Sant Iscle de Vallalta, la Font de la Salut, la Roca Caganera i les Dones d'Aigua.

Un topònim de Sant Iscle important és el que trobem a la Vallalta del Maresme. Sant Iscle és situada a les faldes del Montnegre, una muntanya famosa a la zona per gaudir de diverses fonts i aigües sanadores, com ara el lloc conegut com "La font del Montnegre", on fins fa ben poc gent de tota la comarca hi anava a omplir garrafes. Lamentablement, avui, a causa de la construcció d'una depuradora, aquesta font ha estat clorada (fet que li pren les seves característiques) i canalitzada per a l'ús particular dels veïns de la zona. 

Tanmateix, un altre paratge popular a Sant Iscle i relacionat amb les aigües és el conegut com "Les dones d'aigua". Es precisament a l'inici del camí que ens duu envers aquests paratges humits que trobem "L'Ermita i la Font de la Salut".  

[Imatge de l'ermita de La Salut de Sant Iscle de Vallalta amb la font que li dona el nom en primer terme.]

Aquesta ermita dedicada a la Mare de Déu de La Salut de Sant Iscle fou feta construir, l'any 1885, pels amos del mas Santa Victòria (l’actual Can Vila) com agraïment per la curació de la seva filla, que havia estat greument malalta. L'ermita és situada prop de la font del mateix nom, que és allò que li dona naturalesa. Sembla ser que antigament ja hi hagué una primitiva capella (segle XIV), que al segle XVIII ja estava derruïda. L'actual edifici és senzill, de planta rectangular amb absis semicircular i espadanya. 

El darrer diumenge d’agost s’hi celebra l'aplec de la Salut. No sabem quines propietats medicinals concretes tenen les aigües d'aquesta font. Ara be, els vilatans de Sant Iscle hi anaven a cercar les seves aigües medicinals des de temps remots. 

[Imatge del Torrent de la Roureda o Torrent de la Font de la Salut, a Sant Iscle de Vallalta.]

Aquest és un curs d'aigua de la Font de la Salut neix a la fondalada del coll de Prat Perelló, entre els turons de la Font i d'en Vives, a més de 700 metres d'altitud. De seguida, el torrent pren el nom de torrent de la Roureda, per passar una roureda. A la cota 290, el torrent conflueix amb un altre de paral·lel que davalla del coll de Freixe, i a la cota 212, sota de Cal Serena, conflueix amb el canal de la Freixa. Tot envoltat pel Turó de la Freixa. Altra vegada veiem que a prop dels temples d'Asclepi (o de Sant Iscle) hi acostuma a haver freixes o freixedes. 

La Roca Caganera de Sant Iscle

Una mica més amunt d'aquestes sagrades font i ermita de "La Salut" de Sant Iscle de Vallalta, passats uns pocs metres, hi ha, molt ben assenyalada i protegida, com a patrimoni ancestral de la vila, "La Roca Caganera" de Sant Iscle. Aquesta gran pedra granítica es troba situada a peu de camí, al final del carrer del Doctor Barri, un cop passades les últimes cases del veïnat d'en Soler. Es aplanada pels costats i forma una mena de petita barrera. Actualment, va acompanyada d'un cartell on hi diu: "Antigament, aquesta roca oferia certa intimitat als qui de camí a casa o al tros, tenien una necessitat sobrevinguda". 

Per quina raó antigament les persones que passaven per aquest camí havien de tenir "necessitats sobrevingudes", és a dir, una urgència sobtada per anar de ventre? Es fàcil associar aquest efecte laxant tan immediat amb la ingestió prèvia de les aigües de la Font de La Salut que hi ha uns minuts abans al mateix camí. Purgar l'estómac de possibles intoxicacions o enverinaments és essencial per restaurar la salut de les persones malaltes. Era costum als balnearis fer lavatives als convalescents tan bon punt aquests arribaven al centre. I les aigües de certes fonts sulfuroses o amb propietats medicinals fan venir de ventre amb certa celeritat als afectats que s'hi acosten per tastar-les. 

Vet aquí, per tant, que la màgica "Roca Caganera" era l'amagatall perfecte per fer efectiva aquesta purga sanadora, d'una manera discreta i directa. L'aigua i la roca, aleshores, amb el temps i amb la tradició, han anat agafant una fama de màgiques i de sagrades, és a dir, de beneïdes. 

 

[La Roca Caganera de Sant Iscle de la Vallalta, que és fàcil trobar a una banda de la petita carretera que duu al santuari llegendari de les Dones d'Aigua, amb el seu cartell descriptiu.]

 

El roc, la roca o la pedra és sagrada a totes les mitologies. Tot plegat relaciona amb una altra figura mitològica ben nostrada, com és el caganer o el tió de nadal. 

I, és clar, cal relacionar la roca caganera amb Sant Roc, que és un sant cristià amaga a la roca santa o pedra santa pagana, una roca que ja hem dit que havia de tenir efectes curatius si relacionava amb la Mare de déu de la salut. 

Així, aquesta peregrinació restauradora de La Vallalta, iniciada a la "Font de la Salut" de Sant Iscle i continuada a la "Roca Caganera" probablement devia acabar al gorg de "Les Dones d'Aigua" de Sant Iscle, un gorg on probablement les dones de la comarca, antigament, hi anaven a parir, acompanyades per les remeieres i llevadores que vivien a les masies properes.

Les dones d'aigua són uns éssers de la mitologia catalana. Una figura femenina que, com és propi amb els ésser lunars, habita els indrets humits, com ara els estanys, els torrents, els salts d'aigua, les fonts boscanes, els gorgs, els llacs o les deus i les grutes humitoses amb degotalls de pedra, on hi ha corrents d'aigües i llacs subterranis. L'origen d'aquestes figures és anterior a als romans i és desconegut en gran manera, arribant fins avui dia influït per esdeveniments i creences posteriors.

Diu la llegenda que les dones d'aigua podien conviure amb un home i l'afavorien amb riqueses fins que l'home trencava el secret fent públic que la seva parella és una dona d'aigua, moment en què deixava de ser ric i perdia la seva companya i veu la seva vida convertida en una calamitat. Tot plegat, si les dones d'aigua fossin remeieres i llevadores proscrites per la inquisició catòlica quedaria explicat el misteri. 

El fet que poguessin conviure amb homes ens indica que no eren monges o sacerdotesses a les quals s'exigís la castedat. La riquesa els prové dels seus serveis, que devien ser molt sol·licitats a la zona, o fins-i-tot més enllà. Les dones devien pujar a parir als gorgs, on eren assistides per comares experimentades i amb coneixements d'herbes i on hi havia aigua neta abundant, fonts medicinals i un entorn natural. pel que fa a la maledicció del marit que fes públic a qui no toca qui eren aquestes dones d'aigua podria provenir de la inquisició catòlica, com hem dit, que segons es comenta les podia acusar de bruixes. I el fet que el marit quedés arruïnat, seria la conseqüència lògica del desmantellament del santuari sanitari per part dels inquisidors.

Hi ha molts altres elements espirituals que acompanyen al mite de les dones d'aigua que ara no comentem, naturalment, però també és cert que aquestes persones podien tenir una profunda religiositat lunar associada a la seva tasca sanadora.

També es diu que a les dones d'aigua se les pot observar amb facilitat durant la revetlla de Sant Joan, però normalment només se les pot observar d'amagat, com espiant un misteri, en nits de lluna plena. Això només vol dir que eren sacerdotesses lunars i que sortien aquesta nit a fer els seus rituals nocturns amb aigua als rius i gorgs, al mar, a les fonts o als llacs. 

[El llegendari gorg de les Dones d'Aigua, a Sant Iscle de Vallalta.]

Hi ha diverses llegendes sobre les Dones d'Aigua de Sant Iscle de la Vallalta, lligades al gorg que hi ha prop de Ca l'Oller, que n'ha pres el nom. L'any 1927, Apel·les Mestres va escoltar el relat "d'una vella de vuitanta anys de Sant Iscle de Vallalta que conserva totes les seves facultats mentals i energies físiques" i que "ho havia sentit contar cent vegades al pare". Diu així: 

"Una nit de lluna, passava el pare per la vora de la riera de can Vives, i va quedar-se embadalit veient les dones d'aigua estenent la roba que acabaven de rentar [...] degueren descobrir-lo, perquè es van posar a cridar-lo pel seu nom; el pare, malgrat ell, va anar-s'hi acostant i les dones d'aigua van agafar-lo i van endur-se'l a dins de la seva cova. Lo que va passar allà dintre ningú ho ha sabut mai [...] fos que les dones l'encisessin i li fessin perdre la memòria [...] fos que l'amenacessin si ho descobria, el fet és que el pare mai va poder dir-ne una paraula". Aquell home no en va treure profit, però "un altre veí de Sant Iscle, amic del pare, que va passar-li lo mateix que a ell, quan va ésser dintre la cova de les dones d'aigua, va robar-les-hi d'amagat una peça de roba; i des d'aquella hora endavant l'abundor va entrar en aquella casa, que mai més va faltar-los-hi res".

Més recentment, el folklorista Daniel Rangil ha transcrit nous testimonis, com el de Lola Nualart, que havia sentit a dir que les dones d'aigua de Sant Iscle dels trossets de segó en feien or. O el de Maria Rosa Omella, que recorda com "les nenes de l'escola estaven molt espantades" perquè "explicaven que a les nits sentien com les dones d'aigua picaven la roba amb els picadors". 

I, finalment, el de Rosa Buhils, el més interessant, segons la qual l'Agustí de Can Bernat contava que una dona d'aigua "estava prenyada" i les seves companyes "van anar a buscar la comadrona de Can Caselles de Sant Iscle". Quan va haver nascut la criatura li van dir què li devien i la dona va dir que res. Aleshores "li van posar un grapat d'algo a la falda" a condició que no s'ho mirés fins arribar a casa, però vet aquí que "quan arriba més a dalt de Can Parera li picava la curiositat" i va veure que era segó. "Mal llamp!", va exclamar abans de llençar-lo. I tot va ser arribar a casa i adonar-se que "les miques que havien quedat eren or".

En aquest darrer relat, ja trobem al·lusions a les atencions mèdiques a les dones i als parts en la figura de la dona embarassada, en aquest cas una dona d'aigua, i de la llevadora, en aquest cas una veïna de Sant Iscle, de Can Caselles. Es evident que la tradició i el secretisme, a més del pas dels anys, han confós els papers dels protagonistes. 

Fragment extret de l'article complet titulat "L'Escala i Sant Iscle, viles consagrades al déu Asclepi",
del blog "Toponímia mitològica". Gentilesa del mitòleg David Planoles.

T'agrada la mitologia? Vols conèixer la rica espiritualitat dels nostres avantpassats? T'interessa l'enigmàtic món de les tradicions catalanes i europees? Vols saber que hi ha al darrera de les llegendes i de les rondalles?

Informa't dels nostres cursos i classes