La llegenda del ferrer Pere Llordà d'Isona i l'origen del Castell de Llordà

Imatge del Castell de Llordà, situat entre Isona i Conca Dellà, Catalunya.

El Castell de Llordà és situat al municipi d'Isona i Conca Dellà, a la comarca del Pallars Jussà i formava part de l'antic terme d'Isona. Està situat un quilòmetre al nord-est del poble de Llordà, i a la mateixa carena on es troba el poble, però més enlairat. L'origen d'aquesta fortificació és motiu d'una llegenda que té per protagonista un ferrer i al mateix rei en Jaume.

En Pere Llordà era un ferrer d'Isona, vell per a manejar les armes, però de molta empresa i ple d'energia per a d'altres coses. Mentre el rei Jaume guerrejava a Mallorca i a València, en Llordà treballà activament en la seva ferreria i feia eines per al conreu de la terra. Procurà que es conreessin els camps de les altes contrades lleidatanes per poder assegurar l'avituallament dels exèrcits catalans que guerrejaven contra els moros.

La gent va tenir enveja del que feia en Llordà i començaren a dir que mentre tothom lluitava contra els sarraïns ell feia moneda falsa per enriquir-se, i tant i tant van malparlar del pobre ferrer, que la murmuració arribà a orelles del rei. Quan la guerra fou acabada, el rei Jaume en persona volgué veure què hi havia de veritat en el dir de la gent. Un dia, sense que ningú s'ho pensés es presentà a casa del vell ferrer per saber per què en lloc d'anar a la guerra es lliurava a fer moneda falsa. 

En Llordà mostrà al rei la seva ferreria i les eines que hi feia, gràcies a les quals s'havia poigut conrear la terra i assegurar el menjar dels qui guerrejaven amb les armes a les mans. I per demostrar al rei que tot ho havia fet pel bé de la terra, prometé alçar un castell amb els diners que havia guanyat i en els camps que havia conreat, i féu construir el famós castell de Llordà. El rei agraït al gest de l'humil ferrer, el féu nomenar cavaller, i els seus fills foren dels més intrèpids i dels que més honors van portar a la noblesa catalana.

Imatge del castell de Llordà, de finals del XIX o principis del XX.

.