Sant Antoni Abad és un dels sants barbuts de la setmana més freda de l'any.
Els sants barbuts
Es diu que la denominació “dels barbuts” ve del fet que durant aquest breu periode de temps coincideixen en el calendari la celebració de Sant Pau Ermità, Sant Maur Abat, Sant Antoni Abat, Sant Fructuós, Sant Vicenç màrtir i Sant Sebastià. A tots ells se’ls representa a les imatges del santoral amb unes llargues barbes.
D’entre les festes més importants de la setmana dels Barbuts hi ha, per la seva extensió dins el territori i la seva popularitat, Sant Antoni Abat, més conegut com Sant Antoni del porquet o dels ases, protector dels animals de peu rodó, els animals de treball de la pagesia i, per extensió, de tots els animals domèstics. La seva festa és una de les més importants de l’any en moltes poblacions de les terres de parla catalana i es celebra amb les tradicionals beneïdes d’animals, Els Tres Tombs i amb les representacions parateatrals que tenen al sant i a les seves temptacions, els dimonis, com a protagonistes.
Es diu que la denominació “dels barbuts” ve del fet que durant aquest breu periode de temps coincideixen en el calendari la celebració de Sant Pau Ermità, Sant Maur Abat, Sant Antoni Abat, Sant Fructuós, Sant Vicenç màrtir i Sant Sebastià. A tots ells se’ls representa a les imatges del santoral amb unes llargues barbes.
Sant Hilari, té lloc el dia 13 de gener; sant Pau ermità i sant Maur, el dia 15 de gener; i sant Antoni Abat, el dia 17 de gener. També se sol allargar la setmana fins a sant Fructuós, el dia 21 de gener, i sant Vicenç, el dia 22 de gener.
Altres sants barbuts que se celebren aquests dies són sant Bonet i sant Efisi de Sardenya, el15 de gener, i sant Canut, el 19 de gener, però no han assolit la importància popular dels anteriors. També cal considerar sant Sebastià, 20 de gener, que se celebra en moltes poblacions i se'l cita en dites populars d'aquests dies sobre el tema del fred.
Precisament, la Setmana dels Barbuts acaba per Sant Sebastià, efemèride què la vila de Tossa de Mar celebra. Es la tradició més important de l’any, i ho fa amb la figura del Pare Pelegrí. Cada 20 de gener, els veïns de Tossa compleixen el vot del poble per agrair a Sant Sebastià que els salvés de la pesta al segle XV.
La Setmana dels Barbuts és una expressió que molts de nosaltres hem pogut escoltar als nostres avis. Es una expressió que ha sobreviscut als nostres dies. Per aquestes dates, els pagesos portaven la feina de la vinya dintre de casa, per evitar les fredes temperatures de l’exterior.
També es diu que els nascuts en aquest període són peluts i tenen mal geni. Una altra creença popular afirma que els homes nats en aquesta setmana són peluts, amb una barba espessa, molt de geni, decidits i coratjosos i amb molta empenta, mentre que les nenes nascudes en aquesta setmana se les té per mostatxudes.
Expressions populars relacionades amb la setmana dels barbuts
- La setmana dels barbuts, setmana d'esternuts.
- Pluja de la setmana dels barbuts, cada raig val cinc escuts.
- Per la setmana dels barbuts governen els tres germans: tos, moquina i amagamans.
- Entre sant Antoni i sant Sebastià, més fred que entre tot l'any fa.
- Per sant Antoni fa un fred del dimoni.
- Per sant Sebastià fa un fred que no es pot aguantar.
- Quan venen els tres barbuts, sant Pau ermità, sant Maur i sant Antoni abat, venen els freds cascarruts.
- Si plou per sant Pau, hivern adeu-siau, i si fa sol, ve un hivern nou.
- Si per sant Vicenç fa bon sol, de cada cep se n'omple un bot; si plou al matí, la meitat de vi; si plou a la tarda, la collita esguerrada.
- Quan vénen els tres barbuts, vénen els freds cascarruts.
- Per sant Antoni gelades, i per sant Llorenç calorades.
- Per Sant Sebastià, tramuntana a l'Empordà.
- Els qui neixen per la Setmana dels barbuts són molt peluts.
- Sant Pau bromic troba Sant Antoni, Sant Antoni allarga la mà i troba Sant Sebastià, Sant Sebastià reganya les dents i troba Sant Vicenç, Sant Vicenç rosega les crostes i troba Carnestoltes, Carnestoltes dura tres dies, vet aquí Sant Maties, tant de nit com de dia.
- Sant Antoni el gela, Sant Vicenç el mata i la Candelera l'enterra
- Quan el dia creix el fred neix.
- Per Sant Antoni de Janer, mitja palla i mig graner. Vol dir això que al arribar a Sant Antoni, els pagesos ja porten gastada mitja anyada en el menjar d’ells i del bestiar.
- Pel Janer xais al femer. (Indica que se’n moren molts).
- Pel Janer s’hi assenta com un cavaller; pel Febrer marxa com un ca llebrer. (Se'n diu de la neu).
- Per Sant Vicens, el sol entra pels torrents, s’alcen les glaces i s’alcen els vents.
- Per Sant Vicens, el sol entra pels torrents: si no hi ha tocat, no hi portis el sembrat.
- Per Sant Vicens, el sol entra pels torrents i on no hi ha tocat, ni blat ni vinya hi vagis ha plantar. (Vol dir que és massa bac per conrear-hi).
- Per Sant Antoni de Janer, mitja palla i mig graner. Vol dir això que al arribar a Sant Antoni, els pagesos ja porten gastada mitja anyada en el menjar d’ells i del bestiar.
- Pel Janer xais al femer. (Indica que se’n moren molts).
- Pel Janer s’hi assenta com un cavaller; pel Febrer marxa com un ca llebrer. (Se'n diu de la neu).
- Per Sant Vicens, el sol entra pels torrents, s’alcen les glaces i s’alcen els vents.
- Per Sant Vicens, el sol entra pels torrents: si no hi ha tocat, no hi portis el sembrat.
- Per Sant Vicens, el sol entra pels torrents i on no hi ha tocat, ni blat ni vinya hi vagis ha plantar. (Vol dir que és massa bac per conrear-hi).
- Per Sant Anton de Janer, mitja palla i mitj graner.
- Per Sant Antoni, un pas de dimoni.
- Per Sant Antón, carnestoltes són.
- Sant Antoni del porquet, que á las velles fa carasses y á las joves fá l'ullet.
- Per Sant Sebastià, una hora s'allarga ja.
- Per Sant Sebastià, l'oreneta ve i els tort se'n va.
- Qui vol donar fabons al segá, té que ferlos per Sant Sebastiá.
- Per Sant Pau, una hora hi cau.
- Sant Fructuós serè, any de fruyta.
Alguns autors relacionen les festes que s’esdevenen durant la Setmana dels Barbuts amb una altra figura de la mitologia catalana, l’Home salvatge o el Geni de la muntanya, que pobla la simbologia d’aquests dies a tot Catalunya i en altres pobles d'Europa. Es tracta d’un ancià amb una llarga barba blanca i una dalla, que en molts calendaris representa l’Any Vell i que té una estreta i antiquíssima relació simbòlica i iconogràfica amb el déu solar Cronos, el seu homònim Saturn o el mateix dimoni català, sempre representatiu de l'hivern.
L'home salvatge, barbut i hivernal, és una figura molt present a la mitologia catalana.
Algunes tradicions afirmen que els sants porten el fred dins les seves enormes barbes blanques. En efecte, la iconografia més antiga d’aquests personatges ens els presenta com a un ancià d’enormes barbes nevades, que simbolitza la vellesa i el cru fred hivernal.
L'anciana divinitat simbolitza el pas del temps. També podria relacionar amb les festes de la Lupercalia, uns rituals de fecundació destinats a la protecció dels ramats i a la fertilitat de la terra en els quals l’embriaguesa i les disfresses jugaven un paper molt destacat. En qualsevol cas, es tracta d’unes celebracions festives que tanquen el mes de gener i que comencen a traspuar els excessos carnavalescos de les properes setmanes.
És un moment de l'any de repòs agrícola, o d'activitats mínimes al camp, que les societats pageses catalanes aprofitaven per reforçar els vincles socials mitjançant la xerinola i el sarau, i en què imperava l'esperit saturnalesc hivernal d'inversió de rols i de funcions socials, la disfressa i les autoritats efímeres.
Les festivitats saturnalesques culminaven el 23 de desembre amb l'arribada de la gran cita còsmica de tot l'any: el solstici d'hivern, quan el sol inicia l'ascensió i el dia comença a créixer («per Nadal, un pas de pardal»). Era la festa dels humils per excel·lència, quan s'acceptava qualsevol transgressió, un antic costum que es cristianitza lentament al llarg de l'Edat Mitjana quan l'Església l'acaba adaptant com a manifestació d'humilitar de les altes dignitats eclesiàstiques cap al baix clergat, els sotsdiaques i els acòlits, i en tolerava la pràctica durant les festes de fi i d'inici de l'any.
El Mercat dels barbuts de Sant Hilari
El 13 de gener és Sant Hilari, en plena setmana dels Barbuts. Actualment, a la vila de Sant Hilari, ja no es celebra la diada com es feia fa uns anys. L'investigador Xavi Clos, al seu darrer llibre Cròniques del meu dia a dia a Sant Hilari Sacalm, ens descriu com era fa uns anys la celebració d’aquesta diada assenyalada:
“El 13 de gener, festivitat de Sant Hilari i patró del poble, a part d’una missa, es celebrava la Fira, que aplegava molta gent. A la plaça de l’Església i part del carrer Rectoria hi havia moltes parades de venedors i de xarlatans que portaven mantes i dominaven l’art de l’oratòria i, si en compraves una, te’n regalaven tres.
El que més èxit tenia, però, era el xarlatà de l’ungüent de la serp: portava una serp viva al coll, a tall de bufanda, i duia pots de llauna amb la foto d’una serp; els vells hi tenien molta fe, i alguns venien expressament de pagès a comprar aquesta mena de pomada amb la que es feien fregues i, deien, calmava el dolor muscular. També venien roba, collarets, arracades, torrons i altres coses.”
El Mercat dels Barbuts de Sant Hilari a principi de segle.
Tres setmanes després se celebrava el Firot, que era un mercat del porc. La dita que ens ha quedat diu: per la Fira la nina i pel Firot el xicot.
El Sopar dels barbuts d'El Vendrell i la Festa dels barbuts de Sallent
La particular fisonomia de Setmana dels Barbuts ha inspirat a casa nostra, algunes celebracions ben peculiars. Així, al Vendrell, cada any es celebra el Sopar dels Barbuts, una festa que es ve celebrant des del 1994, entre els dies 15 i 22 de gener. Organitzada per l’Associació de Barbuts del Penedès, es tracta d’un sopar al que hi assisteixen només persones que duen barba i que es reuneixen al voltant d’una taula per compartir un àpat i fer-la petar, en el marc d’una festa que cada any incorpora novetats.
També l'Associació Barbuts de Sallent celebra cada any la Festa dels barbuts amb un munt d'activitats com ara la caminada dels barbuts, la cursa dels barbuts, cercatasques, concerts, cercavila, ballada de gegants i moltes coses més. La festa comença amb les “Cantades Barbudes”. La cantada és l’himne dels barbuts que es cantarà a totes les barberies i perruqueries que ha col·laborat a la festa.
Participants de la 25a edició del Sopar dels Barbuts d'El Vendrell.
Fonts:
- https://www.santhilari.cat/noticies/sant-hilari-patro-del-poble-en-plena-setmana-dels-barbuts/
- https://ca.wikipedia.org/wiki/Setmana_dels_barbuts
- https://www.santhilari.cat/noticies/sant-hilari-patro-del-poble-en-plena-setmana-dels-barbuts/
- https://ca.wikipedia.org/wiki/Setmana_dels_barbuts
- https://blog.vegueries.com/la-setmana-dels-barbuts/
- https://books.google.es/books?id=V-ZXfxkm2zcC&lpg=PA287&dq=setmana%20dels%20barbuts&hl=ca&pg=PA287#v=onepage&q=setmana%20dels%20barbuts&f=false
- http://www.museuderipoll.org/la-setmana-dels-barbuts/
- https://books.google.es/books?id=AQsQAAAAYAAJ&dq=setmana%20dels%20barbuts&hl=ca&pg=PA107#v=onepage&q=setmana%20dels%20barbuts&f=false
- https://surtdecasa.cat/centre/agenda/la-festa-dels-barbuts/73332
- https://onabages.cat/2019/01/15/arriba-com-cada-any-la-festa-dels-barbuts-a-sallent/
T'agrada la mitologia? Vols conèixer la rica espiritualitat dels nostres avantpassats? T'interessa l'enigmàtic món de les tradicions catalanes i europees? Vols saber que hi ha al darrera de les llegendes i de les rondalles?
Curs d'Introducció a la Mitologia Catalana 2021
Classes particulars virtuals: contacta'ns a cemcatinfo@gmail.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada