pels carboners. Els seus fills, sempre nois, eren bonics com un sol i a tots els posava el seu mateix nom, Molsosa, perquè tothom sabés que per lletja que fos també trobava homes amb qui allitar-se i això animés a fer-ho a altres mascles. Tal era el seu afany matern, que també acceptava fills adoptats i, fins i tot, raptava tanta canalla com podia, la que es perdia pel bosc i la que tan sols hi passava.



Ball dels carboners cerdans (Joan Amades)

Font: Dani Rangil | http://mitologiacatalans.blogspot.com/2015/04/la-molsosa-i-les-deesses-mare.html

Emparentada amb les antigues deesses-mare paleolítiques i protectora del bosc, l'espanta el foc i les fumeres, que procura apagar i, per això, era temuda pels vells carboners cerdans, que li dedicaven una dansa ritual en iniciar la campanya. Alguns d'ells, poc primmirats, s'havien avingut a casar-s'hi ja que la saviesa de la Molsosa en coses de natura els facilitava fer-se rics. Ella tenia tanta fal·lera per se mare que, fins i tot, no li feia res segrestar la canalla que passava pel bosc i els cuidava amb tot el seu amor fins que es feien grans.

Font: http://www.isaacbaley.com/mitologia-catalana.html


El testimoni d'alguns carboners d'ofici vius encara descriuen La Molsosa com una bèstia estranya, un esperit o geni del bosc. Expliquen que els carboners la temien mentre eren dins les seves cabanes, fetes al costat de les carboneres, perquè ella, com a guardiana del bosc, no els perdonava que s'haguessin tallat els arbres. Al seu famós Costumari, Joan Amades explica que el carboners de la Cerdanya feien sonar un corn marí en un ball rodó per allunyar la Molsosa, animal-vegetal fantàstic, i assegurar així la bona combustió de la carbonera.

Fins-i-tot hi ha qui proposa que l’aparició de La Molsosa es podria ritualitzar, per tal d’enriquir les Festes de la Carbonera, com les que se celebren a Sant Climent de Peralta o Forallac (Baix Empordà) de finals de setembre a finals d'octubre, temps en que apareix la molsa a les nostres muntanyes. 

De personatges semblants inspirats en elements vegetals n’hi ha alguns arreu del món, i tots surten en el marc de festes populars, com els “Hombres de Musgo” de Béjar, que surten durant la festa de Corpus, totes les que surten durant la Vijanera, el Carnaval de Silió (Cantabria) o els “Moss men” de Shizong, a la Xina, per citar-ne només tres d’interessants.

Font: http://www.botarga.cat/blogs/eltirabou/?p=1794


La vila de la Molsosa

No deixa de ser interessant que a Catalunya hi hagi una població del Solsonès que duu per nom La Molsosa, fet que ens fa pensar que potser els vilatants d'aquesta població van decidir, en algun moment de la seva història, posar sota la protecció d'aquesta deessa la seva vila. Potser per por a possibles incendis o potser per la necessitat de la seva humitat i fertilitat forestal.

Més informació sobre la vila de La Molsosa: https://ca.wikipedia.org/wiki/La_Molsosa


T'agrada la mitologia? Vols conèixer la rica espiritualitat dels nostres avantpassats? T'interessa l'enigmàtic món de les tradicions catalanes i europees? Vols saber que hi ha al darrera de les llegendes i de les rondalles?
Informa't dels nostres cursos i classes






#paisoscat


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada