La deessa Damia | mitologia grega

Imatge de la Bona Dea,
també anomenada Damia.

Anomenada en grec antic Δαμία (Damia) aquesta és una deïtat de la fertilitat associada a les poblacions d'Auxesia, Trozen , Epidaure, Egina, Thera, Esparta, Tàrent, i potser, Roma. 

S'assimila a Demeter i a la Bona Dea. Damia també és el sobrenom de la deessa Cybele o Cibeles. El sobrenom el va prendre d'un sacrifici que s'oferia a Cibeles el primer dia de Maig que prenia el nom de Damion.

Les cerimònies que es tributaven a aquesta deessa, i que es feien amb els ulls tancats i a les fosques, es deien Dameia. Hi eren exclosos els homes i era absolutament prohibit a les dones revelar els misteris que s'hi celebraven. Les cerimònies duraven nou dies i nou nits, que consistien en festes, danses, cants, etc. Les damias o damies també eren les sacerdotesses de la Bona Deessa.

Dintre del recinte del deu Hipòlit a Trozen, Grècia, eren venerades dues forces femenines, les deesses Damia i Auxesia, que tenien una relació amb la fertilitat dels camps. Pausanias relata que Damia i Auxésia són dues noies joves de Creta que a Trozen cauen per casualitat en un conflicte entre dues faccions de la ciutat i acaben apedregades per la gentada. En la seva memòria, se celebren els Lithobolia (literalment, "pedregades"), que probablement són celebracions de purificació que reiteren la lapidació original de la llegenda.

Heròdot afirma que els habitants d'Epidaure adoren a Damia des que, afectats per la sequera, varen rebre de l'oracle de Delfos el consell d'erigir estàtues a Damia oliva i Auxesia. Per guanyar-se a la deessa, Epidaure va demanar a Atenes el permís per utilitzar la fusta de les seves oliveres per fer les efigies. Atenes va acceptar amb la condició que els d'Epidaure paguessin cada any un sacrifici a Atena i a Erecteu. La llegenda diu que una vegada que les estàtues es varen aixecar, Epidaure va tornar a ser fèrtil.

Diversos autors posteriors vinculen el culte romà de la Bona Dea a Damia: segons el gramàtic Fest, el mot Damia és simplement el nom de la Bona Dea. 

Les celebracions en honor a Damia, les "dameia" se celebraven també a la ciutat de Tàrent, a Itàlia.

Segons l'investigador Jorge Mª Ribero-Meneses, la deessa Damia o Damana dóna origen al mot dama.

T'agrada la mitologia? Vols conèixer la rica espiritualitat dels nostres avantpassats? T'interessa l'enigmàtic món de les tradicions catalanes i europees? Vols saber que hi ha al darrera de les llegendes i de les rondalles?

Informa't dels nostres cursos i classes