
[Imatge de La Font del Miracle d'ara fa 100 anys.]
La Font del Portal, situada al fons de la Plaça de l'Abat Oliba, a l'entrada o portal del mateix Monestir de Montserrat, actualment ja no és com a la fotografia, sinó que és presidida per una escultura de bronze d'en Manuel Cusachs (1933), dedicada al fundador del Monestir: l'Abat Oliba.
En aquesta escultura, l'Abat, bisbe de Vic, és assegut en una seu al respatller de la qual hi ha representats els campanars dels monestirs de Ripoll (Ripollès) i de Sant Miquel de Cuixà (El Conflent), d'on també fou abat. L'Abat Oliba sosté amb la ma esquerra uns plànols que representen la primera església de Montserrat. I amb la dreta fa un gest de benvinguda a tots els qui s'atansen al Santuari.
Segons consta en escrits, la font es va urbanitzar l'any 1777 en forma d’una gran cisterna. A finals del segle XIX, ja disposava de dues sortides d’aigua, La Font de la Verge i La Font del Miracle. (Segons consta en el llibre Ermites i Fonts Montserratines, de l'Editorial Montblanc, del 1967). Aquesta Font, ara fa mes de 100 anys enrere, era totalment diferent a la que coneixem avui.
A més, és coneguda amb el nom de La Font del Miracle, a causa d'una llegenda popular que diu el següent:
En aquesta escultura, l'Abat, bisbe de Vic, és assegut en una seu al respatller de la qual hi ha representats els campanars dels monestirs de Ripoll (Ripollès) i de Sant Miquel de Cuixà (El Conflent), d'on també fou abat. L'Abat Oliba sosté amb la ma esquerra uns plànols que representen la primera església de Montserrat. I amb la dreta fa un gest de benvinguda a tots els qui s'atansen al Santuari.
Segons consta en escrits, la font es va urbanitzar l'any 1777 en forma d’una gran cisterna. A finals del segle XIX, ja disposava de dues sortides d’aigua, La Font de la Verge i La Font del Miracle. (Segons consta en el llibre Ermites i Fonts Montserratines, de l'Editorial Montblanc, del 1967). Aquesta Font, ara fa mes de 100 anys enrere, era totalment diferent a la que coneixem avui.
A més, és coneguda amb el nom de La Font del Miracle, a causa d'una llegenda popular que diu el següent:
A mig camí de Montserrat
entre Collbató i el monestir,
hi havia una frondosa
font d'aigua fresca.
Tots els pelegrins l'aprofitaven
per refer-se del cansament,
apagar la seva set
i poder reprendre el camí.
Però un dia, Veremond el Roig,
senyor del castell de Collbató
i home descregut i avar,
envià dos servents a la font
amb l'encàrrec de cobrar tribut
a tot aquell que hi anés per beure
o per proveir-se d'aigua.
I així, aquell manantial quedà prohibit
a la majoria dels pelegrins,
que feien vot de pobresa.
Fins que un pelegrí,
que pujava a la muntanya
mig mort de set i de cansament,
va voler beure de la font.
Els criats de Veremond el Roig,
en veure que no duia diners,
el van fer fora d'allà,
amenaçant-lo de mort
si no continuava el camí.
L'home a dures penes va arribar
a l'ermita de Sant Miquel,
i d'allà al Monestir,
gràcies a la força
que li donaven les seves pregàries.
Quan va arribar al portal del monestir,
va caure mig mort;
però aleshores,
d'una roca va començar a brollar aigua,
que anà a parar als llavis del pelegrí
i el va salvar.
Des d'aquell moment,
la font del malvat Veremond
es va assecar i l'aigua
va sortir per la font del Portal
o del Miracle, al monestir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada