5.6.23

La Reina de la Fou de Bor, l'esclop màgic, les faves i la porquera


Fa uns anys, el web del Centre d'Estudis Mitològics de Catalunya ja va publicar un article on es recollien algunes dades sobre la important llegenda de la cova de la Reina de la Fou de Bor, una peça essencial del trenca-closques meravellós que és la rica mitologia catalana. Aquesta cova, situada al veïnat de Bor de Cerdanya, actualment vinculat a la vila de Bellver de Cerdanya, manté una llegenda molt bonica que fa referència a una reina de Bor i al naixement d'un nadó divinal.

[Imatge superior: Entrada a la cova de la Fou de Bor, a Bor de Cerdanya.]

L'Ajuntament de Bellver ha publicat més dades sobre la llegenda en base als textos que en Marc Bernadas, en Jordi Padró i l'Olga Llobet van fer per a l’exposició ‘Bellovidere’, del Centre de Talló i del llibre d'en Manel Figuera Abadal, titulat "La Batllia de Bellver, 30 indrets llegendaris". Al text es relaciona la Reina de Bor amb les encantades o dones d'aigüa, figures essencials de la mitologia catalana, i un esclop d'or màgic. També amb altres figures clàssiques del nostre folklore com són la mel, la truja, les faves màgiques, la porquera o la llevadora.

Us reproduïm el text aquí:

"A la cova de la Fou de Bor hi vivien les Encantades, dones d’aigua que troben en aquest refugi aquós i feréstec el seu hàbitat natural. Diuen que, un dia, la reina de les Encantades anava de part, i en tornar-se difícil, va acudir a assistir-la la llevadora de Bor. En agraïment, la reina va donar-li a triar entre un esclop de mel ple d’or i un esclop d’or ple de mel. 

La llevadora va triar l’esclop d’or ple de mel, i en marxar es va rentar les mans al riu. L’endemà va descobrir amb desencís que l’or de l’esclop s’havia tornat mel… I va sentir una veu profunda que li deia, “si haguessis triat l’altre esclop, la mel s’hagués tornat or; i si no t’haguessis rentat les mans al riu, ara tot el què tocaries es tornaria or”.

Una altra de les històries que s’expliquen de Bor ens parlen de que fa molts anys, una porquera va agafar la millor truja de casa seva a la sala gran de la cova de la Fou de Bor. L’animal s’estava afartant de faves seques que rajaven de la roca. Aleshores va sentir per tota la sala una melodia misteriosa i molt dolça, amb una veu que li deia que podia omplir de faves la falda del davantal si li venien de gust. La porquera ho va fer i tot just tocar la roca les faves se li van tornar monedes d’or. 

Quan el fill de l’amo va saber que la porquera feia l’olor d’or, se’n va enamorar i els dos decidirem que el dia del casament matarien la truja per treure-li el tresor que devia dir a la panxa. Però a la panxa de la truja només hi havia una advertència: “No ho vulgueu tot perquè no tindreu res. No entreu mai a la cova si voleu ser feliços”. Així ho van fer i van convertir la seva casa en la més bona del poble.

La cova de la Fou de Bor té 3.265 m de recorregut en un entramat de galeries en què és fàcil perdre’s, i que s’inunda fàcilment quan plou molt. Segurament aquestes característiques expliquen la ubicació en aquest indret de llegendes sobre encantades o dones d’aigua, éssers mitològics molt presents en contes i llegendes ambientats en muntanyes i boscos, sempre femenins i sempre vinculats a l’aigua -rius, rieres, estanys, gorgs...-.

Entre els habitants de Bor, als més petits se’ls explicaven llegendes relacionades amb la Fou, a fi de mantenir-los lluny de la cova. Es deia que estava habitada per una bruixa nua que atemoria aquells que gosaven endinsar-s’hi, provocant-los greus malalties i fins i tot la mort, per l’esglai. D’altres afirmaven que l’aire no era respirable o bé que la gent es perdia dins del laberint de túnels subterranis."


En Jordi García Castelló, per la seva banda, ens informa en un article de La Vanguardia, de les característiques geològiques de la cova:

"Als anys 70 es va publicar el llibre La Fou de Bor i Cavitats de l'Alta Vall del Segre, que fa referència al sistema subterrani d'una de les cavitats naturals més importants d'aquella època.

La cavitat es localitza geogràficament al límit sud de la depressió de Bellver de Cerdanya, al peu de la Serra del Moixaró, a la Cerdanya, i a un quilòmetre de la població de Bor. 

La Cerdanya és una important depressió d'origen tectònic envoltada de nuclis muntanyosos. Aquest sistema subterrani es troba a les Calcàries Devonianes i del Carbonífer composta pels materials paleozòics.

Dins la cova hi ha un sifó del riu subterrani amb 1.050 metres de galeries inundades. A primers d'agost del 1965, el grup d'exploracions del GB Badalona va fer una primera prospecció subaquàtica al sifó, però un dramàtic accident va acabar amb la vida de dos bussejadors. El rescat dels cossos va durar una setmana per les complicacions del sifó.

Una primera visita parcial va ser realitzada l'octubre del 1885. El 18 d'agost del 1910, el prestigiós advocat i espeleòleg francès Édouard-Alfred Martel, conjuntament amb Pere Pons, mestre de l'escola de Bor, van explorar 650 metres. Actualment, aquesta cavitat té 1157 metres." 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada