Les quatre columnes de Montjuïc, simbologia catalana d'en Puig i Cadafalch

Les quatre columnes amb les victòries alades que en Jordi Salat denuncia que cal restituir a l'obra d'en Puig i Cadafalch.

Vídeo-conferència de l'investigador i mitòleg Jordi Salat, realitzada a la seu dels Amics de la Unesco de Barcelona l'any 2018, sobre el simbolisme de l'obra Les 4 columnes catalanes de Montjuïc, Barcelona, també conegudes com Les Columnes d'en Puig i Cadafalch, en referència a l'arquitecte que les va crear. Salat és l'autor del llibre Les quatre columnes catalanes i va ser un dels impulsors de la seva restitució. 

Les Quatre Columnes Catalanes reprodueixen les que van ser aixecades l'any 1919 on actualment hi ha La Font màgica de Montjuïc. Simbolitzen les quatre barres de la senyera de Catalunya i inicialment estaven destinades a convertir-se en un dels símbols del catalanisme. Tanmateix, les originals van ser enderrocades ben aviat. El 1928 durant la dictadura del feixista espanyolista Primo de Rivera, un any abans de l'inici de l'Exposició Universal del 1929. L'any 2010 van ser reconstruïdes, a pocs metres de distància del seu lloc original. Actualment són símbol de la perseverança, la convicció i la fermesa de la llengua, la cultura i la identitat nacional catalana. No obstant, en Jordi Salat hi veu molt més simbolisme en aquesta obra, en denuncia la seva adulteració i ens comparteix la seva visió de tot el conjunt arquitectònic en aquesta vídeo-conferència.

L'arquitecte Josep Puig i Cadafalch (Mataró, 1867 – Barcelona, 1956) fou un arquitecte modernista, historiador de l'art, mitòleg i polític català. Puig i Cadafalch va desenvolupar les bases fonamentals per a l'estudi de l'art antic i medieval català. Es va distingir per la seva participació directa en la política de conservació i restauració del patrimoni català. Sens dubte aquests coneixements varen influir a la seva obra d'arquitecte. Puig, en sintonia amb el seu mestre Rogent, cercava en el passat històric català un art nacional arrelat a la terra i entenia millor les idees franceses medievalistes de Viollet-le-Duc que la fredor de la visió anglesa o l'academicisme encarcarat dels historiadors espanyols. Puig buscava un equilibri entre elements tradicionals i progressistes.

Va desenvolupar una enorme activitat com a historiador de l'art, especialment de l'art romànic i de l'arquitectura gòtica catalana. Va publicar nombrosos articles i notes sobre les seves investigacions, com ara, «Estudi d'arqueologia del sepulcre romà de Favara» (1892), «Els Banys de Girona i les influències llombardes a Catalunya» (1892) o el tractat de mosaics romans descoberts a Tossa de Mar pel Dr. Melé. Molts d'aquests estudis, varen servir de documentació per a les seves publicacions posteriors entre les quals trobem:

· L'arquitectura romànica a Catalunya (1909–18), junt amb Antoni Falguera i Josep Goday i Casals que els proporcionà un gran prestigi internacional.

· L'arquitectura romana a Catalunya (1911)

· El Problema de la transformació de la catedral del Nord importada a Catalunya: contribució a l'estudi de l'arquitectura gòtica meridional (1923)

· La geografia i els orígens del primer art romànic (1930).

· L'architecture gothique civil en Catalogne (1935)

· Descobertes de la catedral d'Egara (1948)

· L'escultura romànica a Catalunya (1949–52)

T'agrada la mitologia? Vols conèixer la rica espiritualitat dels nostres avantpassats? T'interessa l'enigmàtic món de les tradicions catalanes i europees? Vols saber que hi ha al darrera de les llegendes i de les rondalles?

Informa't dels nostres cursos i classes

#mitolegs