Mitòlegs i folkloristes

 

MITÒLEGS I FOLKLORISTES DELS PAISOS CATALANS I OCCITANS

Cal distingir entre folkloristes (estudiosos que documenten la tradició oral) i mitòlegs (que n'estudien les estructures, els símbols i els éssers sobrenaturals). Cal primer la feina dels folkloristes per després desenvolupar la dels mitòlegs. 

Als Països Catalans hi ha hagut molts més folkloristes que no pas mitòlegs, en sentit estricte, i figures com Joan Soler i Amigó representen el pas dels estudis folklòrics cap a una interpretació pròpiament mitològica. Als Països Catalans, els folkloristes han fet una feina extraordinària.

Si ens referim als estudiosos que han recopilat, analitzat o interpretat la mitologia, les llegendes i el folklore dels Països Catalans, aquests són alguns dels noms més destacats:

 

Principals folkloristes i mitòlegs dels Països Catalans

· Manuel Milà i Fontanals (1818-1884): Considerat un dels fundadors dels estudis folklòrics catalans.
Va estudiar la poesia popular, les llegendes i la tradició oral.

· Marià Aguiló (1825 - 1897): Gran recopilador de literatura popular de Catalunya i Mallorca.

· Francesc Pelai Briz (1839 - 1889) : Recollidor de cançons, rondalles i tradicions populars.

· Francesc de Sales Maspons i Labrós (1840 - 1901): Un dels pioners de la folklorística catalana i el primer gran recopilador sistemàtic de rondalles catalanes.

· Cels Gomis i Mestre (1841-1915): Va recollir supersticions, meteorologia popular i llegendes de moltes comarques, a més de rondallística.

· Jacint Verdaguer (1845–1902): Poeta, sacerdot i folklorista. Va recopilar llegendes i tradicions populars durant les seves excursions i les convertí en obres de literatura cabdals com ara "Canigó", considerada la gran epopeia de la mitologia pirinenca catalana. Les seves Rondalles i els seus llibres de viatges constitueixen també una valuosa font sobre el folklore català.

· Antoni Maria Alcover (1862-1932): Autor de les "Rondaies Mallorquines", una de les grans col·leccions de narrativa popular europea.

· Rossend Serra i Pagès (1863-1929): Un dels fundadors dels estudis científics del folklore a Catalunya. Mestre de diverses generacions de folkloristes.

· Aureli Capmany i Farrés (1868-1954): Especialista en danses, cançons i tradicions populars.
Figura clau de la recuperació de la cultura popular catalana.

· Rafael Patxot i Jubert (1872 - 1964). Les seves investigacions i el seu mecenatge defensaven que la cultura popular - cançons, llegendes, refranys i tradicions orals - és un patrimoni essencial per comprendre la identitat històrica de Catalunya.

· Horace Chauvet (1873 - 1962): Historiador local que també va documentar nombroses tradicions, festes i llegendes del Rosselló.

 
· Valeri Serra i Boldú (1874 - 1938): Especialista en costums, rondalles i creences populars.

· Jean Amade (1878 - 1949): El folklorista més important de la Catalunya Nord. Autor de "Mélanges de Folklore" (1935), amb estudis sobre llegendes, supersticions, cançons, animals mítics i costums del Rosselló.

· Sara Llorens i Carreras (1881-1954): Va recopilar contes, cançons i tradicions del Penedès i de la Costa Brava. Va estudiar la mitologia i el seu simbolisme.

· Joan Amades (1890 - 1959): Probablement, el folklorista català més important i un dels més rellevants de tot el món. Autor del "Costumari Català", "Folklore de Catalunya" i nombrosos reculls de llegendes, mites i creences.

· Simona Gay (1898–1969), també coneguda com Simona Pons i Trainier, va ser una poeta i folklorista del Rosselló. Va recollir tradicions orals, cançons, creences i relats populars de la Catalunya del Nord, especialment en entorns rurals.

· Esteve Caseponce (1900 - 1967): Recollidor de llegendes, rondalles i tradicions populars del Rosselló, el Conflent i el Vallespir. És un dels principals recopiladors de narrativa oral nord-catalana del segle XX.

· Francesc de Borja Moll (1903-1991): Continuador d'Alcover i estudiós de la cultura popular balear.

· Enric Valor (1911-2000): Autor de les "Rondalles Valencianes", fonamentals per a la preservació del patrimoni oral.

· Josep Romeu i Figueras (1917-2004): Especialista en literatura oral, llegendes i folklore dels Països Catalans.

· Pierre Ponsich (1922 - 1996) Especialista nord-català en història i patrimoni medieval, amb treballs que incorporen tradicions populars i llegendes del territori.

· Pere Verdaguer (1929-2017) Va néixer a Banyoles i es va exiliar amb la família a la Catalunya Nord el 1939. Tot i ser principalment lingüista i escriptor, va publicar nombrosos treballs sobre cultura popular i identitat nord-catalana.

 
· Joan Soler i Amigó (1941-2023): Un dels grans especialistes en mitologia catalana. Autor de l'"Enciclopèdia de la fantasia popular catalana", el "Tradicionari" i nombrosos estudis sobre éssers mítics.

· Bienve Moya (1944): Folklorista, antropòleg, escriptor i gestor cultural. És un dels principals especialistes contemporanis en cultura popular catalana, llegendes, festes tradicionals i imaginari simbòlic.

 

· Josep Maria Pujol (1947): Referent internacional en teoria del folklore i narrativa oral.

· Pep Coll (1949): Ha recopilat llegendes del Pirineu i n'ha fet estudis etnogràfics. Especialista en l'imaginari pirinenc.

 
· Víctor Labrado (1956): Ha treballat sobre la memòria oral i la cultura popular valenciana.

· Josep Temporal (1957): Ha estudiat rondalles, mites i literatura popular.

· Josep Fornés i Garcia (1957): Antropòleg, folklorista, museòleg i gestor cultural. Especialista en cultura popular, patrimoni etnològic i festes tradicionals catalanes.

 

· Carme Oriol (1958): Especialista en folklore, rondalles i literatura oral. Professora de la Universitat Rovira i Virgili.

· Jordi Raül Verdú (1960): Ha recopilat llegendes i rondalles de les comarques valencianes.

· Daniel Rangil (1968): Especialitzat en éssers fantàstics i imaginari popular català. 

· Emili Samper (1980): Investigador del folklore contemporani i de la tradició oral.

· Oriol Lluís-Gual: estudiós de les danses, les festes i les tradicions de la Catalunya Nord.

· Jordi Bilbeny (1961): Filòleg, investigador del folklore i escriptor. Ha publicat estudis sobre cultura popular catalana, entre els quals destaca el llibre "La sardana i la religió de les bruixes" (2015), on proposa una interpretació de la sardana vinculada a antigues pràctiques rituals.

· Joan de Déu Prats (1962): Escriptor, divulgador i investigador de la mitologia i les llegendes catalanes. És autor de nombroses obres de divulgació sobre l'imaginari popular, adreçades tant al públic infantil com a l'adult.

· Amadeu Carbó i Martorell (1970): Folklorista, escriptor, gestor cultural i educador social. Especialista en cultura popular, festes tradicionals i patrimoni immaterial català. Ha investigat especialment les celebracions del cicle anual.

Principals folkloristes i mitòlegs dels Països Occitans

Els Països Occitans tenen una tradició folklòrica molt rica, però, igual que als Països Catalans, hi ha hagut més folkloristes que no pas mitòlegs en sentit estricte. 

Cal fer una observació important: la folklorística occitana va quedar més fragmentada que la catalana perquè Occitània no va desenvolupar institucions de recerca pròpies comparables a les de Catalunya o Mallorca. Per això, molts dels grans especialistes en cultura tradicional occitana són també etnògrafs, antropòlegs o lingüistes, i no exclusivament folkloristes o mitòlegs. 

Aquesta és una selecció dels principals estudiosos, ordenats cronològicament:

· Fabre d'Olivet (1767 -  1825): el filòleg que va retrobar la sacralitat de la llengua occitano-catalana. Considerava que la restauració de la llengua occitana ha de permetre reconstruir no només la forma de parlar dels antics occitans, sinó també la seva manera sagrada d’entendre el món.

· Jean-François Bladé (1827 - 1900): Rondalles, llegendes i cançons de Gascunya. 

· Frédéric Mistral (1830 - 1914):  Tradicions provençals, llengua i cultura popular.

· Félix Arnaudin (1844 - 1921): Llegendes, contes i etnografia de les Landes.

· Antonin Perbosc (1861 - 1944):  Literatura oral del Llenguadoc i del Carcí.

· Renat Nelli (1906 - 1982): Mitologia, catarisme, simbolisme i folklore.

· Joan Bodon (1920 - 1975): Recuperació de l'imaginari i la memòria popular occitana.

· Joan Larzac (1938 - 2024): Recopiladora de cultura tradicional i patrimoni occità.

· Daniel Fabre (1947 - 2016): Expert en antropologia simbòlica, tradicions orals i folklore del Llenguadoc.

· Philippe Gardy (1948): Recopilador de literatura oral i expert en cultura occitana.

· Jean-Loïc Le Quellec (1951): investigador en mitologia comparada. Ha treballat molt les tradicions occitanes i pirinenques.

MITÒLEGS I FOLKLORISTES INTERNACIONALS

Hem inclòs tant els grans recopiladors de tradicions populars com els principals teòrics de la mitologia i del folklore. No tots són "mitòlegs" en sentit estricte: alguns van fundar disciplines com la folklorística, la mitologia comparada o l'antropologia de la religió.

· Charles-François Dupuis (1742 - 1809): filòleg francès, descobridor del patró astral a les mitologies i religions.

· Georg Friedrich Creuzer (1771 - 1858): mitòleg, filòleg i arqueòleg alemany.

· Johann Gottfried Jakob Hermann (1772 - 1848): erudit, mitòleg i filòleg de llengües clàssiques alemany.

· Jacob Grimm (1785 - 1863) Alemanya. Amb el seu germà Wilhelm va fundar la folklorística moderna. Defensava que els contes i els mites conservaven vestigis de la religió germànica precristiana.

· Karl Otfried Müller (1797 - 1840). Intel·lectual, mitòleg i arqueòleg alemany.

· Wilhelm Grimm (1786 - 1859) Alemanya. Cofundador dels estudis folklòrics; insistí en la preservació fidel de la tradició oral.

· Theodor Benfey (1809 - 1881) Alemanya. Va formular la teoria difusionista: molts contes europeus provenien de l'Índia i s'havien difós cap a Occident.

· Adalbert Kuhn (1812 - 1881) Alemanya Interpretava els mites indoeuropeus com a metàfores dels fenòmens atmosfèrics.

· Max Müller (1823 - 1900) Alemanya / Regne Unit. Creador de la "mitologia solar": molts déus serien personificacions del Sol i de l'alba; els mites serien una "malaltia del llenguatge".

· Edward Burnett Tylor (1832 - 1917) Anglaterra. Va explicar els mites a partir de l'animisme, considerat la forma més antiga de religió.

· Wilhelm Mannhardt (1831 - 1880) Alemanya. Va estudiar els esperits de la vegetació i els ritus agrícoles, influenciant profundament Frazer.

· Andrew Lang (1844 - 1912) Escòcia. Va combinar antropologia i folklore; criticà la reducció dels mites als fenòmens naturals.

· James George Frazer (1854 - 1941) Escòcia. A "The Golden Bough" defensà que la humanitat havia evolucionat de la màgia a la religió i finalment a la ciència.

· Arnold van Gennep (1873 - 1957) França. Va formular la teoria dels ritus de pas: separació, transició i incorporació.

· Vladimir Propp (1895–1970) Rússia. A "Morfologia del conte" demostrà que les rondalles comparteixen una estructura narrativa comuna basada en funcions recurrents.

· Georges Dumézil (1898 - 1986) França. Va formular la teoria trifuncional indoeuropea: sobirania, guerra i fertilitat.

· Mircea Eliade (1907 - 1986) Romania. Entenia el mite com un relat sagrat que funda el món i dona sentit a la realitat humana.

· Claude Lévi-Strauss (1908 - 2009) França. Va interpretar els mites com a estructures mentals universals organitzades en oposicions binàries.

· Stith Thompson (1885 - 1976) EEUU. Creador del gran índex internacional de motius folklòrics i del sistema Aarne–Thompson.

· Alan Dundes (1934 - 2005) EEUU. Va renovar la teoria del folklore des de la psicoanàlisi, la semiòtica i l'antropologia.

· Jean-Claude Dupont (1934 - 2016): etnòleg del Quebec.

· Stephen Oppenheimer, investigador britànic.

[Imatge superior: retrat d'en Joan Amades.]

#mitolegs