diumenge, 7 d’octubre de 2018

La llegenda càtara del Llangardaix d'en Pere Maury


En Pierre Maury o Pere Maury va néixer a finals del segle XIII i era un pastor càtar del Comtat de Foix i company d'exili del també càtar Guillaume Bélibaste. Ambdós van refugiar-se a Flix, Catalunya, durant els anys del genocidi catòlic contra els càtars occitans. Va ser pastor també en aquesta vila catalana i va treballar fent, entre altres coses, corrals pels sarraïns de Flix o dels voltants. Malauradament, va ser arrestat per la Inquisició l'any 1323, probablement a Flix, i va morir, possiblement, a la presó de Carcassona l'any 1324.

En Pere Maury explicà aquesta llegenda:

Una tarda d'estiu, dos creients càtars es varen seure a descansar al voral d'un rierol. Feia calor, portaven tot el dia caminant i es refrescaren una mica. Però això no alleugerà el seu esgotament. Com que la ombra que havien trobat era molt acollidora, un d'ells es quedà adormit. De cop, el que era despert es quedà bocabadat, al contemplar com de la boca del seu "germà" sortia un petit llangardaix, per donar un salt cap a una branca que quedava sobre les aigües del rierol.

Des d'aquesta espècie de trampolí l'animalet va saltar sobre la calavera d'un cap d'ase, en la que hi va estar jugant, ja que hi entrava per un ull i en sortia per l'altre, quan no apareixia per la boca. Al cap de poc, ja cansat potser de tanta diversió, va tornar a saltar a la branca, i des d'allí s'introduí entre els llavis entreoberts del dormit.

Aleshores el creient que seguia despert va trencar la branca, suposant que d'aquesta manera l'animaló no repetiria el joc. Per últim va despertar al seu "germà" sacsejant-lo per l'espatlla. Però li va costar grans esforços d'aconseguir el seus propòsits. En el moment en que l'adormit va obrir els ulls, es mostrà molt estranyat i, abans de que l'altre tingués temps de preguntar-li res, confessà que havia tingut un somni molt estrany:

- M'he vist travessant un rierol molt semblat a aquest que tenim aquí al davant. Anava muntat sobre una branca, que em servia d'embarcació. Així vaig entrar en un enorme palau, molt formós, i vaig poder recórrer els seus corredors i sales al meu antull. No obstant, al sortir d'aquell palau, em vaig trobar amb que ja no comptava amb la branca que m'havia servit d'embarcació. Com que no se nedar, em vaig quedar a la riba, molt espantat al desconèixer on em trobava.

Com que el creient que havia estat despert va comparar el somni amb el que ell mateix havia pogut veure, els dos es sentiren tan astorats que demanaren una explicació a un Perfecte. I això es el que sentiren:

- Tot home i dona es captiu del seu cos, del que només en poden sortir al produir-se la mort. Això no li succeeix a l'esperit, ja que es capaç d'abandonar el cos, com ho va fer aquell llangardaix.

Font: http://tantost.blogspot.com/2007/12/el-pastor-ctar-francs-que-ajudava-fer.html i http://leyendasmedievales.over-blog.es/article-els-catars-a-catalunya-historia-i-llegendes-catares-116512332.html

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada