Hi ha també la dita "això és del temps de la Maria Castanya, quan les carabasses encara parlaven", fet que relaciona la castanyera amb el mite de la carbassa de tardor que trobem en altres tradicions catalanes i estrangeres, com per exemple les populars celebracions del Halloween.
Dins del Costumari popular del Prat de Llobregat: equinocci de tardor, publicat per la Regidoria d’Ensenyament l’Ajuntament del Prat de Llobregat al 1987, hi trobem la deliciosa rondalla de la Núria Trilla Ibern que transcribim per goig de grans i petits. Aquest conte de la Maria Castanya té diverses versions. Aquesta n'és la més curta.
Vet aquí que una vegada hi havia una castanyera que portava un cistell ben ple de castanyes. La Maria Castanya, que així es deia, corria por no arribar tard a la barraqueta, ja que al vespre quan es fa fosc, ha d’estar oberta per vendre les castanyes. I sabeu?, ensopega amb les faldilles tan que portava i tot el cistell per terra.
Vet aquí que una vegada hi havia una castanyera que portava un cistell ben ple de castanyes. La Maria Castanya, que així es deia, corria por no arribar tard a la barraqueta, ja que al vespre quan es fa fosc, ha d’estar oberta per vendre les castanyes. I sabeu?, ensopega amb les faldilles tan que portava i tot el cistell per terra.
Tota empipada, s’ajup per recollir-les i no en troba cap, les ha perdudes totes.
- Que faré jo ara?
Enfadada que estava, no parava de rondinar. Els follets del bosc que eren a prop la varen sentir i s’hi acostaren per dir-li:
- No t’amoïnis, que nosaltres te’n portarem tantes que no et cabran al cistell.
I al cap d’una estona varen tornar carregats de castanyes i acompanyats, sabeu de qui? Del gegant castanyer, i tots junts, fent molta gresca, es posaren a cantar:
“ El gegant castanyer
torra castanyes, torra castanyes
el gegant castanyer
torra castanyes al carrer”
(Es canta amb la tonada del Gegant del Pi)
I catacric, catacrac aquest conte ja s’ha acabat.
Font: http://casadecuentos.blogspot.com/2010/10/la-maria-castanya.html?m=1
- Que faré jo ara?
Enfadada que estava, no parava de rondinar. Els follets del bosc que eren a prop la varen sentir i s’hi acostaren per dir-li:
- No t’amoïnis, que nosaltres te’n portarem tantes que no et cabran al cistell.
I al cap d’una estona varen tornar carregats de castanyes i acompanyats, sabeu de qui? Del gegant castanyer, i tots junts, fent molta gresca, es posaren a cantar:
“ El gegant castanyer
torra castanyes, torra castanyes
el gegant castanyer
torra castanyes al carrer”
(Es canta amb la tonada del Gegant del Pi)
I catacric, catacrac aquest conte ja s’ha acabat.
Font: http://casadecuentos.blogspot.com/2010/10/la-maria-castanya.html?m=1
T'agrada la mitologia? Vols conèixer la rica espiritualitat dels nostres avantpassats? T'interessa l'enigmàtic món de les tradicions catalanes i europees? Vols saber que hi ha al darrera de les llegendes i de les rondalles?
Curs d'Introducció a la Mitologia Catalana 2021
Classes particulars virtuals: contacta'ns a cemcatinfo@gmail.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada