Jan de Vries, lingüista i mitòleg holandès

Jan Pieter Marie Laurens de Vries (11 de febrer del 1890 - 23 de juliol del 1964) va ser un estudiós holandès de la lingüística germana i la mitologia germànica. Del 1926 al 1945 va ser investigador ordinari a la Universitat de Leiden i autor d'obres de referència sobre la seva especialitat.

Durant l'ocupació alemanya dels Països Baixos en la Segona Guerra Mundial, Vries va formar part del Nederlandsche Kultuurkamer, un òrgan nacional de censura socialista corresponent al Kulturkammer, i destacat en l' Ahnenerbe. En un pamflet de 1940 i en discursos de ràdio, va demostrar simpatia per la ideologia nazi; el 1944 va fugir cap a Leipzig. Després de la guerra, va ser empresonat i desposseït de la seva posició acadèmica.

De Vries va néixer a Amsterdam i va demostrar visions antidemocràtiques abans de la guerra; va tenir un gran entusiasme per la cultura alemanya. No obstant això, va rebutjar la doctrina de la "raça nòrdica", i va ser freqüentment criticada pels influents nazis per insistir en diferenciar la cultura holandesa de l'alemanya i per a accions específiques, com ara l'intent de fundar un nou diari que estaria obert a contribucions anti-nazis i la planificació de fer de l'etnografia un tema complet d'estudi en una universitat catòlica. Posteriorment, es va negar a unir-se al Partit Nazi, i en el prefaci de la seva obra De Germanen del 1941 ja va advertir contra "un pensament massa poc crític". En el seu judici per a la col·laboració, el veredicte era que malgrat la "integritat moral personal" havia comès "errors polítics molt greus". Va ser condemnat a temps servit en internament i va poder reprendre la seva investigació i publicació durant l'ensenyament de l'holandès de 1948 a 1955 a Oostburg, Zeeuws-Vlaanderen. Va morir, de 74 anys, a Utrecht .

Tanmateix, el seu treball acadèmic no va ser contaminat per la ideologia nazi, i segueix sent respectat i sovint citat en els estudis germànics, particularment els dos estudis amplis de dos volums, Altgermanische Religionsgeschichte, sobre el panorama complet de la religió germana , i Altnordische Literaturgeschichte, un treball de referència bàsic sobre literatura vella de Noruega . Als Països Baixos també van ser importants les seves traduccions i el seu treball etimològic i de toponimia.

De Vries es va convertir en membre de la Reial Acadèmia de les Arts i les Ciències dels Països Baixos el 1938, malgrat que els seus membres van ser suspesos al maig de 1945.


Publicacions:

· Studiën over Færösche Balladen, diss. Amsterdam, 1915; Heidelberg: Rother, 1922.

· De Wikingen in de lage landen bij de zee, Haarlem, 1923. translation: Henrik Ibsen, Zes Voordrachten, Maastricht, 1924.

· De Germaansche Oudheid, Haarlem, 1930.

· Contributions to the Study of Othin: Especially in his Relation to Agricultural Practices in Modern Popular Lore, FFC 94, Helsinki, 1931.

· The Problem of Loki, FFC 110, Helsinki, 1932.

· Altgermanische Religionsgeschichte, 2 vols. Vol. 1, (Grundriß der Germanischen Philologie 12.1), Berlin-Leipzig: de Gruyter, 1935, 2nd rev. ed. 1956, Vol. 2 (Grundriß der Germanischen Philologie 12.2), Berlin-Leipzig: de Gruyter, 1937, 2nd rev. ed. 1957 (3rd ed. 1970, repr. 2000).

· Wulfilae Codices Ambrosiani Rescripti, Epistularum Evangelicarum Textum Goticum Exhibentes, Phototypice editi et prooemio instructi a Jano de Vries, Bibliothecae Ambrosianae Codices quam simillime expressi, 3 vols., Turin, 1936.

· Edda, vertaald en van inleidingen voorzien, Amsterdam, 1938, 2nd rev. ed. Amsterdam, 1942, (3rd ed. 1943, 4th ed. 1944, 5th ed. 1952, 6th ed. 1978, 7th ed. 1980, 8th ed. 1988).

· De Germaansche Oudheid, 1930; rev. ed. as De Germanen, Haarlem, 1941.

· De Wetenschap der Volkskunde (Hoekstenen onzer Volkskultuur 1), Amsterdam, 1941.

· Altnordische Literaturgeschichte, 2 vols. Vol. 1 (Grundriß der germanischen Philologie 15), Berlin-Leipzig: de Gruyter, 1941, 2nd rev. ed. 1964 repr. 1970, Vol. 2 (Grundriß der germanischen Philologie 16), Berlin: de Gruyter, 1942, rev. ed. 1967 repr. 1970 (3rd ed. 1 vol. 1999 ISBN 3-11-016330-6 ).

· Die Geistige Welt der Germanen, Halle a.d. Saale: Niemeyer, 1943 (2nd ed. 1945, 3rd ed. Darmstadt, 1964).

· De Goden der Germanen, Amsterdam, 1944.

· Het Nibelungenlied, 2 vols. Vol 1 Sigfried, de Held van Nederland, Vol. 2 Kriemhilds Wraak, Antwerp, 1954.

· Etymologisch Woordenboek: Waar komen onze woorden en plaatsnamen vandaan?, Utrecht-Antwerp, 1958, 2nd rev. ed. 1959.

· Heldenlied en Heldensage, Utrecht-Antwerp, 1959; tr. as Heroic Song and Heroic Legend, Oxford, 1963.

· Kelten und Germanen (Bibliotheca Germanica 9), Bern, 1960.

· Altnordisches Etymologisches Wörterbuch, Leiden, 1961 (2nd ed. 1963).

· Keltische Religion, (Die Religionen der Menschheit 18), Stuttgart, 1961.

· Godsdienstgeschiedenis in Vogelvlucht, Utrecht-Antwerp, 1961.

· Forschungsgeschichte der Mythologie, (Orbis Academicus 1.7), Freiburg, 1961.

· Woordenboek der Noord- en Zuidnederlandse Plaatsnamen, Utrecht-Antwerp, 1962.



#mitolegs

T'agrada la mitologia? Vols conèixer la rica espiritualitat dels nostres avantpassats? T'interessa l'enigmàtic món de les tradicions catalanes i europees? Vols saber que hi ha al darrera de les llegendes i de les rondalles?

Curs d'Introducció a la Mitologia Catalana 2021

Classes particulars virtuals: contacta'ns a cemcatinfo@gmail.com