15.9.20

Llegenda del judici del Comte Salomó de Cerdanya i Urgell

Esglèsia de Santa Maria d'All de Cerdanya on va tenir lloc el judici del Comte Salomó.

Encara que en temps antics es va posar en dubte l’existència del comte Salomó de Cerdanya, arribant-se a dir que en realitat era el Salomó de la Història Sagrada, la veritat és que hi ha suficient constància documental per afirmar la seva existència.

Els mateixos Gesta Comitum Barcinonensium esmenten aquest comte i, fins i tot, fan referència a la seva pertinença ètnica: “Salomone nacione gallicum” (MH. col.538), tot i el seu nom de tradició juevo-bizantina.

 De fet, entre els més antics comtes de Cerdanya, és potser del que hi ha més constància documental (…). Els comtes d’aquesta època apareixen com a cabdills, guerrers i sobretot, exercint la justícia pública. Així, un any abans de l’expedició a Còrdova, el 862, tingé lloc a All (in vico Alle) un judici “in ipso mallo publico”, presidit pel comte (Martí Santjaume, 1928, p.467). El “mall” era, entre els antics pobles germànics dels quals són els hereus els nostres primers comtes locals, l’assemblea formada pels homes lliures i amb dret a du armes, presidida pel cabdill (Rovira i Virgili, 1922-1934, vol. II, p.242).

En aquet judici, un home anomenat Witiscle, nebot d’Ailó, fill del comte Asnar Galí, es queixà que un home anomenat Sennane volia tenir drets sobre la “villa” Sedret (vall del riu Querol). Sennane deia que tenia la vila per benefici del seu senyor, el comte Salomó (“per beneficio de seniori meo”). Witiscle afirmava, al contrari, que Ailó li va donar la vila amb la seva església de Sant Martí (“domum Sancti Martini”) i que després el comte Sunifred la hi va prendre i cedí en benefici a Isarn il·legalment (“absque legis hordine”).

Els jutges, escoltades les parts, van donar la raó a Witiscle. Finalment, l’arxiprest Protasi, probablement el fundador d’Eixalda i Cuixà, va escriure el document. Aquet acaba amb una refrència a l’alegria amb què Witiscle rebé la justícia comtal (“congaudeat se ipse Witisclus in nostro iudicio sua iusticia recepisse”) (…).

De Salomó no sabem on va néixer ni on va morir, però la seva personalitat queda suficientment perfilada com a personatge pro-franc, però al mateix temps prudentsalomó de cerdanya i espavilat, que va saber mantenir-se al costat del sol que més escalfava en cada moment. Governà la Cerdanya com a mínim des del 862 al 868.

Ramon d’Abadal (1983, p.30) afirma que Salomó degué governar Cerdanya des de la mort de Sunifred, és a dir, cap al 848. Però, el fet és que l’actuació de Salomó sols consta documentalment a partir de l’esmentat any 862, quan apareix presidint el judici d’All.

 [Extracte del llibre “Els oblidats Comtes de Cerdanya (798-1.117)” de Joan Blasi i Solsona (1999. pp 85 a 89)]

Salomó d'Urgell-Cerdanya

(? - c. 869) fou comte d'Urgell i Cerdanya (848 - 869). Segons l'historiador Abadal, Salomó recollí la successió del seu possible parent Sunifred I a la mort d'aquest el 848. Aparentment, per defensar els drets dels seus fills menors d'edat. Així doncs Salomó seria germà o més segurament nebot de Bel·ló de Carcassona.

Degué ser ratificat a l'assemblea de Narbona de l'octubre del 849. Se l'esmenta en la narració d'un viatge a Còrdova[1] cap al 863, aparentment per demanar la devolució de les restes de Sant Vicenç que estaven en poder del valí de Saragossa (vegeu Trasllat de les relíquies de Sant Vicenç). Abadal pensa que més probablement fou un viatge diplomàtic per negociar la neutralitat o l'aliança de Còrdova, donada la rebel·lió d'Humfrid de Barcelona el 862 (i que va durar fins al 864). Encara apareix en un judici l'agost del 868 però el 870 ja s'esmenta com a nou comte a Guifré el Pilós, pel que cal suposar que va morir cap al 869.

1. Citada a Ramon d'Abadal i de Vinyals, Els primers comtes catalans, Vicens-Vives, 1958, reed. 1991, pp. 32-34.

Salomó I de Cerdanya-Urgell

Probablement visità Còrdova el 863 en missió diplomàtica prop de l’emir Muhammad, en nom de Carles II el Calb, i aconseguí d’emportar-se les suposades relíquies de sant Vicenç, retingudes a Saragossa. La llegenda el fa franc i usurpador del comtat de Barcelona en perjudici de Guifré I el Pelós, i aquest hauria recuperat el comtat després de matar-lo. Tot fa creure, però, que fou un home del país, potser emparentat amb Guifré, i que tant el seu ascens al govern dels comtats pirinencs (potser des de la mort del comte i marquès Sunifred el 848) com la seva substitució (a l’inici del govern de Guifré I el Pelós i el seu germà Miró el Vell el 870) es feren sense cap violència. D’altra banda, és ben cert que mai no fou comte de Barcelona. La seva condició de comte de Cerdanya és testimoniada per Pere Tomic (1438).

Font

L'esglesia de Santa Maria d'All de Cerdanya

L'any 862 el comte Salomó de Cerdanya hi va dur a terme un judici públic. Pertanyia al patrimoni del bisbe d’Urgell Esclua, que va morir als 924. El santuari de la Mare de Déu de Quadres està enquadrat dins la Parròquia d'All, a la part baixa del torrent de la Sosa i aigua amunt d'Isòvol. All és una entitat de població del municipi cerdà d'Isòvol.

.

Cap comentari:

Publica un comentari