18.11.26

La ressenya: "Mitología y maldiciones", d'Unai Idiaquez



L'investigador Unai Idiaquez proposa un recorregut per les mitologies i les tradicions de diferents cultures a través de les malediccions, els objectes maleïts i les criatures sobrenaturals. Una obra de divulgació que convida a descobrir què s'amaga darrere d'aquestes històries i per què continuen despertant la nostra curiositat.

Hi ha històries que semblen condemnades a no desaparèixer mai. Travessen segles, passen d'una cultura a una altra, canvien de protagonistes i d'escenaris, però conserven un nucli narratiu que continua interpel·lant-nos. Són les històries de tresors maleïts, de divinitats venjatives, d'objectes que porten desgràcia als seus propietaris i de criatures que habiten la frontera entre el món humà i el sobrenatural. Aquest és el territori que explora Unai Idiaquez a "Mitología y maldiciones", un assaig de divulgació cultural que reuneix llegendes, déus, objectes maleïts i creences procedents de diferents tradicions del món.

El llibre neix d'una afició mantinguda durant anys. Segons explica el mateix autor, el projecte no va començar amb la intenció d'escriure una obra, sinó amb una activitat molt més espontània: prendre notes sobre històries, llegendes, versions alternatives de relats coneguts i curiositats que li despertaven l'interès. Aquells apunts, acumulats amb el temps, van acabar formant un conjunt prou ampli per convertir-se en un llibre. La proposta va prendre forma quan el seu entorn familiar el va animar a ordenar aquell material i compartir-lo amb altres lectors.

Aquesta gènesi és significativa perquè explica l'esperit de l'obra. No sembla partir d'una voluntat d'establir un tractat acadèmic sobre mitologia comparada, sinó de la curiositat d'un investigador i lector apassionat que vol transmetre allò que ha anat descobrint. El propòsit és despertar en el lector el mateix desig de continuar estirant del fil, cercar altres versions i descobrir tradicions culturals que potser fins aleshores li eren desconegudes.

La maledicció com a expressió de les passions humanes

Un dels aspectes més suggeridors de la proposta és la manera d'abordar les malediccions. En lloc de considerar-les únicament com a manifestacions de la superstició o de la por al sobrenatural, Idiaquez hi identifica una dimensió profundament humana. Darrere de moltes d'aquestes narracions apareixen sentiments i conflictes que no han perdut vigència: la traïció, la injustícia, la venjança, els gelos, la pèrdua o el desig de reparar un greuge.

La maledicció es converteix així en una forma simbòlica de justícia. En nombrosos relats, qui la pronuncia ha patit abans una injustícia i troba en el càstig sobrenatural una manera de compensar el mal rebut. La desgràcia que recau sobre l'adversari representa, dins la lògica de la narració, una reparació que el món ordinari no ha estat capaç de proporcionar.

Aquesta lectura permet anar més enllà de l'anècdota fantàstica. Les malediccions expliquen també com les societats han representat els seus conflictes morals i com han imaginat formes de càstig que superen les limitacions de la justícia humana. Allò sobrenatural esdevé un instrument narratiu per expressar emocions i necessitats perfectament recognoscibles.

Els objectes que acumulen desgràcies

Entre els exemples que l'autor destaca hi ha dues peces especialment significatives de la tradició mitològica: l'anell d'Andvari i el collaret d'Harmonia. Són objectes diferents, vinculats a tradicions i relats propis, però comparteixen una característica: el seu valor material queda inseparablement associat a les desgràcies i als conflictes que els envolten.

L'anell d'Andvari pertany a la mitologia nòrdica i forma part del cicle llegendari del tresor maleït. La seva història permet reflexionar sobre l'avarícia, la possessió i les conseqüències de convertir la riquesa en una obsessió. El collaret d'Harmonia, per la seva banda, queda vinculat a una cadena de ressentiments, traïcions i venjances dins la mitologia grega.

Idiaquez proposa una imatge especialment expressiva per interpretar aquestes històries: els objectes poden ser transformats pel foc de la forja, però també pel foc de les emocions humanes. Una joia deixa de ser simplement una peça valuosa quan queda associada a una injustícia, a una pèrdua o a un desig de venjança. El seu significat es transforma i la història que l'acompanya passa a formar part de la seva identitat.

És una perspectiva interessant perquè situa el centre del relat no tant en els poders sobrenaturals atribuïts a l'objecte com en les passions que expliquen la seva maledicció. El misteri és, en bona mesura, una manera de parlar de nosaltres mateixos.

Un imaginari que travessa les cultures

Un altre dels interessos que mouen l'autor és la possibilitat de trobar semblances entre llegendes de pobles que, aparentment, no mantenien cap relació directa. Idiaquez explica que una de les seves principals motivacions ha estat observar com determinats motius narratius reapareixen en cultures diferents, encara que canviïn els noms, els personatges i les circumstàncies.

Aquesta observació obre una de les línies més suggeridores dels estudis sobre mitologia i tradició oral: la comparació entre relats. Per què trobem històries semblants en societats geogràficament allunyades? Són resultat de contactes culturals, de préstecs i adaptacions, de necessitats simbòliques compartides o de desenvolupaments independents? La qüestió és complexa i exigeix prudència, perquè una semblança narrativa no demostra per si sola una relació històrica entre dues tradicions.

Precisament per això, l'interès per les diferents versions d'una mateixa història és una de les vies més fecundes per acostar-se a la mitologia. Les llegendes no són peces immòbils: es transformen quan passen d'una generació a una altra, quan entren en contacte amb altres creences o quan s'adapten a noves realitats socials. Seguir aquestes transformacions permet entendre millor tant la història dels relats com les societats que els han conservat.

Entre els exemples que s'han donat a conèixer del llibre també hi ha el kratt de la tradició estoniana, una criatura artificial creada a partir d'estris i materials diversos que cobra vida mitjançant un pacte amb el diable. És un motiu que permet ampliar la mirada més enllà de les mitologies clàssiques i acostar-se a imaginaris populars menys presents en la divulgació generalista.

Recuperar històries per transmetre-les

La dimensió personal del projecte també ocupa un lloc destacat en la presentació que Idiaquez fa de la seva obra. L'autor recorda especialment la influència de la seva àvia, María Isabel Asunción Garate, a qui atribueix una part important del seu amor pels llibres i per l'escriptura. També esmenta els viatges del seu oncle, Juan Luis, diplomàtic, que li van permetre conèixer altres llocs i realitats culturals i van alimentar la seva curiositat per les formes de vida i les creences d'altres pobles.

Aquesta experiència ajuda a entendre el sentit de la iniciativa: conservar històries que podrien acabar perdent-se i posar-les a l'abast d'altres persones. La tradició oral és, per definició, una forma de transmissió que depèn de la memòria i de la voluntat de continuar explicant. Cada generació rep uns relats, els interpreta i els transmet amb petites o grans transformacions.

En aquest sentit, "Mitología y maldiciones" vol funcionar com una porta d'entrada. No pretén que el lector es limiti a consumir una successió de curiositats, sinó que s'interessi per les cultures que les han produït i s'animi a investigar pel seu compte. L'objectiu és que una llegenda concreta pugui conduir a una tradició sencera i que la lectura es converteixi en el començament d'una recerca personal.

Una invitació a continuar estirant del fil

El principal atractiu de "Mitología y maldiciones" és la seva aproximació a un univers narratiu que continua exercint una poderosa fascinació. Les malediccions, els déus, els objectes maleïts i les criatures sobrenaturals són una matèria especialment fecunda per acostar-se a la història de les creences i a la manera com els éssers humans han explicat allò que els inquietava o els resultava incomprensible.

La idea que les llegendes amaguen emocions i conflictes universals ofereix un fil conductor suggeridor. Les històries poden ser antigues, però les passions que les alimenten continuen sent recognoscibles. La cobdícia, la venjança, la por de perdre allò que estimem o el desig de justícia no pertanyen a cap època concreta.

Des d'una perspectiva crítica, caldria conèixer el desenvolupament íntegre de l'obra per valorar amb precisió la profunditat de les fonts, el tractament de les diferents versions i el rigor amb què es distingeixen els testimonis històrics de les elaboracions llegendàries. Aquesta distinció és especialment important quan es comparen tradicions culturals allunyades, ja que les semblances entre relats poden tenir explicacions molt diverses.

Amb tot, el plantejament que l'autor exposa té una virtut clara: reivindica la curiositat com a motor del coneixement i la transmissió de les llegendes com una forma de conservar patrimoni cultural. Perquè darrere de cada objecte maleït, de cada divinitat venjativa i de cada criatura sobrenatural hi ha una història que ens parla de les societats que la van imaginar.

I potser aquest és el millor motiu per acostar-se a aquestes pàgines: descobrir que les llegendes no són només relats d'un passat remot, sinó una part de la memòria cultural de la humanitat. Històries que han sobreviscut perquè algú les va explicar, algú altre les va escoltar i, molts anys després, encara hi ha qui sent la necessitat de continuar-les investigant i transmetent.

Unai Idiaquez: una passió per les històries i les cultures del món

Darrere de "Mitología y maldiciones" hi ha un autor que ha arribat al llibre a través d'una afició cultivada durant bona part de la seva vida. Unai Idiaquez explica que el seu interès pels mites i les llegendes ve de la infantesa i que la seva curiositat per les tradicions d'altres pobles s'ha anat alimentant gràcies a les experiències personals i familiars.

En aquest recorregut, l'autor concedeix un paper especialment important a la seva àvia, María Isabel Asunción Garate, de qui va heretar l'amor pels llibres i l'escriptura. També recorda la influència del seu oncle Juan Luis, diplomàtic, els viatges del qual li van permetre conèixer altres països, cultures i maneres d'entendre el món. Dues experiències que, segons explica, van contribuir a desenvolupar una curiositat que acabaria trobant en la mitologia i el folklore un camp d'interès permanent.

Durant anys, Idiaquez va anar acumulant anotacions sobre llegendes, divinitats, criatures sobrenaturals i versions alternatives d'històries conegudes. No eren inicialment materials destinats a convertir-se en una publicació, sinó apunts personals que conservava per no perdre les descobertes que anava fent. La iniciativa dels seus pares d'animar-lo a ordenar aquell material i donar-li forma de llibre va ser decisiva per transformar aquella recopilació en "Mitología y maldiciones".

Un dels aspectes que més l'interessen és la presència de motius narratius semblants en cultures que aparentment no han tingut contacte directe. L'autor manifesta una curiositat especial per les transformacions que experimenten les llegendes al llarg del temps i per la manera com una mateixa història pot adoptar formes diferents segons la societat que la transmet. Aquesta voluntat de comparar versions i seguir el rastre de les narracions constitueix una de les motivacions principals del seu treball.

La seva concepció del llibre és, en aquest sentit, força reveladora: no vol presentar-lo com un punt final, sinó com una invitació a continuar investigant. Idiaquez aspira que el lector descobreixi una llegenda i, a partir d'aquesta, senti la necessitat de conèixer millor la cultura que l'ha originada, buscar altres versions o recuperar històries de la seva pròpia tradició familiar.

Aquesta dimensió personal és probablement una de les claus per entendre l'esperit de l'obra. "Mitología y maldiciones" no neix d'un projecte acadèmic institucional, sinó d'una curiositat mantinguda durant anys i del desig de compartir-la. El llibre és, alhora, una recopilació de descobertes i una reivindicació de la transmissió cultural: les històries sobreviuen perquè algú les explica, algú les escolta i algú decideix conservar-les.

Fitxa bibliogràfica

Títol: Mitología y maldiciones
Autor: Unai Idiaquez
Editorial: Amazon Kindle Publishing (KDP)
Any: 2026
Llengua: castellà

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada